La possibilitat d'impulsar una llista cívica per concórrer a les eleccions al Parlament si els partits "no fan la independència" és el principal element de pressió que ha introduït l'ANC aquest 11 de setembre. Al final de la massiva manifestació de la Diada, la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, va protagonitzar una intervenció marcada per les crítiques als partits independentistes, en què va assegurar que "si el Parlament s'hi posa d'esquena, hi ha prou gruix al país per fer una llista cívica i fer la independència".

Ara bé, realment una nova candidatura independentista, al marge dels actuals partits, tindria opcions de guanyar o obtenir un resultat destacat en unes eleccions autonòmiques? La resposta implica ficar-se en un escenari de política ficció, però amb els matisos que es vulguin el precedent de Primàries Catalunya fa dubtar-ho. La iniciativa, que va comptar durant mesos amb la implicació de l'ANC, va estavellar-se a les urnes als comicis municipals del 2019.

L'embrió de Primàries Catalunya va aparèixer el 20 de març del 2018, quan el filòsof Jordi Graupera va pronunciar una conferència al Teatre Victòria de Barcelona en què va proposar que l'independentisme concorregués agrupat en una sola candidatura als comicis de la capital catalana, fixats per al maig de l'any següent. Els candidats s'escollirien a través d'un sistema d'eleccions primàries obertes. L'argument principal era que amb una llista única, l'independentisme es garantiria l'alcaldia de la ciutat.

El projecte va expandir-se i va comptar amb la implicació de l'Assemblea, després que al juliol d'aquell any les seves bases van aprovar impulsar primàries per triar els candidats independentistes en les ciutats de més de 25.000 habitants en què l'independentisme no tenia la certesa d'assolir l'alcaldia. Segons va informar Nació Digital, l'entitat abocaria al projecte uns 150.000 euros. La realitat, però, és que la pretesa vocació unitària de la iniciativa va decaure ràpidament, atès que ni ERC, ni la CUP, ni el PDeCAT -Junts per Catalunya encara no existia com a partit- van sumar-s'hi i van decidir mantenir les seves llistes, tant a Barcelona com a la pràctica totalitat de municipis.

Divisió del vot

Només hi van donar suport formacions molt minoritàries com Demòcrates de Catalunya -l'escissió independentista de l'antiga Unió Democràtica-, Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament o els Verds. A la pràctica, per tant, allà on va tirar endavant el projecte va comportar una major divisió del vot independentista, ja que va haver de competir amb les candidatures d'ERC, la CUP o el PDeCAT.

Malgrat aquesta realitat, en aquella època l'ANC assegurava que la iniciativa no dividia, sinó que ajudava a la "unitat d'acció" independentista. Com passa actualment amb la llista cívica que planteja l'ANC, Primàries també tenia un marcada vocació antipartits tradicionals. En aquest sentit, l'agost del 2018 Jordi Graupera va aprofitar un acte conjunt de Primàries Barcelona, Primàries Catalunya i l'Assemblea per celebrar que es començava a "desprecintar el sistema de partits i el búnquer en què s'ha convertit la política catalana". "Això és una revolta civil per prendre el control de ciutats i pobles", va afegir en un moment en què es mostrava convençut que les formacions majoritàries s'hi acabarien sumant, assegurant que "les últimes fitxes a caure seran les direccions dels partits".

Primàries Catalunya va arribar a les municipals del 2019 després d'haver impulsat unes 120 candidatures, que entre d'altres qüestions havien subscrit dues peticions de l'ANC: pagar tots els impostos a l'Agència Tributària Catalana i no pactar cap govern amb els partits que van votar a favor d'aplicar el 155. La iniciativa reivindicava el "mandat" de l'1 d'octubre i havia promès constituir la República catalana.

A l'hora dels comicis, però, ja no tenia la presència explícita de l'Assemblea, que a l'abril d'aquell any havia anunciat que finalment donava suport a tots els partits independentistes als comicis locals. A canvi, però, els demanava un compromís explícit amb la República Catalana, que sembla evident que tres i mig després considera que han incomplert.

Sense representació als grans municipis

Amb tot aquest escenari era força previsible que els resultats electorals de Primàries no fossin brillants, però el veredicte de la ciutadania va ser especialment contundent: tot just 47.000 vots a tot Catalunya i amb prou feines 26 regidors, però sense obtenir representació als grans municipis, que era el gran objectiu del moviment.

A Barcelona, la llista encapçalada per Jordi Graupera va obtenir 28.283 sufragis, el 3,74% dels vots emesos, per sota del llindar del 5% que permet sumar representació al ple municipal. A Sabadell, Terrassa, Mataró o Lleida, les llistes impulsades per Primàries van quedar per sota del 2%, a l'Hospitalet va rebre un residual 0,6%, a Manresa tot just va situar-se en el 2,4%. Granollers va ser un dels pocs casos d'èxit -i molt relatiu-, ja que la candidatura va entrar al ple amb un regidor i el 5,3% dels sufragis (1.477 vots).

Els pèssims resultats no van provocar la desaparició de Primàries, que a les següents cites electorals encara ha rebut menys suport ciutadà. Va intentar concórrer per la província de Barcelona a les eleccions a les Corts espanyoles de novembre de 2019, però no va sumar els avals necessaris per fer-ho. Aquell mateix mes, però, va celebrar la seva Convenció Fundacional, en què va decidir participar als següents comicis al Parlament, sota el nom de Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (MPIC). El 14 de febrer de 2021, però, la llista no va arribar ni als 6.000 vots (5.940, el 0,21% del total). Òbviament no va aconseguir cap diputat.