39 CONGRÉS DEL PSOEEl PSOE assumeix la plurinacionalitat de l'Estat espanyol per primera vegada en el seu ideari

Els delegats de la ponència política del 39 Congrés federal del PSOE han aprovat una esmena a la ponència marc original en què introdueixen que el partit reconeix la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. És la primera vegada en la història del PSOE que el partit assumeix aquest concepte en el seu ideari.

Aquest punt no ha estat exempt de polèmica ja que en el debat s'ha sotmès a votació una esmena que s'oposava precisament al fet que el text de la plurinacionalitat fos assumit pel congrés. El resultat de la votació ha estat aclaparador a l'hora de rebutjar aquesta pretensió: 165 delegats han votat en contra i tan sols 41 a favor.

El text aprovat planteja "una reforma constitucional federal mantenint que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol"

Aquest resultat és revelador del clima de canvi que impera entre els delegats que assisteixen a aquest conclave socialista en el qual s'estan produint canvis significatius en relació a la història i tradicions de la centenària formació política, segons han explicat a Públic diversos delegats que han participat en aquest debat.

El text que s'incorpora a l'ideari polític del PSOE planteja "una reforma constitucional federal mantenint que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol ha de perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat espanyol apuntat a l'article 2 de la Constitució".

Els delegats d'aquesta comissió política han debatut una esmena presentada per Astúries i defensada per un delegat "susanista", segons les citades fonts, que afegeixen: "Ha fet una defensa tancada de la tradició del partit amb un plantejament molt al que` Santiago i tanca Espanya '; clar, ha estat derrotat.

Batet, en defensa de la plurinacionalitat

En defensa del text de la ponència marc que recull el reconeixement de la pluricnacionalidad de l'Estat espanyol, expliquen les fonts consultades per aquest diari, s'ha manifestat Meritxell Batet, qui ha sostingut que el PSOE "ha de fer un salt en la història i reconèixer la realitat ".

El text aprovat defensa la Declaració de Granada, formulada en aquesta ciutat andalusa el 2013, en què el PSOE ja feia una aposta per una estructura federal de l'Estat espanyol com a camí per resoldre les tensions territorials.

Així, el nou ideari socialista reivindica "la necessitat i urgència d'una reforma constitucional que faci possible el perfeccionament federal del model territorial del nostre país". "Una reforma federal - segueix explicant el text - que garanteixi la igualtat de tota la ciutadania d'Espanya, els mateixos drets civils i polítics, així com el dret de participació en assumptes polítics comuns".

"Valors republicans" sense qüestionar la monarquia

El Congrés també ha aprovat incorporar al seu ideari l'enfortiment dels "valors republicans", encara que sense demanar la supressió de la monarquia, com s'havia plantejat inicialment en el debat en comissió, informa l'agència EFE.

La proposta inicial, defensada pel secretari general de Joventuts Socialistes, Nino Torre, era "avançar i implantar la república com a model d'estat" i que hi hagués una elecció per elegir el cap d'Estat.

El text ha passat aquesta nit al plenari del congrés, on finalment s'ha pactat una nova redacció que dóna marxa enrere a la idea de suprimir la monarquia.

L'esmena aprovada subratlla que el PSOE té "la seva pròpia concepció sobre el model d'Estat i la forma de govern" i s'anima a avançar en aquesta direcció "enfortint els valors republicans i promovent un model federal".

Els socialistes emmarquen aquest plantejament en el debat social existent sobre "la necessitat de regenerar la vida pública, aprofundir la lògica democràtica, garantir el caràcter social de l'Estat i l'articulació de la seva pluralitat".

El text inicial, que finalment no s'ha tingut en compte, parlava d ' "avançar i implantar la república com a model d'estat, prèvia consecució de suports i complicitats mitjançant una reforma constitucional a la convocatòria d'un referèndum".

També es defensava que la Direcció de l'Estat "no pot seguir essent de caràcter hereditari (...), sinó que ha de ser escollida per la ciutadania (...) de manera democràtica"