Una dècada després que comencessin les massives manifestacions independentistes per l'11 de setembre, el moviment contínua sent capaç de mobilitzar centenars de milers de persones per reclamar un Estat propi, malgrat el desgast, la desorientació, la falta d'estratègia i la divisió cada cop més acusada que pateix. S'ha tornat a demostrar aquest diumenge, quan almenys 150.000 persones s'han manifestat pels carrers de Barcelona en la mobilització organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb el suport d'Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). En una convocatòria marcada per l'absència d'ERC, l'ANC ha complert amb el guió previst i la seva presidenta, Dolors Feliu, ha aprofitat el seu discurs per pressionar els partits sobiranistes: "O feu la independència o convoqueu eleccions".

Si no s'avança cap a l'Estat propi, la recepta de l'ANC seria que la fes la ciutadania, concorrent als comicis al Parlament a través d'una "llista cívica", com s'ha encarregat de verbalitzar directament la presidenta de l'entitat. "Si el Parlament s'hi posa d'esquena hi ha prou gruix al país per fer una llista cívica i fer la independència", ha assegurat Feliu, per reblar en una intervenció molt dura amb els partits que "si no ho fan ells, estem determinats a fer-ho nosaltres, utilitzant els vots i les eleccions per fer la independència i amb nous actors si cal". Les intervencions d'Òmnium i l'AMI, en canvi, han tingut un to bastant menys dur que el de l'ANC.

Com passa sempre en mobilitzacions d'aquest tipus, s'ha produït el tradicional ball de xifres amb l'assistència. La Guàrdia Urbana ha parlat de 150.000 persones, mentre que la pròpia Dolors Feliu ha elevat el nombre a 700.000. En qualsevol cas, estaria clarament per sobre de la de l'any passat -encara molt marcat per un estiu pandèmic-, quan l'oscil·lació va moure's entre les 108.000 de la Guàrdia Urbana i les 400.000 de l'organització. El 2019, quan la força al carrer ja començava a anar a la baixa, el registre de la Guàrdia Urbana s'havia elevat a 600.000 assistents.

"L'Assemblea farà el que calgui per sortir de l'immobilisme"

La marxa enguany s'ha desenvolupat de l'avinguda del Paral·lel fins a l'Estació de França, passant pel Moll de la Fusta, el passeig de Colom, el passeig d'Isabel II i l'avinguda del Marquès de l'Argentera i, com marca la tradició dels últims anys, ha arrencat a les 17:14h. Durant les aproximadament dues hores que ha durat -comptant l'estona dels parlaments- no hi ha hagut incidents remarcables i si hi ha un element que ha destacat és el gran volum de pancartes i cartells amb missatges crítics amb els partits polítics. "Sense polítics ja seríem independents", "52%... Per què collons us hem votat?" o "traïdors, no us tornarem a votar" en són només tres exemples.

Dolors Feliu, que s'ha encarregat de tancar l'acte, ha assegurat que "aquest any aquesta manifestació ha fet por. Fa por la nostra convicció, la nostra voluntat ferma d'aconseguir la independència, la certesa que l'aconseguirem", i ha reservat el gruix de la càrrega política per a la traca final, amb un dur missatge d'avís als partits independentistes, que es pot resumir com "o feu la independència o la farem nosaltres".

"No tingueu cap dubte que l'ANC farà el que calgui per sortir d'aquest immobilisme", ha assegurat després d'advertir els partits independentistes sobre l'opció de presentar una llista cívica en uns futurs comicis al Parlament. Aquest moment ha estat rebut amb alguns crits de "govern dimissió!" per part dels assistents. "No més eleccions amb proclames i sense projecte d'independència", ha insistit Feliu, per a qui "si els partits actuals no volen fer la independència, depèn de nosaltres aconseguir-la, que les institucions estiguin bloquejades no és una opció, cal fer foc nou". I ha acabat reclamant "independència o eleccions, o independència o donar la veu al poble".

Òmnium fa una crida a buscar "còmplices"

Prèviament ha intervingut el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que més enllà d'insuflar ànims als manifestants –"aquí no s'ha acabat res, encara no tenim la república catalana. No sabem què vol dir rendir-se"-, ha defensat que "permetre que creixin les baralles i seguir com ara no és cap opció. Això no va de buscar culpables, sinó d'aconseguir còmplices per a la independència. Per guanyar ens necessitem a tots". El seu discurs, clarament inclusiu, lliga amb el que havia pronunciat hores abans a l'acte polític d'Òmnium, durant el qual havia fet una crida a la necessitat d'obrir un nou "marc estratègic" independentista.

Finalment, el president de l'AMI i alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, ha reivindicat l'1-O, però també ha fet una crida a mirar endavant: "Ho vam tenir a tocar. No va ser possible. Ara prou, no cal lamentar-se més ni buscar culpables sinó que cal treballar per buscar una nova oportunitat des de la unitat, pel treball conjunt amb les entitats".

ERC reconeix les "febleses" de l'1-O

Tot i congregar desenes de milers de persones, res pot amagar que la mobilització independentista ha perdut força si es compara amb anys anteriors, un fet que s'explica perquè el moviment veu molt més lluny l'objectiu final ara que no pas el 2017 i que la creixent divergència entre els diferents actors li han restat força. En aquest sentit, l'element més significatiu d'aquesta Diada del 2022 ha estat l'absència d'ERC de la manifestació de la tarda, després d'argumentar que "anava en contra dels partits".

La formació només hi ha estat representada per les seves joventuts, el Jovent Republicà i per l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, ja que no hi ha acudit cap dels seus integrants al Govern -començant pel president, Pere Aragonès- ni de la seva direcció. Junts, en canvi, sí que ha desembarcat en massa i, de fet, hi han anat tots els seus consellers. El seu secretari general, Jordi Turull, no s'ha d'estar d'enviar una clara crítica a Esquerra, en fer una crida a manifestar-se i a "escoltar" la ciutadania encara que xiuli. "Si la gent no està satisfeta se l'ha d'escoltar, no se l'ha de criticar", ha comentat.

ERC ha optat per celebrar un acte propi a Barcelona, que ha congregat al voltant de 500 càrrecs de la formació. En una intervenció molt vehement, el seu president, Oriol Junqueras, ha proclamat que "ningú ens farà callar i no tenim por de ningú", per reiterar el compromís amb la independència del partit, que segons ell és la "millor eina" per construir la sobirania. Aragonès ha intervingut per reclamar que l'independentisme tingui "vocació inclusiva", mentre que la secretària general, Marta Rovira, en un vídeo des de Suïssa ha citat les "febleses" de l'1-O, entre les que ha destacat la falta de "complicitat internacional", i que "ningú" no va reconèixer el referèndum fora de Catalunya.