Què proposen els partits aquest 14-F per protegir el dret a l'habitatge?

Les eleccions del pròxim 21 de febrer tanquen políticament una dècada capicua que comença i acaba amb crisis econòmiques. Ambdues han estat categòriques pel que fa al dret a l'habitatge: si el 2008 la crisi financera va arribar amb una onada de desnonaments per impagament d'hipoteca, l'actual ha acabat d'afiançar les dificultats per accedir a un habitatge digne. A aquestes eleccions catalanes li precedeixen un degoteig sense fi de desnonaments, una regulació de lloguers catalana en la corda fluixa i la recent suspensió de part de la llei d'emergència residencial a proposta del PP. Què és el que diuen els programes polítics dels partits sobretot això per al pròxim 14F?

La regulació dels lloguers, en perill

Una de les grans victòries del moviment pel dret a l'habitatge a Catalunya ha estat l'aprovació de la regulació de lloguers el setembre passat, la primera en tot l'Estat espanyol. Cinc mesos després el Tribunal Constitucional (TC) admetia a tràmit el recurs del PP contra la llei en considerar que el Parlament no tenia competències. Sembla que l'única opció perquè la regulació segueixi vigent passa per les mans del Govern espanyol de coalició aprovant una legislació estatal, i així ho van pactar en un acord de Govern el PSOE i Podemos.

Tot i això, de moment el PSC de Salvador Illa no fa cap referència en el seu programa al blindatge d'aquesta llei, i és que els socialistes no han donat a entendre mai que es fessin seva la proposta. Per part seva, En Comú Podem de Jéssica Albiach promet "instar el Govern de l'Estat a la regulació del lloguer", una formulació singular tenint en compte que els morats són part de l'Executiu espanyol. També criden al desplegament de la mateixa llei, com fa també ERC, qui es proposa aprovar una Llei d'Arrendaments Urbans catalana.

Per part seva, JxCat, encara que no es refereix mai explícitament a la regulació dels lloguers, crida a recuperar "la legislació en matèria d'habitatge davant els recursos del PP" i a fer "del lloguer l'opció més atractiva". En l'historial del partit que té com a presidenciable Laura Borràs destaquen les traves que van mostrar a última hora en les negociacions sobre la regulació, que van indignar enormement el Sindicat de Llogateres, i que finalment van retirar davant la pressió social. La CUP de Dolors Sabater crida a la regulació de lloguers, però també a crear un índex de preus que respongui al salari mitjà dels treballadors i no al preu del mercat.

Desnonaments sense parar durant la Covid-19

La cara més fosca de l'emergència residencial són els desnonaments, contra els quals l'entramat de sindicats d'habitatge ha generat un autèntic para-xocs. La Generalitat i el Govern estatal van aprovar moratòries, però mai van ser prou garantistes amb la ciutadania perquè no es practiqués un llançament més. ERC demana desplegar el decret llei 24/2015 que obligava els grans tenidors a oferir lloguers socials a famílies vulnerables abans de ser desnonades, així com ho fan els Comuns, qui també posen l'accent en la dació en pagament, la mediació obligatòria, o la pobresa energètica, quelcom que també aborda la CUP, tots dos demanant la condonació dels deutes amb les empreses energètiques. Les bones intencions es van acabar aquest gener, quan el TC va tornar a trossejar la llei catalana i va aixecar l'obligatorietat d'oferir lloguer social.

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaume Palomera, critica que durant l'última legislatura el Govern no hagi aplicat una sola sanció als grans tenidors de pisos que han incomplit la 24/2015, quelcom que implica l'Executiu d'ERC i JxCat, i especialment al Departament d’Empresa, encarregat de les sancions a través de l'Agència Catalana del Consum, abans dirigit per la candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, i ara per Ramon Tremosa (JxCat): "La llei és perfecta per a prevenir que s'arribi als desnonaments. I no s'està sancionant a qui no la compleix", critica.

Cap esment fa el PSC sobre la moratòria de llançaments, encara que parla de "protegir les famílies vulnerables contra els desnonaments" impulsant mediació, dotació econòmica de programes per a ajuda al lloguer. El mateix demanen Comuns i ERC, els que també advoquen per millorar l'accessibilitat de les ajudes. La CUP exigeix directament la suspensió immediata dels desnonaments, així com prohibir que s'enviïn les unitats antidisturbis a executar-los.

Ciutadans i el PP dediquen part de les seves propostes a "la lluita contra l'okupació", especialment els de Carlos Carrizosa, qui són partidaris de dotar de més recursos a la policia o d'oferir assistència jurídica i psicològica per a "les víctimes de l'ocupació". En el costat oposat, la CUP demana "defensar l'ocupació" fins que l'administració pública no pugui fer-se càrrec de garantir el dret a un habitatge just.