Este artículo se publicó hace 3 años.
El PSC i ERC empaten però la majoria absoluta independentista dóna ales a una presidència dels republicans
L'independentisme revalida la majoria absoluta amb 74 diputats, 4 més que el 2017. ERC encapçala el sobiranisme però a molt poca distància de JxCat i la Cup torna a ser decisiva. El PSC dobla resultats amb 33 diputats i guanya en vots. Ciutadans s'enfonsa
Barcelona--Actualitzat a
Esquerra i el PSC han empatat en les eleccions catalanes amb 33 diputats cadascun tot i que els socialistes s'han imposat en nombre de vots absoluts. Amb tot, els republicans mantenen les opcions a la presidència de la Generalitat de Pere Aragonès, gràcies a la majoria absoluta que l'independentisme ha revalidat amb 74 escons, 4 més que en 2017. Esquerra liderarà el bloc independentista amb 33 diputats, un més que fa tres anys, encara que mantenint una dura pugna amb Junts per Catalunya que se situa en 32 diputats, dos per sota dels últims comicis. I amb una CUP en creixement que no arriba als 10 diputats de 2015 però que passa de 4 a 9 i tornarà a ser un factor decisiu. El PDeCAT no ha aconseguit finalment el 3% de vots necessaris per entrar al Parlament.
El PSC ha aconseguit un gran resultat doblant resultats dels 17 de fa tres anys als 33 d'aquest diumenge. I la victòria en nombre de vots amb un 23% dels sufragis. Però la majoria absoluta independentista no dóna a Salvador Illa cap opció per aconseguir la presidència. L'estrepitosa patacada de Ciutadans passant de 36 a 6 diputats i la forta entrada de Vox amb 11 diputats marcarà sens dubte el futur i el posicionament del bloc de la dreta espanyolista en aquesta propera legislatura. Amb un PP que queda relegat a la cua d'aquest bloc amb només 3 diputats.
fragmentació i blocs estancs
Els resultats de les eleccions d'aquest diumenge a Catalunya deixen un Parlament d'extrema fragmentació amb fins a vuit formacions polítiques i en que tot i l'emergència sanitària i social provocada per la pandèmia i la crisi econòmica s'ha imposat un cop més el component territorial en el repartiment de vots entre les múltiples formacions polítiques amb representació. La reedició de la majoria absoluta de les forces independentistes i el manteniment dels resultats entre els dos blocs que conformen el sobiranisme i el constitucionalisme posen de manifest la poca permeabilitat de cadascun d'ells. Una transferència de vots que un major debat en l'eix esquerra-dreta podria haver propiciat i que ha perjudicat formacions com En Comú Podem que s'ha quedat amb 8 diputats. El debat ideològic ha estat absent en bona part de la campanya mentre la qüestió territorial s'ha anat instal·lant, amb una dura pugna entre ERC i Junts per Catalunya que ha centrat el debat independentista amb episodis com la signatura del document per rebutjar pactes amb el PSC. Uns socialistes llançats a la captura del vot de Ciutadans, i l'emergència de Vox, també han posicionat el debat cap a un explícit anti-independentisme en el bloc constitucionalista.
La participació del 53%, 26 punts per sota del 79% de 2017 ha estat sens dubte una de les claus dels resultats. L'alta abstenció ve motivada per la por a la pandèmia, el desànim per la crisi econòmica que té un dur impacte en les classes mitjanes i un escenari polític menys tens que el de fa tres anys en què les eleccions de el 21 de desembre de 2017 es van celebrar sota la implantació de l'article 155 de la Constitució i l'empresonament dels dirigents independentistes després del referèndum de l'1 d'Octubre. Malgrat que l'abstenció ha estat considerable en el conjunt de país, la seva distribució territorial pot donar alguna pista sobre els resultats, ja que a les zones amb major pes independentista s'hauria produït una major participació i en canvi la desmobilització seria major a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb més pes dels partits consitucionalistes. Un aspecte que s'entreveu amb força en la victòria del PSC sustentada en els resultats de la demarcació de Barcelona on ha aconseguit liderar l'escrutini amb força amb 23 diputats, a 5 d'Esquerra, i s'ha imposat en les tradicionals comarques del cinturó roig barceloní altament poblades com el Baix Llobregat, al Vallès Occidental o el Barcelonès. Mentre a Tarragona la primera força ha estat Esquerra, a Lleida s'ha donat un empat entre JxCat i ERC, i a Girona JxCat ha liderat l'escrutini.
El PSC guanya però sense opcions a la presidència
La victòria de el PSC suposa un reconeixement per a l'operació encapçalada per Salvador Illa i un triomf important a escala estatal per a Pedro Sánchez que veu com el PP s'enfonsa en el pitjor resultat de la seva història a Catalunya, absolutament superat per Vox. Tot i això, Illa no tindrà opcions a la presidència frenat per la majoria absoluta independentista. La possibilitat d'un tripartit d'esquerres es veu també bastant improbable després dels vetos creuats entre Esquerra i els socialistes durant la campanya. La qual cosa no vol dir que no s'hagi de tenir en compte un element clau: la distensió política que pot comportar que el PSC hagi acaparat bona part dels vots de Cs concentrant una opció constitucionalista més moderada i oberta al diàleg. Acompanyat d'una possible presidència de Pere Aragonès, si ERC aconsegueix posar d'acord el front de partits independentistes. Tot i que les exigències de Junts per Catalunya i una novament decisiva CUP en la línia de la confrontació amb l'Estat pot dificultar les negociacions, la presidència del candidat d'Esquerra permetria reactivar la taula de negociació amb el Govern del PSOE i UP, i donar passos endavant en el diàleg per a la solució del conflicte. Segons les fonts dels republicans consultades, Esquerra preveu que Pere Aragonès opti a la presidència tot i quedar en segon lloc en les eleccions i plantejarà a la ronda de contactes de negociació dues premisses: d'una banda un acord de forces favorables a l'amnistia i el dret a l'autodeterminació que van desde JxCat als Comuns passant pel PDeCAT o els Comuns, i d'altra banda un acord de pressupostos que permeti el nou Govern canalitzar la nova legislatura amb majoria suficient al Parlament per aprovar els comptes que permetin fer front a la crisi econòmica i desenvolupar els fons europeus.
Per la seva banda, Junts no posarà fàcil el pacte i plantejarà a Esquerra un compromís explícit amb el desenvolupament de l'agenda independentista. Junts ha perdut només un diputat però s'ha invertit l'ordre en el lideratge en el bloc sobiranista, encara que amb poc marge com ja va passar al 2017 però a l'inrevés. I la Cup es pot sentir més còmoda investint encara que sigui en segona volta a Aragonès, per un perfil més esquerrà d'ERC però també farà exigències maximalistes en el terreny independentista. Les negociacions s'entreveuen llargues i les assemblees de la Cup són sempre una caixa de sorpreses. Però en tot cas el primer pas en els possibles acords es donarà d'aquí a 20 dies amb la constitució del Parlament. Una presidència de JxCat donaria moltes pistes de per on anirà el pròxim Govern, amb tota probabilitat independentista. Entre altres coses, perquè els Comuns, que han aconseguit repetir resultats amb 8 diputats però no aconsegueixen fer créixer el seu projecte a Catalunya, ja han anunciat que no s'integraran en un Executiu amb els de Puigdemont. En Comú Podem reivindicarà un tripartit amb presidència d'Illa que, evidentment, ERC no està disposada a materialitzar renunciant a les pròpies opcions de Aragonès.
Vox emergeix amb força, Cs s'estimba i el PP s'estanca
I sense cap dubte, la recomposició del bloc constitucionalista té en Vox el gran protagonista. La seva entrada al Parlament és molt més gran del que s'esperava i amb 11 diputats se situa com a quarta força de la cambra. Uns resultats amb els quals no només supera Ciutadans o el PP sinó també a la Cup, o a En Comú Podem, a qui ha superat en ciutats de l'àrea metropolitana com l'Hospitalet. A més, confrontat clarament amb el PSC, Vox liderarà l'espanyolisme més recalcitrant abanderant el sector de la dreta constitucionalista més dura amb l'independentisme. Un cop més, l'emergència de l'eix identitari en la política catalana ha estat clau en el resultat de Vox, que es concentra en bona part a l'àrea metropolitana de Barcelona. La descomposició de Ciutadans ha beneficiat clarament a la ultradreta que ha competit en el discurs agressiu contra el indepedentisme amb els d'Inés Arimadas i una bona part de l'electorat sembla haver preferit l'original a un Ciutadans en clara decadència. La seva caiguda de ser la primera força electoral amb 36 diputats a només 6 és una hecatombe que posa en qüestió la pervivència de Ciutadans no només a Catalunya, sinó també a escala estatal. Uns mals resultats que acompanyen també al PP de Pablo Casado que es queda amb només tres diputats, baixant un i com a últim grup de la cambra catalana. Sens dubte, uns mals resultats lluny de les expectatives inicials dels populars que tindrà repercussions en les aspiracions a nivell estatal i en la pugna amb Vox.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..