Gener de 2016. Pocs dies després de convertir-se en president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont exposa el següent en una entrevista a TV3: "El procés constituent serà un projecte apassionant d'adhesió a una idea de país, és un privilegi d'aquesta generació posar les nostres bases fundacionals". Dissabte, 12 de maig de 2018. Quim Torra pronuncia el seu primer discurs com a candidat a la presidència de la Generalitat. Dos dies abans d'aconseguir la investidura, afirma: "Impulsarem un procés constituent, participat per la ciutadania. Aspirem que esdevingui un gran debat nacional català sobre el futur del nostre país, que traci el model social, econòmic i institucional que imaginem per ell. Un debat que involucri de manera real a tota la ciutadania i que sigui capaç de formar grans pactes i consensos nacionals. Tenim una oportunitat única, que pocs països tenen a la seva història: aprofitem-la. Dissenyem des de zero, entre tots, sense apriorismes, el país on volem viure i com hi volem viure."

El procés constituent és una de les moltes qüestions teòricament angulars de la passada legislatura en què no es van registrar avenços reals i que ara apareix, de nou, a l'agenda governamental, si bé amb un detall de concreció molt diferent al del passat mandat. Torra, que dilluns va ser investit president de la Generalitat, va afegir que "aquest és un procés de baix a dalt i que, després de la discussió ciutadana, que volem massiva, ha d'acabar esdevenint una proposta de Constitució de la República de Catalunya". El procés constituent està en el punt de mira de la justícia espanyola, però seria fals atribuir únicament a l'actuació judicial la paràlisi que ha patit en els gairebé dos anys.

En el seu programa electoral per a les eleccions del 27 de setembre del 2015, Junts pel Sí –la coalició que van formar l'antiga CDC i ERC– assegurava que en la primera fase "cap a la creació d'un Estat independent" s'iniciara el procés constituent "de base social i popular". Posteriorment, un cop proclamada la independència, s'aprovaria la Llei del procés constituent i s'activaria una segona fase "de caràcter institucionalment constituent", amb la celebració d'unes eleccions constituent, entre d'altres qüestions. A l'hora de la veritat, però, el full de ruta va anar-se modificant, es va tornar al referèndum d'autodeterminació, culminat amb la celebració de l'1-O, i el procés constituent és un dels temes que es va aparcar.

Durant el mandat de Puigdemont, l'únic que realment va tirar endavant va ser la comissió d'estudi del procés constituent al Parlament, que al juliol del 2016 va aprovar les seves conclusions amb els vots favorables de JxSí i la CUP. La comissió es va desenvolupar amb la participació només dels diputats de JxSí, la CUP i Catalunya Sí Que es Pot. Les conclusions, que van comptar amb el suport dels dos grups independentistes, van ser posteriorment anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC) i el simple fet d'haver-ne permès la votació va provocar l'acusació contra la president del Parlament, Carme Forcadell, pels presumptes delictes de prevaricació i desobediència. Forcadell va haver de declarar el desembre de 2016 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per aquesta causa. La dirigent sobiranista avui està empresonada preventivament a Alcalá-Meco per ordre del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la macrocausa contra l'independentisme.

Però més enllà d'aquestes conclusions, no va avançar-se en cap aspecte del procés constituent i es van incomplir els acords entre JxSí i la CUP del debat de política general d'octubre del 2016. Els dos grups van arribar a una entesa per crear en el termini d'un mes una comissió de seguiment del procés constituent, així com d'un consell assessor del mateix, que en aquest cas s'havia de fer realitat abans d'acabar aquell any. Ni una cosa ni l'altra van arribar a existir, com tampoc la plataforma del procés constituent, que en principi havia d'impulsar un grup promotor format per JxSí, la CUP, l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Debat ciutadà aparcat pel referèndum

Un cop es va apostar per la celebració d'un referèndum, l'independentisme es va dividir en dues posicions amb relació al procés constituent. La que apostava per ajornar tot el debat vinculat fins després de la celebració del referèndum, per tal de centrar-se en la campanya pel sí en la consulta; i la que plantejava activar les primeres fases del procés constituent, fonamentalment a través del debat i la participació de la ciutadania, en paral·lel a la preparació del referèndum. L'argument d'aquests darrers era que, de retruc, aquest debat també ajudaria a guanyar el referèndum, i permetria ampliar el suport a la independència.

La CUP era qui representava aquesta segona posició, si bé des de molts entorns d'ERC també es veia amb bons ulls. Com se sap, va imposar-se la primera opció i el debat ciutadà constituent no va activar-se. Ara bé, això no va impedir que el concepte reaparegués als programes electorals pels comicis del 21D, convocats pel govern espanyol arran de l'aplicació del 155. Entre les propostes que va oferir-hi Junts per Catalunya s'hi llegia que una de les seves "principals ambicions polítiques" seria "promoure un gran debat nacional, participatiu i d’empoderament de la ciutadania que abordi els trets i els eixos que han de conformar la constitució de la República Catalana".

Abans de les eleccions del 27S del 2015 ja havien sorgit diverses iniciatives ciutadanes per abordar els treballs sobre com s'haurien de definir les bases de la possible República Catalana. Una d'elles és Reinicia Catalunya, una plataforma que aplega 13 entitats del sobiranisme civil, com l'ANC i Òmnium, entre d'altres de no independentistes. Al març del 2016 va presentar el projecte de Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya, que justament era una proposta de mètode de deliberació ciutadà per a la primera fase del procés constituent amb la voluntat de crear "espais comuns per pensar la Catalunya del futur". Reinicia Catalunya defensava definir els principis fonamentals que dibuixarien el país independent en una fase prèvia al referèndum d'autodeterminació, objectiu que no va materialitzar-se.

El portaveu de la plataforma era Jaume López, professor de Teoria Política de la UPF. Curiosament va ser citat per Quim Torra en la primera sessió del debat d'investidura. En concret, el ja nou president català va manifestar el següent: "Com diu el professor Jaume López: 'Un procés constituent és una oportunitat per posar en pràctica els principis fonamentals d’un règim democràtic. El poder del poble, el poder de la ciutadania en la seva màxima expressió.' Jo em pregunto: A qui pot fer-li por que el nostre país es construeixi sobre la màxima radicalitat possible?". Durant els propers mesos es constatarà si realment aquesta legislatura hi ha algun progrés real al voltant del procés constituent, almenys pel que fa a la fase de debat ciutadà –que teòricament no hauria de poder-se desactivar des de les institucions espanyoles–, o si es repeteix l'esquema del passat mandat, com un objectiu sempre invocat pel sobiranisme però mai executat.