La princesa salva el poble o com canvia la història de Sant Jordi

El drac, el cavaller, la princesa i la sang d’on neixen les roses componen el retrat de la llegenda de Sant Jordi, un relat que cada 23 d’abril torna a fer-se present entre menuts i grans en forma de representacions artístiques de tota mena i editada en format de contes infantils.

Des de fa poc més d’una setmana les llibreries s’han omplert de nou de llegendes de Sant Jordi de tots colors per als petits i de persones que van amunt i avall carregades de llibres per regalar a la diada del llibre i la rosa. Llegendes en plural, perquè es pot trobar la versió més clàssica però també d’altres més evolucionades i amb noves perspectives en què entre d’altres coses la princesa ni és feble ni necessita un príncep protector.

La història de Sant Jordi data de l’any 303, però no és fins als volts del segle XIII, amb la Llegenda àuria que va difondre Jacopo de Varazze, que corre de la manera tal com l’hem escoltada fins a dia d’avui, encara que en manquen alguns detalls.

Montblanc, escenari de la llegenda

Tot i que no és l’únic municipi que es presenta com a bressol de la llegendària gesta de Sant Jordi amb el drac, Montblanc es qui ha esdevingut l’escenari indiscutible amb la seva representació, protagonitzada pels veïns i veïnes de la capital de la Conca de Barberà. De tradició oral i coneguda des de fa anys i panys, la història narra com un cavaller salva la princesa del poble de ser cruspida per un drac enfurismat que devorava persones i ramats sencers de bestiar. S’explica que els vilatans d’aquest poblet vivien atemorits de ser engolits per un gran drac ferotge. Acabat el bestiar el rei va decidir organitzar un sorteig per escollir quina persona oferirien al drac cada dia.

D’aquesta manera, l’atzar dictaria qui havia d’encomanar-se al drac jornada rere jornada i la resta de vilatans podrien viure. En el sorteig va sortir el nom de la princesa. Quan ja era a punt de caure a les urpes del drac, un cavaller a sobre d’un cavall blanc, de nom Jordi, va clavar la seva espasa a la bèstia i va deixar-la morta. De la sang que en brollava, va néixer un roser d’on el cavaller va recollir una rosa que va oferir a la princesa.

"Inicialment, el cavaller salva una ciutat que encara no s’havia convertit al cristianisme, i una vegada mort el drac, tots els habitants, inclosos el rei i la princesa, s’endinsen al món cristià i això ara ha desaparegut"

Amb els anys, la història ha perdut matisos, alhora que ha guanyat noves versions adaptades als nous temps. De fet, la llibretera de la llibreria Al·lots, Paula Jarrin, expressa que inicialment la lectura simbòlica última de la llegenda contraposava l’estat i l’església, ja que aleshores calia justificar tota la història. "El cavaller salva una ciutat que encara no s’havia convertit al cristianisme, i una vegada mort el drac, tots els habitants, inclosos el rei i la princesa, s’endinsen al món cristià", exposa, i continua: "i això ara ha desaparegut".

Un nou paradigma

Si bé la relació estat-església ha anat perdent pes en la història i el focus es posa ara en el cavaller que salva la princesa, en els darrers anys hi ha hagut una tendència creixent d’autors que capgiren la història per deslliurar-la de diferents estereotips i adaptar-la al segle XXI. Alguns han optat per fer que la princesa fos qui se salvava a ella mateixa, i d’altres s’han decantat per eliminar les armes i la sang i salvar el poble fent ús de la paraula i els llibres.

Algunes editorials com La Galera han publicat llibres com Santa Jordina, d’Inés Macpherson i il·lustrat per Pilarín Bayés, que tracta d’una noia disposada a salvar el poble eliminant el drac. Ningú confia en ella, però té les idees clares. Quan s’hi acosta, s’adona que el drac és en mans d’un domador, l’allibera i d’aquesta manera salva tots els vilatans.

Per altra banda, l’editorial Amsterdam Llibres també va publicar un conte diferent: La revolta de Santa Jordina, de David Fernández i la il·lustradora Lyona, una història sense grans cavallers, on el poble salva el poble i en lloc de clavar l’espasa al drac, li llancen llibres perquè es formi i culturitzi.

Cada vegada són més els autors que adeqüen la història als temps actuals. De fet, aquest març passat, Montserrat Ten va publicar un nou relat, El Drac Golafre, que resol el conflicte a través del diàleg i fa ús de la paraula per calmar el drac d’aquest desig insaciable d’endrapar persones: la princesa Hermínia el convenç perquè mengi altres aliments i d’aquesta manera, el poble no perd més habitants.

"Cal estudiar si realment volem seguir transmetent a les noves generacions aquesta estructura guerrera i les figures heroiques que neixen del patriarcat"

En aquest sentit, hi ha una evolució cap a un nou discurs, més desconstruït. Montserrat Ribas, professora d’anàlisi del discurs a la Universitat Pompeu Fabra i activista feminista, assenyala que moltes narratives, com la de Sant Jordi, "reprodueixen patrons patriarcals i androcèntrics" i canviar-les significa "canviar marcs mentals". Considera que el conflicte rau més enllà de la qüestió dels rols de gènere de les històries i que "cal estudiar si realment volem seguir transmetent a les noves generacions aquesta estructura guerrera i les figures heroiques que neixen del patriarcat". Així, proposa reformular tota la narrativa des d’altres perspectives per entendre el món "des de posicions més solidàries, compartint protagonismes, més col·laboració entre els personatges i explicar qui són d’on provenen".

Fidels a la clàssica

La clientela és fidel a la llegenda de tradició oral i arriben a les llibreries demanant l’opció de sempre. Tot i això, de mica en mica les noves narratives guanyen adeptes. Des de la llibreria Fabre determinen que ara es busca també "una llegenda sense sang ni espases, que no mati el drac". La llibreria Ona comparteix l’experiència i afegeix que "els pares estan més conscienciats i busquen llibres més deconstruïts". Malgrat tot, destaquen que la llegenda típica i els contes tradicionals són els que tenen més èxit.

Jarrin, d’Al·lots, considera que els contes i llegendes tradicionals "no s’haurien de perdre", sinó que "hi ha cabuda" tant per les de tradició oral com per aquelles que van més enllà. De fet, fa palès de la capacitat dels infants de destriar la ficció de la realitat i reivindica que "al món de la ficció tot és possible, sempre que es contextualitzi".

"Hem d’introduir mirades crítiques a través de l’educació"

Des de les tres llibreries coincideixen que tots els llibres són fills d’un moment concret i reflecteixen els valors d’una època. En aquest context, Ribas afegeix que cada narrativa se situa a un moment històric i que només cal no validar aquestes històries passades al segle XXI. "Hem d’introduir mirades crítiques a través de l’educació i promoure un canvi de narratives per no generar biaixos que estigmatitzen a molts col·lectius", eximeix.

Des de la llibreria Fabre assenyalen que aquest canvi de discurs cada vegada és més present: "els llibres són més explícits, amb més perspectives de gènere, més llargs i introdueixen temes que fins fa poc temps eren tabú", comenten. Segons Jarrin, és necessari esperar tres o quatre anys per determinar si aquestes noves narratives han vingut per quedar-se i per saber com ha canviat la història.