L'empresonament de nou membres del Govern de la Generalitat -tots els que han anat a declarar aquest dijous a l'Audiència Nacional, -vuit en presó preventiva incondicional i un, en Santi Vila, que podrà sortir en llibertat en quant pagui una fiança de 50.000 euros- ha estat contestada gairebé de forma immediata amb mobilització ciutadana als carrers i, una mica més tard pel propi president de la Generalitat Carles Puigdemont des de Brussel·les.

Puigdemont denuncia el "cop contra les eleccions"

En una breu declaració institucional transmesa per TV3, Puigdemont ha denunciat que, amb l'empresonament de tots els seus consellers que no han marxat amb ell a Brussel·les, el Govern espanyol "renuncia al diàleg" i aposta "per la via de la repressió" per resoldre "un problema polític".

Puigdemont ha qualificat els empresonaments de "cop contra les eleccions del 21D", que ara se celebraran "en un clima de repressió inacceptable a Europa". "Ja no és un afer espanyol", ha afegit, al·ludint directament a la comunitat internacional i europea.

"Exigeixo l'alliberament del vicepresident i els consellers". "Empresonar un govern per complir el seu programa electoral és situar-se fora de la llei", ha dit, abans de pronosticar una "repressió llarga i ferotge", davant la "fúria desbocada" del Govern espanyol. En aquest escenari, el president català ha cridat a "no defallir" i a "combatre" aquesta repressió "com ho fem els catalans, sense violència i en pau", "amb respecte per totes les opcions". 

Milers de persones s'han concentrat davant del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella, en un acte, inicialment convocat a les 19h, en solidaritat amb els polítics catalans privats de llibertat,  però que s'ha avançat espontàniament en conéixer-se l'ordre de presó incondicional. Al mateix temps, tenien lloc actes de protesta davant els ajuntaments de les capitals de comarca i d'altres poblacions de tot el territori, així com multitud d'altres protestes espontànies. 

"Vaga, vaga general", "no és justícia, és dictadura", ha estat el clamor més unànim i freqüents entre la  multitud que s'han concentrat davant del Parlament. Molts dels assistents portaven cartells i pancartes -alguns d'ells distribuïts per les entitats convocants, l'ANC i Òmnium- amb la llegenda "llibertat presos polítics". I aquest ha estat el títol del manifest que han llegit els actors Joel Joan i Carme Sansa, que han demanat disculpes per la mitja hora de retard amb què ha començat l'acte perquè "teníem preparat un manifest, i n'hem hagut de fer un altre" després de l'empresonament dels consellers.  

"LLibertat, llibertat"

Tots dos actors han parlat de la il·lsuió de veure nèixer la República, han recordat que davant d'això el govern espanyol va dissoldre i va cessar un govern i un Parlament "totalment legítims", elegits el 27 S en "eleccions legals", que va assumir l'encàrrec de "culminar el procés independentista". Han explicat que aquest encàrrec es va reiterar en el referèndum de l'1 d'octubre i que per complir-lo, "el nostre Govern legítim es troba detingut".

"Ja teniem exemple" d'aquesta persecució, han recordat, amb la "detenció preventiva" de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

"Ho denunciarem incansablement arreu del mon", han exclamat, entre crits de "llibertat, llibertat".  "L'actuació d'avui suposa la demostració del que és l'Estat espanyol", han dit. "El Govern del PP, amb la complicitat del partit socialista i de C's, van cessar govern legítim". "Mai abans, des de la fi del règim franquista, Catalunya havia patit una repressió d'aquestes característiques", han assenyalat i han acusat l'Estat espanyol -com han fet molts altres dirigents sobiranistes aquests dies- de "manca de qualitat democràtica".

"Arrasar a les urnes"

"No podem permetre", continuava el manifest, "que el que es va elegir a les urnes ens sigui arrabassat per la força". "Sortim al carrer, pacíficament, per exigir la llibertat dels Jordis i del govern legitim, han demanat, al temps que explicaven que el president Puigdemont i alguns consellers es trobaven a Brussel·les per denunciar a Europa la conculcació dels drets humans a l'Estat espanyol. Entre la multitud, en aquest moment ha esclatat un altre crit unànim: "Vergonya d'Europa".

"Catalunya ha sofert un veritable cop d'Estat". "No ens deixarem prendre les institucions catalanes", han conclòs.

En el mateix sentit s'ha pronunciat posteriorment l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert (Demòcrates). "El dia 21 hem d'arrasar a les urnes. Hem de demostrar al món que no tenim por a votar", ha demanat. "Catalunya només té la gent, però la gent és el més important que pot tenir un poble", ha conclòs.

Entre els concentrats es trobava l'ex-dirigent del PSC i ex-coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, que en declaracions a Públic ha afirmat que "s'ha donat un pas d'involució democràtica, que s'ha de resoldre a les urnes". "Més que mai estarem mobilitzats. Guanyarà la llibertat. Aquestes eleccions seran un clam", ha explicat. "Estan maltractant la democràcia, el govern espanyol i els seus còmplices".

Carles Riera i Albert Botran, de la CUP, han fet una crida a "la mobilització permanent i continua" contra el règim, que han qualificat com a dictatorial. I han insistit en que aquesta mobilització s'ha de fer en la perspectiva d'una vaga general, de tants dies com calgui fins aconseguir la recuperació de les institucions catalanes.

Elisenda Alamany, portaveu de Catalunya en Comú, ha explicat que amb l'empresonament del govern "legítim" de Catalunya, "agradin o no les seves posicions", s'ha produït "un dels episodis més foscos de la nostra història com a país, perquè "no només empresonen consellers sinó també la voluntat d'un poble".

"Som en una escalada repressiva i judicial que exigeix nous consensos", ha dit, i ha reiterat la reivindicació "d'amnistia per a tots els presos polítics", així com la retirada de l'aplicació de l'article 155, demanant que totes les forces polítiques que es presentin a les eleccions al Parlament de Catalunya portin aquests dos missatges al seu programa electoral.

En relació a la vaga general que estava en boca de milers de persones que havien acudit a l'acte de protesta, Alamany ha demanat calma, prudència i serenitat, per poder prendre "decisions col·lectives", en favor d'un "front democràtic".

Alamany s'ha adreçat a més al partit socialista per dir que "ha arribat l'hora de posar fi als seus equilibris" i d'escoltar els seus alcaldes, disconformes amb el suport donat al govern del PP, en clara referència a decisió de l'alcal de Terrassa de trencar amb el PSC.

L'empresonament dels consellers de la Generalitat, segons Albano Dante Fachín "ho canvia absolutament tot". El líder de Podem Catalunya ha demanat una "resposta unànime" de les forces que s'oposen al 155. "Cal fer tremolar el fonament d'aquest Estat antidemocràtic", ha remarcat. Ha reclamat una "resposta col·lectiva" davant aquesta situació excepcional i ha advertit que qualsevol partit que el 21D "posi per davant els seus interessos" per sobre d'aquesta necessitat "haurà demostrat que no està a l'alçada". 

En relació al clam en favor d'una vaga general, Albano Dante Fachín ha expressat la seva voluntat de parlar amb tothom per tal que es doni una mobilització com les que van tenir lloc els dies 1 i 3 d'octubre. "Aleshores ningú es preguntava qui era independentista i qui no", "cal una resposta unitària", ha insistit.

També ha protestat contra les detencions l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Però no pas al Parc de la Ciutadella, sinó a l'Ajuntament. "Avui es un dia negre per a la democràcia i per a Catalunya", ha afirmat, en un missatge institucional. Ha lamentat el "despropòsit jurídic" i el "greu, gravíssim error polític" de l'Estat, que "ens allunya de la solució".

"La relació entre Catalunya i Espanya s'ha de resoldre amb les urnes, no amb la presó", ha assenyalat. I ha qualificat l'empresonament no només d'atac "a les institucions catalanes", sinó també als "mateixos fonaments democràtics de l'Estat espanyol".