Enterrada l’opció de construir un macrocomplex del joc al Delta del Llobregat que havia d’anomenar-se Eurovegas, el Govern de la Generalitat va posar sobre la taula engegar un nou projecte de dimensions més petites a la Costa Daurada. Arribava el BCNWorld -ara batejat amb el nom de Hard Rock Entertainment World. D’aquest fet en fa gairebé set anys i les obres de l’operació encara no han començat després de passar per diverses etapes. L’empresa que ha de liderar el projecte, l'estatunidenca Hard Rock International, va aparèixer a l’escena com a única protagonista a finals de juny del 2016. Des de llavors, i per tal de poder començar les obres, Hard Rock ha de presentar una proposta d’instruments de millora urbana i d’urbanització i reparcel·lació i s’ha de fer efectiva la proposta de compra que vincula Criteria, societat de La Caixa i propietària dels terrenys, i l’Institut Català del Sòl (Incasòl).

La compra dels terrenys entre les dues parts s’establia a l’inici en el marc d’un període de 18 mesos al Pla Director Urbanístic (PDU), però el termini ha estat renovat fins a dues vegades per part de l’Incasòl. L’última vegada el setembre del 2017, de manera que actualment el termini està a punt de caducar però encara es troba vigent. Ara bé, aquest no és l’únic aspecte a tenir en compte a l’hora d’avaluar l’estat del projecte. Quan es va fer públic el nom de Hard Rock com a guanyador del concurs presentat per l’administració catalana, es donava a la corporació de Florida un termini de sis anys per concloure tot el projecte compost per dues fases i posar en marxa les activitats recreatives. D’aquesta data ja n'ha passat més d’un any i mig i la primera pedra no s’ha col·locat perquè a hores d’ara els terrenys encara són de Criteria.

A finals de maig del 2018, la Direcció General de Tributs i Jocs de la Generalitat de Catalunya va adjudicar a Hard Rock l’autorització per instal·lar i explotar el casino que ha de tenir el projecte atorgant-li un temps de tres anys des de la sol·licitud de llicència d’obres “i sense perjudici que es pugui demanar la pròrroga d'aquest termini en els termes previstos per la normativa”, segons el DOGC.

110 milions d’euros per especular

Una de les qüestions que més polseguera ha arrossegat entre les veus crítiques amb el projecte des del seu inici és el preu dels terrenys i la compra per part de l’administració. La zona on s’ha d’ubicar el nou centre recreatiu és propietat de La Caixa després de ser expropiat l’any 1989 amb motiu de la construcció del parc d’atraccions Port Aventura. Tot i que van ser expropiats amb un objectiu especulatiu, ja que veus destacades de La Caixa consideraven que "el negoci no estava en les atraccions, sinó en la possibilitat d’urbanitzar aquests terrenys", l’arribada de la crisi econòmica va fer desaparèixer del mapa aquesta possibilitat i els terrenys van perdre el seu valor potencial.

L’arribada del nou projecte el 2012 i sobretot la publicació d’un nou PDU que havia de fer possible l’antic BCN World el juliol de 2015, van donar una nova oportunitat a aquells terrenys de 104 hectàrees que passarien de tenir un valor mínim a rebre una oferta de compra per part de l'Incasòl de 110 milions d’euros. Informacions aparegudes recentment al Diari de Tarragona apuntarien la possibilitat que aquesta quantitat hagués ascendit fins als 120 milions d’euros, però diverses fonts consultades per Públic no tenen constància d’aquest fet.

El joc de l’administració

Tot i el ball de xifres, el que sí que està clar són els costos que fins al moment han derivat de la fase preliminar del projecte. La Directa va publicar al març de 2018 que les contraccions externes per part de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU) ascendien fins al 2017 a 102.280 euros i les contractacions externes de l’Incasòl per la redacció del PDU del complex a 52.380 euros.

A més, també és necessari considerar que més enllà dels costos per a l’administració, Hard Rock també hauria d’assumir costos del projecte a més del que requereix una inversió en les instal·lacions valorada en 2.000 milions d’euros per a la companyia i els 10 milions d’euros aportats el mes de juny del 2018 per poder fer efectiva l’adjudicació del macrocomplex. El grup dels EUA hauria d’assumir, segons queda reflectit en el PDU, els costos derivats de la construcció que estava previst que quedessin repartits entre les diferents societats que participessin de l’operació.

En fer-se enrere les altres dues candidatures que optaven a l’adjudicació, Genting Casinos UK i el Grup Peralada propietat de la família catalana Suqué per una banda, i la companya de capital xinès Melco per l’altra, va quedar sola Hard Rock i, per tant, amb la responsabilitat d’assumir tots els costos. Aquesta podria doncs ser una de les raons per explicar el moment en el qual es troba l’operació. De fet, el portaveu de la plataforma Aturem BCNWorld, Joan Pons, explica que “l’empresa, si volgués, ho tindria tot de cara per comprar i començar a construir i això no està passant”.

Un dels pocs noms que segueix com a cara visible del projecte com a representant de la part institucional és precisament l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que anteriorment i des dels primers anys de batalla per la proposta havia ocupat el càrrec de president de l’Incasòl. Calvet deia en declaracions als mitjans amb l’arribada dels 10 milions de Hard Rock que havien “treballat en silenci però de manera continuada per fer possible aquest projecte de millora de la nostra indústria turística al Camp de Tarragona i a Catalunya”. De moment, el silenci continua.

Un pla B en hores baixes

La primera fase del CRT (centre recreatiu turístic), que va fer-se pública l’estiu del 2017, ha de comptar amb 745.000 metres quadrats i comptarà amb un casino, l’espai recreatiu més gran d’Europa amb 1.200 màquines escurabutxaques i un total de 100 taules de joc. Aquestes proporcions, tot i que siguin considerables, queden molt lluny del projecte inicial del BCN World. El juliol de 2017 el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, deia des de Salou que “enterraven el BCN World” per donar pas al CRT, que tindria un 25% menys de superfície i que en aquell moment passava de 6 a 2 casinos que posteriorment es reduiria a un. Encara que Junqueras va qualificar de “residual” el pes del joc en el total del complex, el casino projectat seguiria sent en l’actualitat el més gran d’Europa.

El que va començar sent un projecte capitanejat per l’aleshores conseller d’Economia Andreu Mas-Colell i el Govern d’Artur Mas, acompanyat de noms com Felip Puig en la seva etapa de conseller d’Empresa i Ocupació que assegurava que la Generalitat no tenia “cap incertesa sobre el projecte”, ha vist com set anys després i amb canvis totals la primera línia dels governs segueix viu però sense que es concreti l'inici de les obres.