Prop del 41% de les dones a Barcelona estaria en risc de pobresa si només depengués dels seus ingressos
Segons el darrer informe de l'Ajuntament sobre desigualtats de gènere, la bretxa salarial a la ciutat superava el 17% l'any 2022, amb una major parcialitat i temporalitat en el mercat laboral entre les treballadores
Públic
Barcelona-
El 40,5% de les dones que viuen a Barcelona estaria en risc de pobresa si només depengués dels seus ingressos, en comparació amb un 29,4% dels homes. Són dades extretes de l'informe El gènere en xifres. Condicions de vida de les dones i desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona, publicat per l'Ajuntament amb dades de 2021-2022. El document, que recull els principals indicadors per analitzar les desigualtats de gènere en totes les esferes de la vida quotidiana, també indica que l'índex de pobresa salarial és més alt per a les dones: 13,8% davant el l'11,4% dels homes.
Pel que fa a les pensions, els homes també reben més ingressos que les dones: per jubilació un 33% més ―hi ha una diferència de gairebé 600 euros―, a favor de familiars un 12% més, per incapacitat permanent un 8% més i per orfandat un 3% més. Es tracta del segon informe publicat per l'Ajuntament sobre la situació de les dones a la ciutat; l'anterior es va emetre el 2019.
Més dones viuen de lloguer i pateixen pobresa energètica
A Barcelona, hi ha una clara diferència en les condicions de l'habitatge entre homes i dones. Més homes (59,4%) que dones (53,5%) resideixen en una propietat, mentre que el percentatge de dones que viuen de lloguer és lleugerament superior (43,1% enfront del 37,7% dels homes).
Aquesta desigualtat també es reflecteix en la pobresa energètica: l'any 2021, el 24,1% de les dones no van poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada durant els mesos freds o càlids o van endarrerir algun pagament, en comparació amb el 21,1% dels homes.
Cal destacar que la bretxa salarial el 2022 era del 17,1%, amb una major presència de parcialitat i temporalitat laboral entre les dones. Un 26,4% de les dones treballa a temps parcial, gairebé el doble que els homes, que representen un 12,9%. Quant als contractes temporals, el 10,3% de les dones en tenen, en comparació amb el 7,7% dels homes. A més, els càrrecs de direcció i gerència estan ocupats majoritàriament per homes (59,4%).
Un increment de casos d'assetjament sexual
La violència masclista continua sent una greu problemàtica a Barcelona, amb un augment constant de les denúncies als Mossos d'Esquadra, que el 2022 van arribar a 3.285 casos. Les agressions sexuals també van experimentar un fort increment, amb 659 casos atesos, un 41% més que l'any anterior. Les dones en van ser les principals víctimes, representant el 90% dels casos, i tots els agressors van ser homes.
L'assetjament sexual també afecta de manera desproporcionada les noies, especialment durant l'adolescència. Un 37,7% afirma haver patit alguna forma d'assetjament, en comparació amb només un 5,9% dels nois. La prevalença augmenta amb l'edat i arriba al 51,8% entre les alumnes de 2n de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. Les xarxes socials, els espais d'oci i l'espai públic són els entorns on més noies reporten haver viscut aquestes situacions.
En relació amb la seguretat, les dones tenen una percepció d'inseguretat més elevada en l'espai públic, malgrat patir menys fets delictius que els homes (48,4% de les dones i el 58,7% dels homes).
Treball domèstic i composició de les llars
Les cures i el treball domèstic continuen recaient majoritàriament sobre les dones, tant en l'àmbit familiar com en el professional. El 59% de les dones dedica més de dues hores al dia a aquestes tasques, en comparació amb el 35% dels homes, fet que les exposa més a la "pobresa de temps". A més, les dones grans són les que més pateixen soledat no desitjada, especialment en les classes socials més desfavorides.
En l'àmbit professional, les cures estan majoritàriament a càrrec de dones, moltes de les quals són estrangeres, en situació administrativa irregular i treballant en condicions precàries. En el marc familiar, les prestacions per a la dependència recauen sobretot en cuidadores no professionals, majoritàriament dones, amb un suport limitat per part dels serveis d'atenció domiciliària o la teleassistència.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..