El projecte de l'Hermitage a Barcelona està plagat d'irregularitats, segons els veïns

"El projecte és un nyap", sentència Daniel Pardo, portaveu de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. Es refereix a la sol·licitud de concessió d'espai públic en la Nova Bocana per a la construcció d'una seu del museu rus Hermitage, al costat de l'Hotel W. La Plataforma Port Ciutadà ha presentat 15 al·legacions que qüestionen el procediment, des del frau administratiu fins a la nul·la avaluació de l'impacte ambiental. Demanen que es retiri o que, almenys, es reformuli el pla.

"Foscor" administrativa

Els sol·licitants de l'espai són Vària Hermitage Barcelona, S.L. i Barcelona Cultural Development S.L, perquè gaudeixi d'ell una tercera, la societat mercantil Museu Hermitage Barcelona S.L. Primera irregularitat: aquesta empresa no aporta cap document que acrediti el seu compliment amb les obligacions tributàries o la Seguretat Social. Segon incompliment: la llei preveu que es puguin atorgar concessions a un sol·licitant, no a un tercer o beneficiari com en aquest cas.

Si Museu Hermitage Barcelona S.L no ha sol·licitat que li cedeixin el lloc és perquè no té capacitat de contractació pública. Tercera il·legalitat: l'actual Llei de Ports, modificada el setembre de 2011, no permet que s'utilitzi el domini públic portuari per a un altre ús que no sigui portuari; és a dir, no se li pot donar un ús cultural o de restauració, com ja ha succeït en altres casos com el de l'Hotel W o la Marina del Port Vell.

"És d'una foscor insuportable", es queixa Manuela Madrid, veïna de la Barceloneta. Han investigat l'origen de les empreses fins a trobar que la matriu és una societat luxemburguesa que té menys de tres anys. A més, denúncia Madrid, hi ha cinc entitats diferents demanant permís perquè recaigui en una Fundació que ni apareix en els plecs.

Elevat impacte ambiental

A més dels aspectes legals, les veïnes es queixen que un Ajuntament com el d'Ada Colau, que ha portat per bandera el discurs contra la massificació de turisme, no s'hagi pronunciat encara en contra del projecte, que suposa instal·lar una altra icona turística a Barcelona. "L'Hermitage suposarà un excés de mobilitat en un barri ja congestionat", comenta Toni Vidal, arquitecte que ha avaluat el pla i forma part de la Plataforma Port Ciutadà.

En plena era de conscienciació sobre l'emergència climàtica, l'entitat veïnal ha constatat que el projecte no contempla ni una sola mesura contra la contaminació que ocasiona. Unit també al fet que l'Hermitage es construiria en primera línia de platja, la qual cosa Vidal estima que provocaria "més saturació, pèrdua del comerç de proximitat, pujada de preus de l'habitatge...". L'arquitecte acusa el Port de Barcelona de "continuar no només aliè als problemes de la ciutat, sinó directament d'estar en contra de la ciutat".

L'Ajuntament va declarar la situació d'emergència climàtica per a Barcelona el gener de 2020, amb mesures que segons la Plataforma "suposaran un esforç per a la ciutadania" per afrontar el desafiament mediambiental. L'Agència de Salut Pública de Barcelona va declarar el novembre passat que la contaminació va causar la mort prematura a 354 persones en 2017. Aquest anunci, juntament amb el de la Comissió Europea, que amenaça amb sancions per l'incompliment dels valors màxims de pol·lució en capitals com Barcelona i Madrid, suposen per a l'organització l'evidència suficient per a rebutjar el projecte de l'Hermitage. Tampoc hi ha en la proposta cap mesura per a impulsar la igualtat de gènere.

Mobilitat ignorada

Una altra de les esmenes, lligada a la massificació del turisme, té a veure amb l'afluència de visitants. El projecte de l'Hermitage preveu rebre entre 800.000 i 1.000.000 de persones a l'any. La principal via per a arribar seria el Passeig Joan de Borbó, saturat avui dia per turistes, veïns, bicicletes i venedors ambulants.

Port Ciutadà creu que els transports públics que circulen per aquest passeig es troben en una situació "no ja d'estrès, sinó de col·lapse quotidià" i que ni els autobusos ni l'andana del metre poden absorbir la demanda actual. A més, recorden que TMB ja va assenyalar que no es pot augmentar la freqüència de les línies d'autobús perquè el col·lapse seria llavors de la calçada.

El futur del museu a Barcelona

Una vegada presentades les al·legacions per part de les veïnes, el Port de Barcelona haurà de pronunciar-se sobre la legalitat del projecte i la seva viabilitat. L'Ajuntament, que forma part de l'entitat juntament amb el Ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament de Prat, haurà també pronunciar-se sobre la seva conveniència. Això sí, la seva construcció haurà de passar per un conveni entre el consistori barceloní i el Port.

La composició de l'executiu, que deixa en mans del PSC la cartera de Turisme, no desperta moltes esperances entre els membres de la Plataforma. Proposen una quarta modificació del Pla especial de la Nova Bocana que s'obri a la participació ciutadana. En el plantejament actual hi ha espai per a un "equipament cultural", que segons Vidal, seria la carta que el Port es va guardar per a donar cabuda al museu rus.

En aquesta reordenació es contempla la construcció de dos passejos públics que suposin que el 100% d'espai que voreja l'aigua sigui d'ús públic, quan en l'anterior era només el 68%. És un dels aspectes que més es va criticar en la Marina del Port Vell, on les tanques i l'altura dels vaixells i iots limiten la visibilitat del mar per a qui passeja per aquest límit del barri de la Barceloneta. No obstant això, l'organització critica que un 20% es dedicarà a restauració i un 15% al comerç, serveis que consideren més que satisfets en el districte.