PSOE i ERC, amb el suport d'Unidas Podemos, han acordat una esmena transaccional sobre el delicte de malversació que preveu penes d'un a quatre anys de presó i d'inhabilitació especial de dos a sis anys el desviament de patrimoni públic a un fi diferent del previst , és a dir, dos anys menys del contemplat per a les penes màximes en la legislació actual.

"L'autoritat o funcionari públic que, sense estar comprès en els articles anteriors, doni al patrimoni públic que administri una aplicació pública diferent d'aquella a què estigués destinat, incorrerà en les penes de presó d'un a quatre anys i inhabilitació especial d'ocupació o càrrec públic de dos a sis anys, si resultés dany o entorpiment greus del servei a què estigués consignat, i d'inhabilitació d'ocupació o càrrec públic d'un a tres anys i multa de tres a dotze mesos, si no resultés", assenyala el text sortint de la transaccional al qual ha tingut accés aquest mitjà.

El Codi Penal actual, modificat pel PP el 2015, estableix un delicte de malversació sense distingir el destí dels diners desviats, la pena dels quals dels dos als sis anys de presó (entre sis i 10 d'inhabilitació), amb un tipus agreujat que pot arribar als vuit anys de presó o fins i tot als dotze.

D'aquesta manera, ERC accepta la proposta que el PSOE havia filtrat aquest diumenge als mitjans i que ja preveia un màxim de quatre anys de presó per malversació sense lucre. Les esmenes s'han aprovat a la ponència de la reforma del Codi Penal que s'ha reunit al Congrés dels Diputats. Aquest dimarts el text es votarà en comissió, i dijous es debatrà la reforma en un ple extraordinari.

Tres tipologies de malversació

PSOE i ERC han acordat un text que defineix tres tipus diferents de conductes castigades pel delicte de malversació: l'apropiació indeguda amb ànim de lucre per a l'enriquiment personal o d'un tercer; l'ús temporal de patrimoni públic per a un ús privat, i derivar patrimoni públic a una aplicació diferent de la que estava destinat.

En el primer dels casos, el d'enriquiment personal o d'un tercer, ERC i PSOE acorden retornar a les penes del Codi Penal del 2015 i estableixen penes de presó de quatre a vuit anys i inhabilitació de deu a vint anys. En el segon, el de destinar patrimoni públic a ús privat, es mantenen les penes que hi havia al Codi Penal actual, de sis mesos a tres anys de presó i suspensió de càrrec públic entre un i quatre anys.

El tercer, sobre l'ús de recursos públics a altres finalitats no previstes, és el que suposa penes d'entre 1 i 4 anys per a l'ús impropi, no té agreujants i estableix com a requisit que hi ha d'haver "un dany o entorpiment greu del servei" al que els diners estiguessin destinats. Si no existeix aquest dany o entorpiment "greu", la reforma castiga la conducta amb només inhabilitació d'un a tres anys i una multa de tres a dotze mesos.

Les condemnes d'1 a 4 anys impliquen castigar penalment la desviació de fons, però suposen una rebaixa considerable de les penes que consten actualment al Codi Penal, de fins a 12 anys, que es van aplicar als condemnats pel procés. En tot cas, ERC considera que aquest nou tipus no s'adiu tampoc a conductes com l'organització de l'1-O, i encara menys amb penes de presó, perquè no es va produir cap dany ni entorpiment greu del servei públic.

Junts i la CUP s'han queixat del fet que hagin tingut coneixement de l'esmena durant la mateixa ponència. Junts ha recordat que la seva formació té acusats de sedició.

Desordres públics si hi ha "intimidació"

El PSOE i Unidas Podemos han mantingut a la llei l'estructura dels desordres públics tal com venia a la proposició de llei original. Castiga amb penes de sis mesos a tres anys de presó els qui alterin la pau pública amb "actes de violència o intimidació" sobre persones o coses, obstaculitzant vies públiques o envaint instal·lacions o edificis.

La condemna és de tres a cinc anys si es fan mitjançant una multitud de persones amb "nombre, organització i propòsit idonis per afectar greument l'ordre públic". En canvi, i en previsió que la reforma pogués afectar el dret de protesta i a les mobilitzacions d'entitats com la PAH, les dues formacions del Govern espanyol han eliminat del text la possibilitat d'atribuir el delicte de desordres públics als qui de manera pacífica ocupin despatxos, oficines o locals i causin una pertorbació rellevant de la pau pública.

En un comunicat, ERC destaca que en aquest punt ha pogut millorar lleugerament el redactat, perquè en el cas d'invasió d'instal·lacions no es podrà aplicar si no "s'altera greument el funcionament efectiu de serveis essencials en aquests llocs", un condicionant que restringeix la seva aplicació.

A més, PSOE i Unides Podem han acordat una altra esmena que fixa el criteri que han de seguir els tribunals per interpretar el delicte de desordres públics. El redactat estableix que la seva aplicació no és "un mer agreujament" de les conductes recollides al tipus bàsic, sinó que està previst per a casos "excepcionals" en què es produeixi "un comportament autònom i amb elements disposats, des de l'inici, per alterar greument l'ordre públic, amb una intensitat notablement major de la que es pot produir en la modalitat normal dels desordres públics". Així, s'eliminen agreujants com ara dur la cara tapada o participar d'una manifestació.