PRECARIETAT LABORALArriba la llei rider per a posar ordre en una activitat que ja va néixer precària

El Govern espanyol ha aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres la llei que regula el treball dels repartidors a domicili en plataformes digitals amb la publicació del Reial decret llei per a la Garantia dels Drets Laborals de les Persones dedicades al Repartiment en l'Àmbit de Plataformes Digitals.

La coneguda com a "llei Rider'' s'ha aprovat després de l'acord aconseguit entre el Ministeri de Treball i Economia Social, Comissions Obreres, UGT, CEOE i CEPYME. Gràcies a aquest acord, al qual s'hi va arribar fa dos mesos, les plataformes de repartiment com Glovo, Deliveroo o Uber Eats veuran com les múltiples sentències que reconeixien la laboralitat dels seus treballadors es veuen plasmades en una llei que pretén posar fi a la precarietat que sempre ha caracteritzat als treballadors d'aquest sector de l'economia dedicat al repartiment a domicili.

La laboralitat com a eix central

El punt principal d'aquesta llei és que recull la laboralitat dels repartidors de les plataformes digitals. Una qüestió que ja venien recollint nombroses sentències, inclosa la del Tribunal Suprem, al setembre de l'any 2020. Per mitjà del decret llei es modificarà l'Estatut dels Treballadors per a fixar la presumpció de laboralitat en l'àmbit de les plataformes de repartiment. És a dir, que els riders deixaran de ser (falsos) autònoms i passaran a ser treballadors per compte d'altri.

Conèixer les regles dels algoritmes

A més, en l'acord es concreta que la representació legal dels treballadors haurà de ser informada de les regles que tanquen els algoritmes i els sistemes d'intel·ligència artificial que poden incidir en les condicions laborals per les quals es regeixen les plataformes, incloent l'accés i manteniment de l'ocupació i l'elaboració de perfils.

Molta més protecció social

En deixar de ser falsos autònoms i convertir-se en treballadors per compte d'altri, aquests treballadors tindran tots els drets que tenen els treballadors de les relacions assalariades. És a dir, que l'empresa serà la que cotitzi per ells i per tant tindran la mateixa protecció social que qualsevol treballador assalariat.

Per a aquests treballadors, la situació de ser falsos autònoms no suposa cap mena de benefici ja que, amb aquesta condició, el treballador no té vacances retribuïdes ni salari mínim. Tampoc té permisos retribuïts, ni lactàncies, ni reduccions de jornada. Per això, passar a ser assalariat aporta més protecció social.

Un temps màxim de tres mesos

Com ja es va avançar en l'esborrany de la llei, el Govern espanyol donarà tres mesos a aquesta mena de plataformes per a convertir en assalariats els riders una vegada s'aprovi el Reial decret llei i es publiqui en el Boletín Oficial del Estado (BOE). No obstant això, segons ha avançat a Servimedia el secretari de política sindical d'UGT, Gonzalo Pino, el Govern espanyol no ho ha fet "tan bé com ho hauria hagut de fer" i amb el termini dels tres mesos està donant temps perquè les companyies "desconnectin al màxim nombre de treballadors" i redueixin la xifra de treballadors per compte d'altri a un número "insignificant".

Llei positiva per a sindicats

Des d'UGT consideren que la llei rider "és una llei positiva però manifestament insuficient" per a la realitat i les necessitats de les persones treballadores d'aquest sector. Així ho ha manifestat el sindicat en la seva Anàlisi de la pressió política i social de les plataformes de repartiment, que ha presentat aquest dilluns. Gonzalo Pino, secretari de Política Sindical d'UGT, explica a Públic que és necessari que hi hagi un registre de totes les plataformes digitals per a saber en quines condicions estan.

Per part seva, des de CCOO asseguren a Públic que la llei "és un pas molt positiu" i que la llei suposa "mirar de cara als desafiaments que ens estem trobant en el segle XXI" no sols perquè reconeix la laboralitat d'aquests treballadors, sinó perquè també en la llei es concreta que la representació legal dels treballadors haurà de ser informada de les regles que tanquen els algoritmes de les empreses.

Carlos Gutiérrez, secretari de Joventut i Noves Realitats de treball de Comissions Obreres, explica a Públic que "aquest pas en la bona direcció obre nous horitzons que caldrà abordar tard o d'hora". Gutiérrez explica que els sindicats estaran atents que les empreses compleixin amb el que estableix la llei i amb el que han anat establint diverses sentències.

Molts riders crítics amb la llei

Des de la plataforma Riders x Derechos la consideren insuficient perquè se centra únicament en els riders i no en tots els falsos autònoms. A més, consideren la llei com "una oportunitat perduda" a l'hora de posar fre a la uberització de l'economia. Tampoc estan d'acord amb els tres mesos que se'ls donarà a les empreses per a convertir en assalariats els riders. "Al final els estan donant cinc o sis mesos (l'acord es va tancar al març) perquè facin el que vulguin amb nosaltres", explica Dani Gutiérrez.

D'altra banda, existeixen altres grups de riders que estan en contra de la llei per la por que tenen a ser acomiadats. De fet, hi ha associacions que han convocat manifestacions per a aquest dimarts en contra de la seva aprovació ja que asseguren que això suposa "deixar més de 15.000 repartidors sense ocupació". Aquests grups de riders prefereixen continuar sent autònoms, però hi ha multitud de sentències que ja han reconegut la laboralitat d'aquests treballadors.

Podran contractar temporals

Al març, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va explicar que el redactat de la norma no deixa escletxes a les companyies de repartiment de plataforma perquè continuïn contractant treballadors per la via mercantil (com han fet fins al moment) en lloc de per la via laboral i, segons va avançar Cinco Días, en cas de pics de demanda, aquestes empreses hauran de contractar treballadors temporals, com fan la resta de les empreses.