DRET A L'HABITATGEPrimer any de la llei que regula els lloguers: preus a la baixa i més municipis que s'hi sumen

Aquest dimecres farà un any de l'inici de l'aplicació de la Llei de Contenció i Moderació del Preu del Lloguer, que el Parlament de Catalunya havia aprovat dues setmanes abans amb els vots d'ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem. La normativa, que tenia l'aval de milers d'entitats i va ser impulsada, entre d'altres, pel Sindicat de Llogateres, ha contribuït a rebaixar el preu dels arrendaments, sense que baixi l'oferta de pisos disponibles, segons el balanç que n'ha fet aquesta organització a través d'un comunicat. La major constatació de l'èxit de la llei és que més d'una vintena de municipis que no l'aplicaven han demanat sumar-s'hi a partir d'ara.

A grans trets, la normativa estableix la congelació del preu dels lloguers en els municipis amb el mercat tensionat -durant el primer any han estat 61, de més de 20.000 habitants- en el cas de signatura de nou contracte i, fins i tot, suposa una rebaixa de la renda en aquells casos amb un import superior als dels immobles de l'entorn. Les exempcions són els pisos nous -durant els tres primers anys- i aquells on s'hi fan grans obres de rehabilitació. Tot i els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel PP i el Govern espanyol, la llei segueix plenament vigent a l'espera que es pronunciï el Tribunal Constitucional.

El Sindicat de Llogateres destaca que en el primer any la contracció del preu ha estat de "fins a un 5%", segons les dades oficials -les que recull l'Incasòl a partir de l'import de les fiances- i que no ha afectat l'oferta, perquè "la formalització de nous contractes no ha deixat d'augmentar". A més a més, 57 dels 61 municipis que l'han aplicat ja han demanat prorrogar-la -entre els que hi ha Barcelona, la Badalona governada pel PP o ciutats liderades pel PSC-, mentre que n'hi ha 24 més que han fet el tràmit per començar-la a aplicar a partir de la declaració d'àrea tensa.

L'entitat defensa la legitimitat de la llei de regulació dels preus recordant que en els cinc anys previs "els preus dels lloguers han augmentat 30 vegades més que els salaris, obligant milers de famílies catalanes a destinar més del 50% dels seus ingressos a pagar-lo". Així mateix, afegeix que amb la normativa els llogaters "estan protegits davant l’especulació immobiliària i poden negociar les condicions amb una mica més de garanties".

El futur de la normativa, però, encara és una incògnita pels dos recursos presentats al TC, per part del PP i el Govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez va presentar-hi recurs en contra al juny -malgrat l'oposició ciutadana-, amb l'argument que la normativa envaïa competències estatals. Amb tot, no va demanar-ne la suspensió cautelar, el que ha permès que se segueixi aplicant.