PROTESTA CONTRA DEPORTACIÓ MASSIVAProtesta contra les aerolínies que participen en vols massius de deportació

Contra les deportacions, boicot. Aquesta és la tàctica que han engegat els activistes de Tanquem els CIEs i de la campanya estatal Stop Deportación per aturar els vols massius per deportar immigrants sense els documents en regla, i que aquest divendres han protagonitzat una "acció sorpresa" a Barcelona a les portes d'una agència de viatges del Grup Barceló. El motiu, protestar contra el "macrovol de deportació" previst per dilluns que ve, en què es deportaran prop de 100 immigrants a Guinea Conakry. L'objectiu final, conscienciar l'opinió pública i les empreses per forçar el govern central a modificar la seva política en matèria d'immigració.

L'acció de protesta s'ha iniciat als voltants de tres quarts de set de la tarda, quan prop de 175 manifestants, convocats per les dues plataformes anti deportacions, s'han dirigit a peu des de la part inferior dels Jardinets de Gràcia fins a una agència de B The Travel Brand -el nom actual de l'antiga Barcelo Viajes-, al número 17 del carrer Gran de Gràcia. Els activistes han llegit un manifest, dins i fora de l'agència, en què han recordat el vol previst per dilluns, què partira de Madrid i farà escala a Barcelona per expulsar "contra la seva pròpia voluntat" més d'un centenar de ciutadans de Guinea Conakry, segons els càlculs dels convocants.

El manifest assenyala igualment que prop de 60 d'aquests immigrants estan ara mateix retinguts al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, i que ja es van posar en vaga de fam la setmana passada per protestar contra la seva imminent expulsió.

Els activistes han denunciat aquest tipus de vols, en què "el que succeeix dins de l'avió no és vist per turistes", a diferència del que va ocórrer en el vol de Vueling dissabte passat a Dakar, en què viatjava un únic immigrant expulsat, i que va ser retardat per las protestes dels passatgers. Han recordat que "existeixen de casos de tortura i fins i tot de mort en les deportacions" i han cridat al "boicot actiu" contra les aerolínies contractades pel govern central per dur a terme aquest tipus de vols.

Els convocants han explicat que, actualment, aquest tipus de vols es duen a terme en avions de les aerolínies Evelop Airlines i Orbest, "propietat de Viajes Barceló" i Air Nostrum, agrupades en una Unió Temporal d'Empreses (UTE) que va guanyar el desembre de l'any passat el concurs del Ministeri de l'Interior per executar els vols de deportació d'immigrants. Han raonat que "aquesta és la raó" de protestar davant l'agència de viatges, i han exigit "la suspensió del contracte" amb Interior. "Mentre això no succeeixi, cridem al boicot actiu a Viajes Barceló i Air Nostrum per lucrar-se amb el trasllat forçat que vulnera els drets fonamentals de milers de persones deportades a l'any", han proclamat.

El boicot, un "objectiu estratègic"

En declaracions posteriors a Públic, l'activista que ha llegit el manifest, Ainhoa Nadia Douhaibi, membre de Tanquem els CIE, ha reflexionat que no esperen que la

crida al boicot acabi de la nit al dia amb "la política migratòria basada en la

deportació" del Govern estatal", però que sí és "una forma de posar en l'agenda mediàtica i política" aquesta qüestió. "És un objectiu tangible i estratègic per

poder apuntar als diferents actors que formen part de tot l'entramat de la

política migratòria", ha explicat.

"l'Estat espanyol no només du a terme deportacions en vols xàrter" amb turistes, sinó també en "macrovols on ningú veu el que succeeix"

Douhaibi també ha interpretat que l'acció d'aquest divendres ha tingut una més

gran repercussió mediàtica perquè encara estan recent els ecos del vol de Vueling

a Dakar de de dissabte passat. "Els fets de la setmana passada han generat un

boom mediàtic, i hem cregut que era un bon moment per abordar, no només el

tracte de la companyia a les passatgeres -11 passatgers d'aquell vol van ser expulsats de l'avió i es van quedar sense viatjar, per les seves protestes contra la deportació d'un immigrant senegalès-, sinó també el fons de la qüestió". 

Ha explicat que expulsions com les de dissabte passat són "un fet habitual", i que

"l'Estat espanyol no només les du a terme en vols xàrter" en què hi viatgen turistes, sinó també en "macrovols on ningú veu el que succeeix", i on "segurament la violència que s'hi exerceix serà molt més gran".

Risc de sanció per als 11 afectats del vol de Vueling

Sobre els 11 passatgers afectats del vol a Dakar, l'advocat Andrés García Berrio,

membre de la campanya estatal pel tancament dels CIE i contra les deportacions,

ha explicat que la seva situació encara no està clara del tot. "El delegat del

govern va sortir a dir que no emprendria mesures legals, però ara ens hem

assabentat que la Guàrdia Civil ha obert diligències, després de la denúncia del

pilot del vol. Ara estem a l'espera de saber si l'Agència Estatal de Seguretat Aèria

interposa o no algun tipus de sanció", ha narrat, i ha recordat que la possible

multa podria anar dels 90 als 45.000 euros.

García Berrio: "si les empreses es
posen del nostre costat, aconseguirem un model migratori respectuós amb
els drets humans"

L'advocat, no obstant, ha precisat que Vueling, "després de tota la campanya

que s'ha fet, va accedir a retirar els 11 afectats de la seva llista de passatgers

conflictius" -que els impedia comprar nous bitllets-, i que "la voluntat" de

l'aerolínia és que "no hi hagi cap tipus de sanció". En aquest sentit, García

Berrio ha apel·lat a la "responsabilitat social de les empreses". "En els vols de deportació, la responsabilitat és de l'Estat i de la Unió Europea, però també de les empreses que s'hi lucren. Creiem que, tots junts, i si també les empreses es posen del nostre costat, aconseguirem un altre model migratori respectuós amb els drets humans", ha conclòs.

A més de l'acció d'aquest divendres a Barcelona -que s'ha acompanyat d'una

d'anàloga a València-, els convocants han llançat una altra iniciativa. Han anunciat

que posaran a disposició dels ciutadans un model de carta "adreçada a l'ambaixada de Guinea Konakry" en què demanen que aquesta "no emeti salconduits" per als immigrants que han de viatjar en el vol de deportació de dilluns. En aquest sentit, han recordat que aquests salconduits són imprescindibles per poder a dur a terme les deportacions, i han cridat a la mobilització dels assistents a la protesta per enviar massivament aquestes cartes.

'Obrim Fronteres' deixa Melilla

La de Barcelona no és la única acció d’aquesta setmana contra la política migratòria de l’Estat espanyol. La caravana Obrim Fronteres, que compta amb la participació de 500 persones i més de 100 col·lectius ciutadans i organitzacions socials, ha estat tres dies a Melilla per demanar canvis en la política migratòria que practiquen tant la Unió Europea com l'Estat espanyol, "que deixen morir a les persones".

Dimecres, els participants en la caravana van visitar la tanca, on tenien intenció de veure en primera persona les portadores, dones que cada dia han de travessar la tanca carregades amb mercaderies. La Guàrdia Civil va impedir el pas als participants de la caravana i finalment només va poder entrar una comissió de cinc persones. El maltractament cap a aquestes dones es vox populi a Melilla i els comerciants de la ciutat es queixen del tracte que les portadores reben de la policia.

El control policial a la caravana ha estat una constant a Melilla, una ciutat poc acostumada a les manifestacions i a grans accions de protesta. De fet, veïns de la ciutat asseguren no haver vist mai tanta gent interessada en el que succeeix a Melilla i la presència de la caravana s’ha viscut com un fet excepcional.

Altres accions de la caravana va ser una visita al CETI, un centre d’estància temporal de persones migrants, i allà van fer una acció espontània amb crits de ‘llibertat’ que van ser seguits per algunes de les persones estrangeres acollides al centre. Poc abans, al camp de futbol del costat, van jugar un partit amb una vintena de nens del carrer, menors que han travessat la frontera sols.

A l'endemà van realitzar una marxa per les voreres des de la plaça d'España fins a la platja de l'Hípica de la ciutat, on es va llegir el manifest de la caravana. 

Va coincidir la presència de la caravana a Melilla amb un acte en que participava l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Davant les portes del Palacio de la Asamblea de Melilla, els participants en la caravana es van concentrar i corejar consignes com “La guerra mata, Europa remata” o “Devoluciones en caliente, torturas a la gente”.