Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 1982) va aconseguir fa tres anys la presidència de la Generalitat amb els vots de Junts i la CUP i aconseguia d'aquesta forma una fita per als republicans que aspiraven a tornar a presidir la primera institució de Catalunya després de Tarradellas i l'etapa de la República, ja que durant la restitució de la Generalitat no l'havien aconseguit. La formació d'un Govern de coalició entre ERC i Junts, les tensions entre els socis fins a la ruptura final i la inestabilitat parlamentaria d'un Govern que es va quedar amb 33 diputats ha marcat la legislatura que finalment va concloure amb el revés del rebuig als pressupostos liderat pels comuns i Junts i la convocatòria electoral que Aragonès va decidir pel 12 de maig.

Aragonès no amaga les dificultats d'un Govern en franca minoria però assegura que continuar "és el que tocava fer" i malgrat això destaca el reforç dels serveis socials, la bona marxa de l'economia i l'ocupació o l'amnistia com grans èxits assolits. I fixa per la pròxima legislatura la culminació del traspàs de Rodalies, un nou sistema de finançament singular per a Catalunya i tancar una negociació que posi les bases d'un referèndum d'autodeterminació acordat amb l'Estat. I malgrat el seu habitual to moderat no s'està de dures crítiques a Salvador Illa i el PSC que considera que "no són d'esquerres" i a Carles Puigdemont i Junts de "no presentar propostes". Aragonès és tenaç i optimista i així es planteja la campanya electoral, com una oportunitat per capgirar unes enquestes que no són gaire favorables per a Esquerra Republicana.

-Vostè com a candidat d'Esquerra Republicana es presenta per a la reelecció de president de la Generalitat. Com definiria aquesta legislatura a la presidència de la Generalitat?

En el meu primer debat d'investidura, fa tres anys, vaig comprometre'm amb tres objectius davant del Parlament de Catalunya. Reconstruir l'economia catalana de l'afectació de la pandèmia, reconstruir els serveis de l'estat del benestar, especialment la sanitat i l'educació, i avançar en la resolució del conflicte polític, aconseguint una amnistia i entrant en el debat de fons del conflicte amb l'Estat, persistint en la negociació. Avui, tres anys després, l'economia catalana té l'atur més baix dels últims 15 anys. Hem creat 316.000 llocs de treball en aquesta legislatura, malgrat la Covid, malgrat la guerra d'Ucraïna, la inflació i malgrat la sequera. Hem avançat en la reindustrialització del país i tenim un creixement per sobre la mitjana espanyola. Tenim més sanitaris, més educadors, mestres i professors i més Mossos que mai i en millors condicions que mai. I finalment, l'amnistia serà aprovada les properes setmanes a les Corts espanyoles i vam aconseguir que s'alliberessin els presos polítics i que s'acabés amb el delicte de sedició. I aquella negociació que alguns criticaven o hi arrossegaven els peus ara els 3 grans partits de Catalunya coincidim que és la via adequada. Per tant, una valoració positiva.

- Vostè va dir concretament en la seva investidura: “Presento la meva candidatura per fer possible la culminació de la independència de Catalunya, fer inevitable l'amnistia i l'exercici del dret a l'autodeterminació, governant per a tota la ciutadania”. La primera part no s'ha complert.

La culminació de la independència de Catalunya és evident que necessita temps i sobretot necessita condicions perquè sigui possible. I hem treballat perquè aquestes condicions permetin avançar. I la primera era acabar amb la repressió. Per avançar en la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya en què es reconegui el dret dels catalans a decidir lliurement el seu futur, primer havíem de tenir una negociació en condicions d'igualtat. I, per tant, era imprescindible acabar amb la repressió i això és el que ens hem dedicat a fer, moltes vegades en solitari. Ara hem sumat més veus, per exemple a favor de l'amnistia, però jo crec que el camí recorregut ens acosta avui més al nostre objectiu.

-Si hagués de triar l'acció de Govern de la qual està més satisfet quina seria?

N'hi han moltes, però pel que representa com a model de país és la gratuïtat de L'I2. Que l'escola bressol pugui ser gratuïta vol dir que hi poden accedir tots els nens i nenes independentment de si les seves famílies tenen més recursos o menys. I si volem un país lliure i socialment just els nens i les nenes des de l'inici de la vida no han de patir les desigualtats. Crec que aquest és un símbol del país que volem construir.

-I el tema que l'ha portat més de corcoll o el que l'ha preocupat més? La sequera, el final de la pandèmia, la mala relació amb els companys de Junts i la trencadissa al Govern?

Jo diferenciaria el que forma part de la dinàmica política, que són els acords i desacords, les negociacions... A mi aquests aspectes no em preocupen. Hi he hagut de destinar temps i he pres decisions en aquest àmbit, però per a mi el que és important és l'afectació sobre la ciutadania. Ha estat una legislatura en la que hem sortit d'una pandèmia que va afectar la gent, no només en termes humanitaris de vides humanes i sobre la salut, sinó també econòmicament, amb una guerra com la d'Ucraïna en què a Catalunya vam acollir a desenes de milers de refugiats, una inflació que es menjava els ingressos de les famílies i ara i darrerament la sequera. Evidentment, aquests són els temes que m'han preocupat. No m'he despertat mai a mitja nit preocupat per acords o desacords polítics, sinó patint pels efectes de la sequera o de la Covid.

-Governar amb 33 diputats després de la marxa de Junts del Govern, no ha estat agosarat?

Era el que tocava fer. Nosaltres no podíem abandonar el Govern com ho va fer Junts. No podíem fer seguidisme de la irresponsabilitat en un moment tan important, gestionant circumstàncies tan difícils. Per tant, vam tirar endavant i vam constituir un Govern renovat. Un Govern republicà, d'esquerres i independentista, però amb una vocació àmplia. I això ens va permetre aprovar pressupostos i continuar fins que els interessos partidistes i la irresponsabilitat ho han fet impossible. Avui anem a eleccions perquè els comuns i Junts van rebutjar el pressupost més expansiu de la història de Catalunya.

-La ciutadania no entén que els polítics ens portin a unes eleccions per un projecte com el Hard Rock que ni hi era als pressupostos...

Coincideixo amb vostè en què haver barrejat un projecte que no tenia res a veure amb el pressupost i no s'hi destinava ni un euro, amb un pressupost que ens permetia millorar la sanitat, l'educació, millorar l'àmbit de la cultura, la creació de noves places de residències per gent gran i persones amb discapacitat o doblar les inversions que teníem a l'inici de legislatura, és clar que la gent no ho ha comprès. Per això el que no podíem permetre'ns era estar un any més amb aquest bloqueig. Els comuns i Junts han fet perdre diners i temps a la ciutadania.

-Com a dirigent d'Esquerra Republicana, li ha tombat el pressupost un partit com els comuns. La CUP també ha estat molt bel·ligerant. Perquè no s'entenen les esquerres sobiranistes a Catalunya?

Les esquerres sobiranistes, al Parlament, hem sumat 50 diputats aquesta legislatura i la sociovergència en sumava 65 i sempre tenia l'ajuda gratis del Partit Popular o de Ciutadans per aprovar els projectes de l'agenda més conservadora. Aquesta correlació de forces jo l'he tingut present, però crec que altres forces de l'esquerra no. Ens demanen a Esquerra Republicana que arribem al 100% dels objectius que podem compartir, però no tenim una majoria parlamentària. No tenim una majoria parlamentària per aturar el Hard Rock. La nostra prioritat pel Camp de Tarragona no és el Hard Rock, és la reindustrialització amb projectes ambiciosos que hem aconseguit, però no s'ha fet una lectura adequada de la correlació de forces. Si l'haguéssim fet, haguéssim avançat molt més perquè un bloc de 50 diputats podia fer moltes més coses de les que ha fet.

-Si té opcions de revalidar la presidència amb qui formarà el Govern de coalició que totes les enquestes auguren que caldrà fer?.

Jo el que espero és que el bloc que representa Esquerra Republicana s'ampliï en aquestes eleccions i, per tant, tingui molta més força. I com més força tinguem més còmode serà qualsevol esquema d'estabilitat parlamentària que puguem tenir.

-Però per molta força que tingui necessitarà suports. Amb qui prioritzarà una possible negociació per a la seva investidura?

Nosaltres no prioritzarem partits, prioritzarem Catalunya. Això vol dir prioritzar els projectes i les propostes. La propera legislatura hem de continuar la negociació amb l'Estat per arribar a un acord de les bases d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Hem d'aconseguir el finançament singular que permeti acabar amb el dèficit fiscal que estem patint de 22.000 milions d'euros anuals per reforçar serveis públics del país. I un gran pas endavant en la promoció, en l'ús, i en la defensa de la llengua catalana. Jo hem presento i vull continuar sent president per assolir aquests tres objectius. I qui vulgui sumar-se per aconseguir-los tindrà espai per a l'entesa en allò que jo represento.

-La negociació i la relació amb el Govern espanyol ha estat molt present en la seva presidència. Vostè se'n fia de Pedro Sánchez?.

Jo me'n fio de mi i d'Esquerra Republicana. I, per tant, sóc molt conscient que si el PSOE i Pedro sanchez està negociant amb el Govern de la Generalitat, i amb Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, és perquè les condicions els forcen no perquè vulguin. Després s'hi adapta amb més o menys habilitat, però aquesta és la realitat. Perquè quan no ens han necessitat, no ho han fet. I ara tenim aquesta finestra d'oportunitat que hem d'aprofitar. Però aquesta legislatura, en cada decisió que tenia l'oportunitat de prendre, entre els problemes, el bloqueig i el no a tot, o les solucions, avançar i conquerir drets i llibertats, encara que fossin només de forma parcial per després continuar avançant, sempre ha triat la segona opció. Davant dels problemes, solucions. Davant del no a tot i el bloqueig, negociació, avenç i ambició.

-Esquerra ha negociat la derogació de la sedició, els canvis del Codi Penal o els indults i ara hem arribat a l'amnistia, però tot plegat ha estat molt mal valorat per la resta de l'independentisme, que els acusaven de fer cessions. Com ho valora això?

Crec que de vegades el que es vol és quedar bé amb la pròpia parròquia i no assumir que transformar la realitat pot generar contradiccions. Però jo no he vingut aquí a quedar bé i mantenir-me en un purisme d'uns ideals que no tinguin translació a la realitat. El meu compromís és per transformar la realitat, per canviar el que és injust i això vol dir arremangar-te. Qui obre camí és qui pateix més esgarrinxades, i Esquerra Republicana i jo hem obert camí i estic content d'haver-ho fet i ho hem fet tant bé que ara altres s'hi sumen. Tota aquesta idea de la confrontació intel·ligent en el fons era un relat i prou, per no reconèixer la feina que estàvem fent Esquerra Republicana. Quan Junts i Puigdemont han tingut l'oportunitat d'incidir realment han fet el que feia Esquerra. Molt criticar durant molt de temps, però al final ara la pràctica política és la nostra, i jo els dono la benvinguda, perquè a mi el que m'interessa és poder trobar solucions als problemes.

-Però molta gent té la sensació que Esquerra ha negociat malament. I que Junts ara està aconseguint més coses. Ho han venut malament?

La única cessió real que Junts ha aconseguit en la negociació actual, juntament amb Esquerra Republicana, és l'amnistia. No hi ha cap altre compromís. Hi ha una idea genèrica que ningú concreta sobre l'àmbit d'immigració. Però nosaltres sí hem aconseguit avenços. El traspàs de Rodalies no l'aconsegueix Junts, l'aconsegueix Esquerra Republicana. El traspàs de l'ingrés mínim vital, la condonació d'una part del deute del FLA, 150 milions d'euros anuals per a recerca... Tot això ho aconsegueix Esquerra Republicana. Per tant, quan ho posem en una balança, crec que nosaltres hem fet una contribució molt major, entre d'altres coses, perquè tenim l'experiència d'aquests darrers anys.

-L'amnistia què comportarà? Es parla de posar fi a la repressió i de la desjudicialització de la política però torna a haver-hi una onada d'exiliats fugint de l'acusació de terrorisme...

La causa del Tsunami Democràtic instruïda per l'Audiència Nacional, i ara també pel Tribunal Suprem, són les últimes fuetades de la repressió. Intenten impedir que la voluntat popular, expressada en una llei orgànica d'amnistia, es pugui materialitzar. Però estic convençut que guanyarem. Un cop aprovada la llei, i amb el pas del temps que necessitarem, d'algunes setmanes o mesos, per consolidar l'aplicació de la llei, es venceran i superaran aquests obstacles. És una mostra de la impotència d'una part de l'extrema dreta judicial per aturar el que és una realitat, que és l'amnistia.

-Completar el traspàs de Rodalies, aconseguir el sistema de finançament singular o pactar un referèndum d'autodeterminació. Quin ordre de prioritats té en aquests tres objectius estratègics?

Tot alhora. Perquè els problemes que té aquest país, el problema de la manca de sobirania, d'uns trens que no funcionen i d'un espoli fiscal, els patim alhora. Per tant, hem de batallar en tots els fronts alhora i tenim la plataforma per fer-ho, que és una negociació amb l'Estat, i uns consensos fets a Catalunya.

-Ho contempla per a la pròxima legislatura?

Evidentment, sí. La propera legislatura completarem el traspàs de Rodalies, hem d'aconseguir un finançament singular per Catalunya que ens permeti recaptar tots els impostos, i hem de pactar amb l'Estat les bases d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Tenim una finestra d'oportunitat, que és que el govern del PSOE depèn dels vots dels independentistes catalans i no té alternativa com la tenia la legislatura passada amb Ciutadans. Tenim tres anys i mig per endavant d'una legislatura a l'Estat que Catalunya ho ha d'aprofitar. Perquè la finestra d'oportunitat es pot tancar i quan ha estat tancada ho hem patit en forma de repressió, de manca de diàleg, de manca d'actuació en molts àmbits i de portes tancades.

El referèndum d'autodeterminació també serà una línia vermella per mantenir la governabilitat a l'Estat? Que farà Esquerra si el PSOE no s'hi avé?

Si anem a la literalitat dels acords d'investidura de Pedro Sánchez que tenim, s'hi inclou la llei d'amnistia, però també hi ha el compromís de continuar la negociació per resoldre el conflicte de sobirania entre Catalunya i Espanya. Un conflicte de sobirania que el PSOE reconeix. I que la resolució d'aquest conflicte ha d'acabar amb grans acords i que la ciutadania s'hi haurà de pronunciar. Evidentment, la posició de partida del PSOE i la nostra és allunyada, però hi ha el compromís de negociar. La qüestió del finançament també està present en aquests acords.

-No seria més lògic que aquestes grans fites es negociïn conjuntament des de l'independentisme. Si més no entre ERC i Junts?

En aquesta legislatura, fins i tot quan Junts va decidir marxar del Govern, la meva proposta per aconseguir un referèndum reconegut, que és l'Acord de Claredat, estava oberta a suports. Com ho està la proposta de finançament o el treball que ja hem fet per al traspàs de Rodalies. Per tant, les portes obertes del tot per aconseguir el màxim de suports i alinear estratègies. Ara, la unitat no es predica els últims tres dies abans de les eleccions. Si no que es practica els últims tres anys. I aquest sentiment d'unitat no l'hem sentit nosaltres per part de Junts quan li ha correspost a Esquerra Republicana estar al capdavant perquè havia tingut més vots.

-Mantindrà la taula de diàleg i negociació si continua a la presidència?

Miri, nosaltres hem defensat una taula de negociació entre governs perquè el conflicte és entre Catalunya i Espanya. No és entre dos partits, no és entre Esquerra i el PSOE. Qui té la legitimitat per arribar a acords en el nom de la seva nació és el Govern. Podem arribar a acords amb el PSOE com a partit, però qui vull que es comprometi a acceptar un referèndum per a Catalunya és el Govern de l'Estat espanyol. I evidentment, amb la conformació del nou Govern, tindrem l'oportunitat de continuar aquesta negociació.

-No creu que ha estat menysvalorada per Junts, però també pel PSOE?

El PSOE volia una negociació entre partits perquè així només es compromet al partit. Jo vull una negociació entre governs perquè no vull el compromís del PSOE, vull el compromís de l'Estat espanyol.

-I està satisfet dels resultats i de l'actitud del Govern espanyol fins ara?

El Govern espanyol sempre arrossegarà els peus. I els deixa d'arrossegar quan l'obliguem a fer-ho. Per tant, continuem obligant-los. Imagini's a Salvador illa de president de la Generalitat. Quina negociació farà? No anirà a Madrid a negociar, anirà a Madrid a que li expliquin què ha de fer. Nosaltres hem d'anar a Madrid a negociar, a fer-ho amb fermesa, i amb un criteri que es mantingui en el temps. Fa un any, Junts deia que la negociació era gairebé equivalent a una traïció. Ara sembla que siguin els que en saben més de negociar del món, però d'aquí a un any que passarà? Jo fa un any defensava la negociació, la defenso avui i la defensaré d'aquí un any, d'aquí dos i d'aquí tres, perquè crec que és la via i hem de generar les condicions per poder avançar aquí, i fer-ho amb tota la força.

-Ha estat una legislatura de molta tensió social amb vagues de mestres, de sanitaris, funcionaris de presons o la revolta pagesa que han impactat contra el seu Govern.

És una legislatura en què hem fet transformacions i en la que hi ha sectors socials i professionals que esperen que el Govern faci aquestes transformacions. Si no esperessin que el Govern millorés les condicions laborals no hi hauria mobilitzacions. Però quin és el resultat? El resultat és que vam començar aquesta legislatura amb un 30% de mestres i professors interins i l'acabarem per sota del 10%. Un canvi substancial, amb una millora de les condicions en tots els àmbits i amb la incorporació de més de 8000 mestres i professors. Les condicions laborals dels sanitaris s'hauran incrementat de forma significativa aquesta legislatura. Feia 17 anys que no hi havia un conveni laboral a l'Institut Català de la Salut. Quan obres una negociació, lògicament, els sindicats utilitzen els seus instruments de pressió, que inclouen les mobilitzacions encara més en un àmbit tan plural com és la sanitat. Però al final hem arribat a acords. I jo crec que això és positiu i és un símptoma de que s'ha avançat.

-Fa l'efecte que el PSC, potser també Junts, han imposat juntament a alguns poders fàctics el debat sobre el model de país amb temes com la B-40, l'ampliació de l'aeroport o el Hard Rock. Li ha faltat iniciativa al Govern en aquests debats?

El PSC avui té una agenda que no és d'esquerres. La seva agenda política és la de la dreta catalana de sempre. Ara sembla que han incorporat a Unió Democràtica i han abandonat el que eren els principis de la socialdemocràcia i han abraçat l'agenda econòmica conservadora. El PSC és el gran partit conservador de Catalunya. I la millor forma de veure-ho és quines propostes econòmiques defensa. I ells, amb l'ajuda inestimable de Junts i del Partit Popular, han conformat una majoria al Parlament de bloqueig. Les forces d'esquerres sumen 50 diputats al Parlament de Catalunya perquè al PSC no el compto com a força d'esquerres perquè està aplicant una agenda conservadora. Se situa a la dreta del PSOE. El PSOE està a l'esquerra del PSC. Una de les qüestions que haurem de resoldre en aquestes eleccions és tenir molt més pes des de posicions progressistes avançades per continuar amb les transformacions.

El català està en perill? Què cal fer per preservar la llengua?

En el passat, el català també ha tingut moments en que tenia reptes molt importants. Quan va canviar la composició social del país, fruit de fenòmens migratoris, hem tingut reptes i els hem superat sempre. Per tant, aquesta experiència ens ha de donar la confiança que avui que la societat catalana també està canviant, amb una societat molt més diversa, el català continuarà sent, si tots hi posem l'esforç, aquest element de cohesió social i d'identificació col·lectiva d'una mateixa nació.

-Però perquè el català està retrocedint, per exemple a l'escola on la immersió hauria de ser una eina de foment de la llengua?

En el cas de les aules, la diversitat és molt major. També hi ha hagut uns atacs judicials contra la llengua catalana que han format part d'aquesta ofensiva general contra Catalunya. La repressió i els atacs contra la llengua formen part de la mateixa estratègia. Aquest element no és menor, intentar posar por als professionals i als servidors públics en molts àmbits, també a les escoles. I en tercer lloc, hi ha hagut durant molts anys un cofoisme de les grans etapes convergents d'aquest país. Que érem un país que ho teníem tot fet, doncs miri, no estava tot fet. Perquè un país mai s'acaba de fer, sempre està en evolució constant i en construcció permanent. I nosaltres hem posat sobre la taula el debat, hem reconegut que hi ha dèficits i que s'han de fer canvis. La propera legislatura també ha de ser la de la llengua catalana.

Per això, proposo que hi hagi una conselleria de llengua catalana i de política lingüística que tibi i que faci de tractor de totes les polítiques transversals de llengua del Govern. Aquest és un gran repte, però tenim un avantatge que és que un dels elements d'identificació amb el país és l'aprenentatge de la llengua. I això es pot fer independentment de l'origen, d'on s'hagi nascut i del que es pensi.

-La immigració s'està situant com un tema central de debat. Tenim un problema d'immigració o de xenofòbia?

Totes les societats europees i occidentals debaten sobre com s'ha de fer la inclusió d'una immigració que continuarà en el temps. Europa continuarà rebent immigració. Nosaltres, des de Catalunya, hem de seguir construint un sistema d'acollida que permeti la plena inclusió i la plena identificació amb la societat d'acollida de les persones migrades. I això passa per elements materials com és l'habitatge i evitar guetos el país. I bones condicions laborals i reconegudes. La immigració és clau per mantenir el sistema de pensions veient la natalitat que tenim d'1,2 fills per dona en de taxa de natalitat. I en tercer lloc, hi ha una part que no estan material, que és sentir-se part d'una mateixa comunitat i en això, la llengua catalana i els valors compartits són claus. Perquè quan una persona migrada incorpora la llengua catalana hi ha un procés d'identificació tan d'ella amb el país, com també de la societat d'acollida amb la persona migrada.

La societat catalana té uns valors prou moderns, prou de societat oberta que ha de permetre aquesta acollida i hem de poder-ho fer en millors condicions que no pas el que ha passat a altres països europeus.

La candidatura de Carles Puigdemont ha irromput en aquesta precampanya electoral amb força. Quina és la seva relació amb l'expresident i com el veu de candidat adversari?

Jo tinc una relació correcta amb Carles Puigdemont. De fet, com a president he anat mantenint la relació amb ell com amb la resta d'expresidents de la Generalitat. I també perquè és el lideratge d'un àmbit polític, d'un espai polític, que té una rellevància al país. I per tant, l'he mantingut com mantinc una relació correcta, amb totes les diferències que pugui haver-hi, amb altres líders d'altres espais polítics.

Però crec que també hem de dir les coses com són. El Parlament de Catalunya d'aquests anys ha estat un Parlament legítim. Els presidents, els dos que ho hem estat des del 2017, el president Torra i jo, som presidents legítims perquè ens ha escollit el Parlament de Catalunya votat a les urnes. En els dos casos amb els vots de Junts. Per tant, no hi ha d'haver cap debat sobre la legitimitat. I crec que, més enllà d'una restitució personal, perquè la presidència de la Generalitat ha continuat, m'agradaria saber què proposa. I no hi ha proposta. L'única proposta de Carles Puigdemont és Carles Puigdemont. La de Salvador Illa és Espanya i la d'Esquerra Republicana és Catalunya. I jo crec que hem de parlar de Catalunya i de què farem. Jo he estat molt clar sobre què faré els propers quatre anys. Acordar les bases del referèndum, finançament singular pel país i llengua catalana i reforç de l'estat del benestar. Dels altres candidats costa veure quines són les propostes.

La ciutadania de Catalunya mereix escoltar les propostes, perquè després no hi hagi sorpreses. I crec que els eufemismes, les frases grandiloqüents d'un o de l'altre, de Salvador Illa o de Carles Puigdemont, però que tenen poc contingut, no serveixen per donar resposta a què faran els propers quatre anys. I jo crec que estic explicant què faré els propers quatre anys i per això crec que és bo que ho puguem debatre, que puguem comparar propostes i per això m'he ofert a debatre on sigui i amb qui sigui.