DRET D'AUTODETERMINACIÓPrimera gran manifestació a Madrid pel dret a decidir

Sobiranistes catalans i republicans d'arreu l'Estat s'han manifestat per primer cop massivament a Madrid. En ple judici al procés, el moviment per l'autodeterminació arriba a la capital de l'Estat espanyol amb el lema "Autodeterminación no es delito. Democracia es decidir", en una marxa que ha començat a Atocha, ha omplert el Passeig del Prado i ha finalitzat a Cibeles. 

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha intervingut des l'escenari preparat a Cibeles, per assenyalar que al judici que té lloc al Tribunal Suprem pretenen condemnar "representants del poble de Catalunya per una violència que van exercir uns altres". Paluzie, que ha volgut subratllar que els seus cognoms no són d'origen català, per fer entendre que la societat catalana reivindica la seva diversitat i que la República catalana que es desitja no està pensada contra ningú. "És una oportunitat per tots", per establir relacions d'igual a igual, entre pobles germans, ha dit en llengua castellana.

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s'ha adreçat a tots "els demòcrates d'Espanya": "Defensar l'autodeterminació de Catalunya és defensar la democràcia a Espanya", ha proclamat.

En relació al judici que té lloc al Suprem, Mauri ha dit que "hauria d'avergonyir a qualsevol demòcrata" que a un partit com Vox no només no se l'"aïlli" sinó que, a més, "se li permeti actuar com a acusació particular".

El vicepresident d'Omnium també ha llegit paraules del representant empresonat de la seva organització cultural, Jordi Cuixart: "La solidaritat és la tendresa dels pobles i aquí estem per fer front al feixisme", ha dit. L'1 d'octubre, ha escrit el president d'Òmnium, va ser l'acte de desobediència civil més gran d'Europa. "Estem tan orgullosos de l'1 d'octubre com de les manifestacions feministes del 8 de març", ha assenyalat, i ha acabat el seu escrit adreçat als assistents amb tres crits: "visca Madrid, visca Catalunya. No passaran".

Desenes de milers d'assistents i no milers

Abans de començar els parlaments, s'havia projectat un vídeo amb intervencions realitzades durant les passades setmanes en el judici al Tribunal Suprem.

Més de 500 autocars d'arreu de l'Estat i una quinzena de trens d'AVE s'havien desplaçat fins a la capital per traslladar persones que volien participar en la concentració d'aquest dissabte, a banda d'una gran quantitat de vehicles privats. Una cinquantena d'organitzacions i entitats catalanes i espanyoles havien convocat els seus seguidors per manifestar rebuig contra el judici als presos polítics al Tribunal Suprem, exigir el retorn dels exiliats i reivindicar drets democràtics elementals. Entre les organitzacions convocants es trobaven l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP , La marxa s'ha pogut seguir en directe per Público TV.

Els convocants han xifrat en 120.000 en nombre d'assistents. La Delegació del Govern ha estimat que n'hi havia18.000. Fonts dels organitzadors han manifestat a Públic la seva sorpresa davant un càlcul que consideren "ridícul", només tenint en compte el nombre d'autocars i trens que havien arribat a la capital de l'Estat des de Catalunya i que resultaven fàcilment comptabilitzables. Això sense tenir en compte la quantitat de manifestants que han vingut d'Andalusia, Galicia, País Basc, País Valencià, Aragó, Castella i dels propis madrilenys.

Hi han assistit nombrosos representants de les institucions catalanes, com el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, o els consellers de l'actual legislatura, com la portaveu i consellera de Presidència Elsa Artadi, o la consellera de Cultura Laura Borràs. També hi era l'expresident Artur Mas, l'ex presidenta del Parlament Núria Gispert, els diputats republicans al Congrés Gabriel Rufián i Joan Tardà o el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. Altres líders de l'àmbit estatal hi han assistit, com el sindicalista andalús Diego Cañamero, o membres de Gure Esku Dago, Altsasu Gurosaoak, EH Bildu, del BNG, de Madrilenys pel Dret a Decidir, del Moviment pels Referèndums a la Universitat, d'Esquerra Unida o d'Izquierda Castellana, entre d'altres.

Joan Tardà ha declarat a Público que els manifestants han vingut a Madrid per  "expressar el nostre sentiment i la nostra voluntat política d'aturar aquesta ofensiva feixista" i per veure que els "pobles tenen tot el dret a autodeterminar-se". El diputat republicà ha qualificat de "veritable farsa" el judici al procés, que busca "venjar-se de l'exercici democràtic del 1-O i fer un escarment a la ciutadania catalana". "A Madrid hi ha molts demòcrates, gent d'esquerra i republicans que estan com nosaltres, d'igual manera que nosaltres estem amb ells", ha afegit, informa Fermin Grodira.

Les banderes independentistes, així com la simbologia de color groc i altres símbols de diferents nacionalitats han estat ben visibles durant la marxa. A la capçalera s'hi han situat els líders socials de les entitats, com el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri o la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie. També familiars dels presos, com Susanna Barreda, parella de Jordi Sánchez. 

El llaç groc a favor de la llibertat dels "presos polítics" i pancartes amb lemes com "No passaran", "No hi ha justícia" i "Llibertat presos polítics" també han estat ben presents entre els manifestants.

En declaracions als mitjans, Torra ha defensat que no existeixen "lluites petites pels drets civils ni viatges llargs pel dret a l'autodeterminació". A més, ha instat l'Estat espanyol a mirar-se a si mateix i estudiar per veure en què ha fallat "per a que tanta gent estigui apel·lant al dret a l'autodeterminació". El president també ha expressat solidaritat amb els "companys i companyes" presos i a l'exili i ha qualificat de "judici-farsa" el procés obert al Tribunal Suprem. "No pararem i no ens pararan", ha assegurat.

Representants del món polític, cultural i social han llegit un manifest a favor del dret a decidir i en contra de la repressió. La periodista de Público, Patricia López, ha destacat el paper del referèndum: "L'1 d'octubre Catalunya va deixar de ser súbdita. Defensar el dret d'autodeterminació és fer-ho pels drets cívics i socials", ha destacat. 

Patricia López ha demanat abans dels parlaments un minut de silenci per les víctimes de l'atemptat "neonazi" contra musulmans a Nova Zelanda. Minut de silenci prou imponent, guardat escrupolosament per la multitud i només interromput per un individu que l'ha volgut trencar amb un "viva España".

Des de l'escenari també han intervingut un dels pares dels condemnats d'Altsasu, Antxon Ramírez de Alda, el secretari general del Sindicat Andalús de Treballadors, Óscar Reina i l'activista universitària Lucía Nistal.

En nom del col·lectius organitzadors han tancat l'acte el politòleg Jaime Pastor, que

ha qualificat d'històrica la jornada d'aquest dissabte, "gràcies a Catalunya i altres pobles", "gràcies a la diversitat que es vol negar" en nom de l'Espanya una i indivisible.

Pastor ha assenyalat la diferència del Madrid d'aquest dissabte amb el que es va manifestar recentment a Colón i també ha carregat contra el judici que es celebra al Suprem: "Està dirigit contra tots els que volem exercir drets fonamentals". 

"La monarquia es troba en profunda crisi", ha afegit, i ha explicat que "la història s'ha construït des de la desobediència, en favor d'aconseguir més drets".

"Formarem nous murs humans, seguirem el vostre exemple a altres llocs d'Espanya", en favor de repúbliques en les quals es respecti el dret a decidir sobre tot", ha proclamat.

Patricia López ha tornat a recordar que l'exercici del dret l'autodeterminació no es pot considerar mai un delicte i la manifestació s'ha tancat amb la cançó L'estaca de Lluis Llach.