Público
Público

El PSC guanyarà les eleccions i l'independentisme perdrà la majoria al Parlament, segons el CIS

L'enquesta augura un fort creixement dels socialistes fins a arribar als 39 o 40 diputats, mentre que Junts i ERC parteixen d'un empat tècnic en la seva lluita per la segona plaça i l'hegemonia independentista. L'escenari deixaria Illa com a favorit per presidir la Generalitat, sense descartar una situació de bloqueig

17/03/2024 - Salvador Illa en el recent congrés del PSC.
Salvador Illa en el congrés del PSC, celebrat al març. PSC - cedida

El PSC s'imposarà amb claredat en les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig i l'independentisme perdrà la majoria absoluta en la cambra autonòmica, segons l'enquesta publicada aquest dijous pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

Aquesta combinació situaria el candidat socialista, Salvador Illa, com a principal favorit per presidir el Govern de la Generalitat, encara que l'estudi dibuixa un escenari complicat, amb diverses combinacions que aritmèticament podrien sumar la majoria absoluta de 68 diputats encara que políticament són més complicades. Per tot això, no es podria descartar la hipòtesi d'un bloqueig que comportés una repetició electoral.

La incertesa és molt elevada, ja que el 36,2% dels electors confessa que decidirà el seu vot l'última setmana de campanya, i òbviament l'estudi es va realitzar abans de l'anunci de la possible dimissió de Pedro Sánchez, fet que tindria un impacte evident en les eleccions catalanes.

En concret, el CIS pronostica un fort creixement del PSC, que passaria de 33 diputats i el 23% dels vots el 2021 a entre 39 i 40 escons i del 26,9% al 28,3% dels sufragis. Molt menys clara és la segona posició, ja que l'estudi situa Junts i ERC en un empat tècnic, amb un lleuger avantatge del partit de Puigdemont en escons -gràcies a la seva major força a Girona i Lleida-, però amb més vots per als de Pere Aragonès -que són superiors a Barcelona-.

Les dues grans formacions independentistes retrocedirien en relació als anteriors comicis i Junts baixaria de 32 a 28 o 30 diputats, mentre que ERC cauria de 33 a 27 o 28 representants, amb un suport d'entre el 16,3% i el 18,1% dels vots (Junts) i del 17,7% al 19,5% (Esquerra).

ERC, Junts i la CUP perdrien força, mentre que podria estrenar-se al Parlament la xenòfoba Aliança Catalana

En el bàndol independentista també perdria pes la CUP, que actualment té 9 diputats i segons el CIS es mourà entre els 5 i els 7 i una projecció del voltant del 4% de les paperetes. A més, podria estrenar-se en el Parlament l'extrema dreta de Aliança Catalana -el partit xenòfob de l'alcaldessa de Ripoll (Girona), Sílvia Orriols-, a la qual el sondeig pronostica entre 0 i 2 escons i del 2,6% al 3,4% dels vots. L'independentisme, per tant, es mouria d'un mínim de 60 diputats a un màxim de 67, per sota dels 68 de la majoria absoluta.

La quarta posició a les urnes l'ocuparia el PP, que superaria els seus pèssims resultats de 2017 i 2021 -només 4 i 3 diputats, respectivament- amb entre 13 i 14 parlamentaris, una xifra que el situaria en els seus paràmetres tradicionals a Catalunya. Vox experimentaria un retrocés, ja que l'extrema dreta espanyolista baixaria d'11 a 8 o 9 diputats, mentre Comuns Sumar podrien mantenir els seus 8 escons o perdre'n un.

Com totes les enquestes, el CIS certifica la desaparició de Ciutadans i tampoc dona opcions a Alhora, la nova formació independentista de dretes de l'exconsellera Clara Ponsatí -encara eurodiputada de Junts-, que es mouria al voltant de l'1% dels vots.

Possibles majories

Sense majoria independentista, Illa podria recórrer un camí més o menys viable per a arribar a la presidència de la Generalitat, encara que les aliances no semblen fàcils. D'entrada, un tripartit amb ERC i Comuns Sumar s'elevaria a entre 73 i 76 diputats, la qual cosa li garantiria l'estabilitat parlamentària. Aquest és l'escenari que defensa la candidatura de Jéssica Albiach, com va manifestar en la seva entrevista amb Públic, i que també veuria amb bons ulls el PSC, encara que no és gens clar que ho accepti ERC.

L'alternativa seria que Illa aconseguís la investidura amb els vots de Comuns, el PP i Vox, un escenari que aniria un pas més enllà del que va succeir el juny passat a Barcelona perquè el socialista Jaume Collboni aconseguís l'alcaldia -amb el suport de BComú i PP-.

Difícilment una abstenció de la formació d'extrema dreta seria suficient per garantir una majoria simple -més vots a favor que en contra- a Illa en segona volta, ja que la suma de Junts, ERC i CUP supera en gran part dels escenaris als escons conjunts de PSC, PP i Comuns. Per tant, si cap de les combinacions plantejades prosperés, Catalunya es veuria abocada a una repetició electoral.

Illa és el candidat amb millor valoració i l'únic que aprova, amb un 5,35, per davant de l'actual president, Pere Aragonès (4,86), i amb un avantatge molt clar sobre Carles Puigdemont (3,83). A més, també és el preferit per convertir-se en president, amb el 24,8%, en aquest cas amb Puigdemont en segon lloc (17,0%) i Aragonès en el tercer (14,6%).

¿Te ha resultado interesante esta noticia?