Entrem a la recta final cap a la constitució dels ajuntaments que té fixada data per a aquest proper dissabte. I si un consistori acapararà tots els focus mediàtics serà el de Barcelona. Per la importància de la capital de Catalunya al mapa polític estatal, per la finalització d'una etapa marcada pels vuit anys d'alcaldia d'Ada Colau, i perquè tot i que Xavier Trias sembla tenir-ho tot a favor per tornar a posar-se al capdavant de la ciutat, encara queden algunes opcions, tot i que siguin rocambolesques, de què sorgeixi la sorpresa.

Una és la insistència d'Ada Colau i els comuns de forjar un tripartit amb el PSC i ERC, que fins ara els republicans han rebutjat de ple per la negativa a fer alcalde el candidat socialista, Jaume Collboni. Colau ha contraatacat aquest dimarts amb una proposta de repartiment d'alcaldia en la línia del que va apuntar l'exdirigent d'Esquerra, Joan Tardà, en un article de premsa recent: un primer any per al republicà Ernest Maragall i els altres tres anys repartits a parts iguals entre l'actual alcaldessa i Collboni. Colau ha afirmat en declaracions al programa Cafè d'idees de RTVE que aquesta seria una "forma pragmàtica, realista i viable" per evitar que governin les "polítiques neoliberals de Xavier Trias".

La proposta de Colau, efímera pel rebuig del PSC

La proposta de Colau ha tingut una efímera vida de poques hores, no només per la freda acollida a la seu d'Esquerra, sobretot pel ràpid i rotund rebuig del PSC. Segons la número 3 del PSC a Barcelona, Laia Bonet, el repartiment de l'alcaldia "no s'entendria" i no contribuiria a "l'estabilitat i el rigor que mereixen l'Ajuntament de Barcelona i la seva ciutadania". El PSC prefereix apostar a una altra estratègia de tot o res, una equació "gairebé" impossible però que si es fes efectiva els donaria l'alcaldia els quatre anys amb la col·laboració del PP i els comuns. I així les coses, els socialistes han redoblat la pressió als dos partits perquè s'avinguin a aquesta operació.

És cert que descartada qualsevol opció de tripartit d'esquerres, les aritmètiques perquè Collboni sigui investit alcalde aquest dissabte són extremadament complicades de negociar. Ja que necessita el suport de 21 regidors dels 41 que constitueixen el consistori barceloní i el PSC només en va treure 10. Amb els 9 de Barcelona a Comú no arriben. I sense ERC, només queden per completar la jugada el PP i Vox, amb 4 i 2 regidors respectivament. Qualsevol dels dos sumaria però sembla desgavellat que la ultradreta encaixi en una operació d'aquest abast, així que el protagonisme s'ha concentrat els últims dies en els populars liderats per Dani Sirera.

Pressió al PP per evitar una alcaldia de Puigdemont

El PP pot participar en una operació per fer alcalde el candidat del PSC, Jaume Collboni? Fonts de la direcció del PP a Catalunya apunten que segueix sent difícil, però no tanquen la porta a res. I és que la convocatòria d'eleccions generals per al 23 de juliol ha mogut el tauler d'escacs en la negociació dels pactes municipals. I el PSC s'ha abocat a exercir una forta pressió sobre el PP perquè evitin l'accés de Junts a l'alcaldia de Barcelona votant Collboni. L'argument socialista, segons una destacada dirigent del PSC, és que "seria una incoherència total que el PP, després de criticar tant els independentistes, ara permeti que quedi a les seves mans la segona ciutat d'Espanya".

A Catalunya costa visualitzar aquesta estratègia socialista ja que la immensa majoria de catalans no veuen Trias com un dirigent independentista. De perfil moderat, Trias ha fet una campanya electoral amagant les sigles de Junts, sense parlar d'independència, intentant coincidir al mínim possible amb els dirigents netament independentistes del seu partit com Laura Borràs i reivindicant l'antiga Convergència. Fins i tot a l'anàlisi de les dades electorals es pot observar que ha rebut vots d'antics votants de Ciutadans i el PP amb uns resultats molt destacables als barris més adinerats de Barcelona i propensos als partits d'ordre i constitucionalistes.

Però la veritat és que fonts del PP admeten la preocupació existent a Génova per aquest tema ja que podria ser utilitzat pels socialistes a les generals. "A Madrid es veu Trias com un alcalde de Puigdemont", assegura una membre de l'executiva del PP de Catalunya, que admet les pressions del partit des de Madrid i que Sirera està valorant la seva posició sense descartar cap opció. Els contactes de Trias amb Esquerra, que apunten a una bona sintonia, també augmenten la sensació de possible govern municipal independentista, asseguren els populars.

Sirera no vol els comuns governant Barcelona

De fet, els populars estarien d'acord a estendre a Catalunya la política d'oferta de suports del País Basc per vetar l'accés dels independentistes al poder institucional. El problema de fons, segons expliquen les fonts de la direcció dels populars a Catalunya, és que l'aritmètica fa necessària a Ada Colau i els comuns per fer alcalde Collboni. El PSC, els comuns i el PP sumarien, però Sirera rebutja de ple repetir una nova operació Valls que acabi en un Govern de coalició progressista, i vol garanties per part dels socialistes. "No permetrem de cap manera que ni Colau, ni Barcelona a Comú, continuïn al Govern de Barcelona, seria un desastre per a la ciutat", assegura Sirera. Amb aquestes condicions, per evitar l'alcaldia de Trias, BComú hauria d'investir el candidat socialista però renunciant a governar, cosa que d'entrada sembla poc probable. I a més, això obligaria Collboni, si fos el cas, a governar en solitari amb només 10 regidors.

En aquest context, el PSC està desplegant una pressió fortíssima, que augmentarà a mesura que avancem cap a dissabte, tant al PP com a Barcelona en Comú. L'objectiu és decantar els vots de tots dos grups cap a Collboni per accedir a l'alcaldia. L'argument és que tant populars com comuns posin a primera línia el seu rebuig a l'alcaldia de Trias. El PP per evitar un alcalde suposadament independentista i vinculat a Puigdemont. BComú perquè han fet de la tornada de Trias a l'alcaldia un anatema que suposaria "un retrocés per tornar a la barra lliure de pisos turístics i hotels, ampliació de l'aeroport, catifes vermelles als fons voltors i retallades en serveis públics. No ens podem resignar", assegura el dirigent dels comuns Marc Serra.

Collboni commina el PP i els comuns a un front antiTrias

Per Collboni, "Barcelona mereix un govern fort i estable i un alcalde del PSC". Així mateix, el líder socialista alerta els republicans que el "front independentista" pel qual semblen apostar, sumant els seus 5 regidors als 11 de Xavier Trias, "condemna Barcelona a la ingovernabilitat i al bloqueig". Però amb la via del tripartit d'esquerres tancada, els socialistes pressionen el PP per a fer l'operació antiindependentista als nivells més alts. Per exemple, el ministre en funcions de Cultura, Miquel Iceta: "Em sorprendria que l'actitud del PP fos posar un alcalde independentista" a la capital catalana, en referència a Xavier Trias. Iceta subratlla "la contradicció entre els que prediquen una cosa i fan la contrària en tota ocasió".

Els comuns descarten de moment pronunciar-se sobre el plantejament dels socialistes i se cenyeixen a mantenir la pressió per aconseguir el tripartit d'esquerres in extremis. I per la seva banda, fonts de la candidatura de Trias per Barcelona atribueixen la proposta de Colau a un "últim moviment a la desesperada". L'equip de Trias assegura que "no té res a veure amb les esquerres ni amb el progrés de Barcelona", sinó que Colau fa aquest plantejament "exclusivament en clau de supervivència personal".

Trias esgrimeix la seva victòria

Xavier Trias, en conversa amb Públic, admet que hi pot haver maniobres com la del PSC que frustri el seu retorn a l'alcaldia, però "jo puc treballar sobre el que està a les meves mans, que és proposar un acord de Govern estable amb el PSC i ERC, però no amb el que no puc controlar. Si el PSC i els comuns volen sumar els seus vots al PP o a Vox i aquests els hi volen donar és una cosa que no puc controlar". Trias insisteix que ell és "l'única garantia del canvi, com a alcalde i perquè la ciutat torni a ser governada per a tots". Tot i això, el guanyador de les eleccions es mostra convençut de la seva investidura com a alcalde però manifesta la inquietud respecte a l'estabilitat del seu futur Govern si el PSC es manté a l'oposició i opta pel bloqueig, ja que Junts i ERC sumen només 16 regidors, lluny de la majoria absoluta.

Aquest dissabte sortirem de dubtes sobre qui s'emporta la cobejada alcaldia de Barcelona, si no hi ha un ajornament d'última hora per la impugnació de resultats que Vox estudia presentar. Però abans o després, el resultat final tindrà un paper rellevant a la campanya de les eleccions generals. Si finalment l'alcalde és Xavier Trias, en forma de retret dels socialistes al PP de Feijóo i al Sumar de Yolanda Díaz per no haver frenat la investidura del candidat de Junts. I si l'alcalde és Collboni, Barcelona es convertirà en el gran bastió socialista de l'Estat en la pugna contra la dreta. Que el PSOE disposi d'aquesta carta amb el concurs del PP també és una paradoxa a tenir en compte. Caldrà esperar, i potser fins a l'últim minut, per veure què és el que vota cada grup municipal. Trias porta les de guanyar però en política catalana, i més a la barcelonina, les sorpreses mai no es poden descartar, a l'igual que va passar ara fa quatre anys.