La protecció de la Costa Brava, a mig camí

La Costa Brava és un dels paratges naturals més valorats del territori català, i per això, un dels més explotats per les grans fortunes. Aquest privilegiat paisatge mediterrani s'ha vist assolat per la construcció de segones residències per a les elits i l'explotació turística. Durant els últims anys, les plataformes ecologistes van aconseguir el compromís de la Generalitat per crear un nou Pla Director Urbanístic (PDU) que aconseguís restringir els espais urbanitzables i parar projectes aprovats o en marxa.

Després de dues moratòries i més de dos anys des de l'inici del procés, la Costa Brava gaudeix d'un nou PDU que ha aconseguit evitar la construcció de 15.000 habitatges. L'altra cara de la moneda són els altres 16.000 habitatges que podran tirar endavant. Els ecologistes valoren "el primer pas" de la Generalitat i assenyalen la responsabilitat dels ajuntaments, que també tenen algunes competències. Per contra, diverses administracions locals no són proclius a desclassificar més territori i altres es mostren contraris a parts del PDU.

Un escut contra l'especulació

Eduard Ribot (SOS Costa Brava): "El PDU demostra que es podia desclassificar terrenys urbanitzables"

El PDU ha inclòs tots aquells municipis que no compten amb un planejament municipal adaptat als criteris del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Això inclou fins a 17 municipis, la qual cosa ha suposat una revisió de 201 sòls on es podrien haver arribat a construir fins a 31.000 habitatges. L'exclusió de 86 parcel·les que passaran de ser sòl urbanitzable a espais oberts és el que evitarà la construcció de la meitat dels habitatges que estaven previstes, segons la Generalitat.

"Tossa de Mar anava a créixer en uns 900 habitatges. Amb el PDU, tan sols perdrem 125, que és molt poc, però ens ajuda a preservar la bellesa del patrimoni paisatgístic", creu Ramón Gascons (Endavant Tossa), actual regidor del municipi. Entre les desqualificacions més històriques està la de Cala Morisca, un espai amenaçat multitud de vegades. "Fer grans urbanitzacions amb xalets o segones residències que aporten moviment 30 dies a l'any venent-se el paisatge no compensa", afegeix.

Com Cala Morisca, també s'ha atès la demanda històrica de desclassificar la Cala Banys, a Lloret, un enclavament amb menys protagonisme mediàtic. "Es tracta de l'última pineda que queda entre la platja de Fanals i la de Lloret. Volien construir un hotel de 10.000 m²", explica Jordi Palaudelmas, de SOS Lloret. Lamenta que el PDU "es queda curt" per, entre altres qüestions, no haver abordat el projecte de la C-32: "És un detonant per a l'especulació que té un impacte paisatgístic enorme".

Pressió als ajuntaments

Lluís Puig (Palamós): “Si el PDU no ha desclassificat, el que tenim com a urbanitzable s'adequa a la normativa”

La plataforma SOS Costa Brava creu que el PDU és un "primer pas", però encara s'està lluny de protegir la costa. "El PDU demostra que sí que es podia desclassificar terrenys urbanitzables, un fet al que s'havien negat els ajuntaments, però es queda a mig camí", reclama l'advocat de l'entitat, Eduard Ribot. Part d'aquestes renúncies es deuen a les compensacions milionàries que es podrien derivar dels plets judicials iniciats pels promotors dels projectes desclassificacions, quelcom que la Generalitat ha volgut evitar.

Després d'aquest PDU, ara la pilota la tenen els ajuntaments, que hauran de revisar els seus plans municipals per adequar-los a la nova normativa. És llavors quan els municipis també podran evitar que projectes urbanístics tirin endavant al·legant l'interès natural d'una zona: "Qualsevol ajuntament té dret a variar el planejament. Això és el que els exigirem a Palafrugell, Tamariu, Platja d’Aro o Palamós" , amb zones desprotegides pel PDU, segons explica Ribot, qui apunta que SOS Costa Brava pressionarà per protegir les pinedes costaneres.

Però no tots els ajuntaments estan disposats a desclassificar. L'alcaldessa de Begur, Maite Selva (JxCat), diu que "acatarem el PDU", encara que hagués preferit que reduïssin les zones urbanitzables en comptes de desqualificar. Parlem amb ella el dia que un jutjat paralitzava les obres d'un habitatge aïllat al Puig de Montcal, paratge natural de la Xarxa Natura 2000, pel seu interès ecològic i irregularitats en la llicència: "Presentarem recurs". Sobre si l'ajuntament desclassificarà més zones reclamades pels ecologistes, Selva afirma que no estan disposats a parar les llicències: "No és que vulgui construir més, és que no puc dir que no on sí que es pot".

Per part seva, l'alcalde de Palamós, Lluís Puig (ERC) assegura estar d'acord amb el PDU i la seva filosofia, encara que tampoc es presta a desclassificar més sòl: "Si el PDU no ha desclassificat, és que el que tenim com a urbanitzable s'adequa a la normativa". De fet, el PDU no ha desclassificat cap zona de Palamós, Castell-Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni, Palafrugell i Castelló d'Empúries, en considerar que els seus plans municipals ja s'adeqüen a la normativa ambiental.

Irene Gisbert, de SOS Palafrugell, no pensa el mateix: "Els POUM [els plans urbanístics municipals] no segueixen les lleis ambientals". En el seu municipi continuen batallant per la protecció d'Aigua Xelida, la muntanya de Sant Sebastià, i contra els projectes en el Cap Roig i del Golfet, tots dos judicialitzats. Creu que als ajuntaments els falta "valentia" per confrontar una mirada curtterminista: "A Palafrugell hi ha qui viu del manteniment de cases fantasmagòriques que necessiten serveis setmanals a pesar que durant 10 mesos no les ocupa ningú. Després també estan aquells que posseeixen els terrenys i que fan una fortuna construint, que exerceixen una gran pressió", al·lega.

Un altre dels motius pels quals Jordi Palaudelmas creu que els municipis sucumbeixen a la febre del totxo és la falta de recursos, que converteix les llicències d'obres en una forma fàcil de fer diners. A això se li suma les necessitats específiques dels pobles turístics, que es veuen sols assumint una gran població flotant: "Tenen una sèrie de necessitats extra per a arribar a les urbanitzacions turístiques. Aquestes són les connexions per carretera, enllumenat o recollida d'escombraries, entre altres". Tot això per a urbanitzacions disperses, lluny del nucli municipal, amb pocs habitants i que assumeixen pocs impostos. Els ajuntaments absorbeixen aquests costos amb els seus pressupostos municipals, un model que malbarata recursos durant tot l'any per a gaudi d'uns pocs durant uns pocs dies.

Integració paisatgística

Per últim, el PDU també estableix una regulació per integrar nova construcció en el paisatge de la Costa Brava que regula qüestions com el nombre de plantes que poden tenir els edificis o les limitacions dels projectes segons el pendent del terreny. Alguns ajuntaments han anunciat que presentaran al·legacions contra aquestes, ja que creuen que són ambigües, com Palamós: "El pla actual fa que els ajuntaments puguem aplicar criteris diferents per a desclassificar, al·lega l'alcalde Lluís Puig. Per contra, l'advocat de SOS Costa Brava, Eduard Ribot, es mostra taxatiu contra aquesta iniciativa que considera "lamentable": "Hi ha altres fórmules, com demanar una circular interpretativa al Govern o fer una consulta vinculant sobre els dubtes que tinguin".