La crisi del Govern generada per la sortida de Junts, que han decretat les bases del partit, ha esquerdat l'Executiu català però no hi ha perill d'esfondrament. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja té la garantia del PSC i d'En Comú Podem que a curt i mitjà termini apuntalaran qualsevol mesura primordial per a l'estabilitat del Govern i evitar així la convocatòria d'eleccions. I aquest dissabte el president ultima el nou Consell Executiu que serà d'Esquerra en solitari però amb una forta presència de membres independents afins a altres espais independentistes o d'En Comú Podem. Cal recordar que els 33 escons d'Esquerra són molt insuficients per governar però que el PSC disposa de 33 diputats més i amb els 8 d'En Comú Podem sumen una àmplia majoria absoluta de 74 diputats respecte als 68 necessaris.

La predisposició de socialistes i comuns és rebuda al Palau de la Generalitat amb alleujament d'una banda pel que representa d'estabilització però també amb la prevenció d'un caramel que pot estar enverinat. La sortida de Junts no només ha certificat la ruptura del front independentista de l'anomenat 52% que conformen els juntaires amb Esquerra i la CUP. Ara a més, l'independentisme queda immers en una dura pugna interna, una veritable guerra civil, que tindrà conseqüències insospitades en el futur al mapa polític català.

La tensió entre els tres partits pujarà de to tant a les institucions com al carrer on s'ha fet impossible la realització de qualsevol acte conjunt. I l'aproximació de l'esquerra no independentista a ERC aprofundeix en aquesta ruptura i pot perjudicar els republicans que veuen en la supeditació aritmètica parlamentària als socialistes un perill que cal evitar.

Els dubtes dels pressupostos

Aquest temor ha portat dirigents republicans a recordar les últimes hores que "els pressupostos es poden prorrogar". Una maniobra que evitaria la imatge de l'aprovació de la principal llei de la legislatura amb un nou tripartit que formarien ERC, PSC i els comuns. Una idea que socialistes i comuns rebutgen i que qualifiquen d'"irresponsable". Segons la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, "la pròrroga dels pressupostos no és l'escenari òptim però cal recordar que disposem dels pressupostos de l'any passat que eren uns bons pressupostos i s'hi podria governar perquè els recursos hi són".

Vilagrà reconeix que el millor seria disposar dels nous comptes aprovats però insta a "esperar que el nou conseller o consellera prengui les regnes del Departament d’Economia". Vilagrà assegura que caldrà remodelar la feina que ja ha deixat molt avançada el fins ahir conseller d'Economia, Jaume Giró. I que a partir d'aquí continuaran les negociacions per aconseguir "el suport més plural possible". "Som conscients de la dificultat, però cal intentar-ho", afegeix. Des de Junts ja s'ha deixat clar que difícilment donaran suport als pressupostos després de la ruptura "qualsevol que sigui la versió que arribi al Parlament".

El president dels republicans, Oriol Junqueras, ha estat més explícit i ha descartat nous acords amb els socialistes, l'endemà que Junts decidís trencar amb el Govern: "És evident que el PSC no està compromès amb la fi de la repressió", ha assegurat Junqueras en una roda de premsa d'aquest dissabte al migdia, a la seu dels republicans. Preguntat per si creu que ERC pot governar el que resta de legislatura en solitari, Junqueras ha subratllat que, si el país els "ajuda", el partit és "capaç" de fer "coses extraordinàries". També ha apuntat que els pressupostos del Govern es poden prorrogar si no hi ha prou suports al Parlament, i ha esquivat valorar les crítiques de Junts: "No estem aquí per parlar de partits que es barallen".

Els comuns recolzen sense fissures, els socialistes a l'espera

En Comú Podem és el grup de l'oposició que aposta més fervorosament per la continuïtat del Govern i per aprovar uns pressupostos nous. Segons el diputat dels comuns, David Cid, en declaracions a Catalunya Ràdio, "és urgent un Govern que governi i que posi al centre les necessitats de la gent". Cid aposta per una "nova etapa" en la governabilitat de Catalunya i assegura que aquesta només passa per "una majoria progressista". "ERC ha de demostrar si és capaç de dotar d'estabilitat el país", afirma el dirigent d'En Comú Podem. Els comuns no han rebut cap trucada d'Aragonès per sondejar la seva incorporació al Govern però Cid afirma que "el més rellevant no és quin Govern es forma sinó per fer què".

L'aposta dels comuns per aprovar els pressupostos és clara. Per a Cid "prorrogar els pressupostos seria irresponsable. És molt important posar Catalunya en marxa com demanen els agents socials i deixar enrere les batalles entre partits polítics".

Per part dels socialistes, de moment no s'han expressat públicament de manera tan explícita però les declaracions immediates del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, avalant l'aposta socialista per "garantir l'estabilitat" encarrila el PSC cap a la necessitat d'apuntalar Aragonès. Alguns dirigents del PSC han exposat internament que aquest suport pot debilitar els socialistes i desaprofitar una ocasió electoral atesa la bona demoscòpia de què gaudeixen els de Salvador Illa. I encara més en plena descomposició de la unitat independentista. Però a la cúpula del partit s'ha fet pinya en la necessitat de garantir l'estabilitat atesa la difícil situació econòmica actual i concentrar-se a aconseguir els millors resultats possibles a les properes eleccions municipals.

Els dirigents del PSC han aparcat el seu posicionament públic fins a la celebració de l'executiva del partit convocada per a aquest dilluns, però Illa ja va deixar clar a l'últim ple del Parlament que deixava estesa la mà a Aragonès per aprovar els pressupostos "passi el que passi". Aquest dissabte Illa també ha assegurat que "a curt, mitjà i llarg termini" el PSC construirà una alternativa. En declaracions als periodistes des de Bagà, Illa ha assegurat que no tenen pressa, però també afegit que "construir una alternativa no és dir no a tot". En aquest sentit, manté la mà estesa per negociar els pressupostos. "En dues ocasions s'ha rebutjat la meva oferta, però la mantinc. Pensem en el bé del país", ha afegit.

Aragonès ultima el nou Consell Executiu amb independents

De moment, Pere Aragonès ha arribat pocs minuts abans de les 10 del matí al Palau de la Generalitat per rematar la confecció del nou Govern i ja té sobre la taula la renúncia de la majoria de consellers i consellers de Junts. Avui fa precisament 500 dies des que el Govern va prendre possessió del càrrec, el 26 de maig del 2021.

El nou Executiu català, segons la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, tindrà una estructura nova. Es descarta "de moment" la incorporació de membres d'altres partits com els comuns, però Vilagrà confirma que s'apostarà per noms independents però propers a "diversos espais polítics del sobiranisme". Cosa que en paraules del president vol dir "un nou Govern que representi els consensos del 80% del país". La idea és que aquest diumenge es tanqui la composició del nou Govern i que dilluns ja es puguin anunciar públicament els noms amb els nomenaments i preparar una ràpida presa de possessió dels càrrecs.

El tràmit a partir d'ara

A partir d'ara, segons la llei de la Presidència de la Generalitat, n'és el president qui ha d'acceptar les peticions de renúncia dels consellers i conselleres de Junts. Els cessaments es publicaran després al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en un annex que no té hora determinada de publicació. El cessament és eficaç a partir de la publicació.

És potestat del president determinar l'estructura del Govern. Així, si Aragonès ho considera, pot modificar tant el nombre de departaments com les seves denominacions, així com els àmbits competencials, l'ordre de precedència dels departaments o les adscripcions dels ens públics. No s'esperen grans canvis d'aquest tipus per agilitzar la tramitació que es vol fer "amb la màxima celeritat".

Un cop estiguin cessats els consellers i conselleres de Junts, són els secretaris generals de cada departament els qui asseguren la continuïtat del treball de les conselleries. Aragonès nomenarà els substituts i posteriorment es durà a terme la presa de possessió dels nous noms.

Un cop els nous consellers hagin pres possessió, s'haurà de convocar el nou Consell Executiu per nomenar els secretaris generals dels departaments. També caldrà fer una comunicació dels canvis al Parlament.

I, finalment, a les següents sessions del Govern, s'han d'aprovar els nomenaments o ratificacions dels secretaris sectorials dels departaments, així com dels directors generals, els titulars d'ens públics adscrits i els delegats territorials.