Nova temptativa parlamentària per acabar amb els privilegis dels expresidents valencians. La reforma de la llei que regula aquestes prerrogatives torna a les Corts i el seu debat accentua la divisió de postures en l'espectre polític valencià, tal com ja va passar a l'inici de la legislatura. La proposta de Podem de suprimir el dret a oficina, personal assessor o de seguretat i xofer, entre altres qüestions, s'ha trobat amb la fèrria oposició del PP i el PSPV-PSOE.

"És la segona vegada que truquem a la porta del bipartidisme. No posem en discussió el reconeixement de la figura de Molt Honorable però hem de marcar limitacions i major transparència en un Estatut d'expresidents que només recull privilegis, cap obligació ", afirma Fabiola Meco, diputada d'Podem impulsora de la iniciativa.

De fet, des de la formació morada advoquen perquè aquells que van ostentar la més alta representació de l'autonomia no tinguin la facultat de convertir-se, des del moment del seu cessament, en membres nats del Consell Jurídic Consultiu (CJC), un òrgan que Meco qualifica de "paradís" per als expresidents, tot i haver aconseguit recentment una rebaixa de 15 a 8 anys del sostre de temps màxim dels seus membres. Resulta paradigmàtic que el sou públic percebut per pertànyer a aquesta estructura sigui gairebé més alt que el del propi President de la Generalitat.

"El CJC és una porta giratòria gegant d'un espai públic a un altre espai públic", afirma Meco sobre un òrgan presumiblement tècnic que resol qüestions de legalitat i expedients de responsabilitat patrimonial de diferents administracions. L'alternativa, tant per Podem com per a Compromís, passaria perquè els expresidents puguin accedir al Comitè Econòmic i Social (CES), sense sou i amb un únic mandat de cinc anys.

Una factura milionària

1.020.916,03 euros. És el cost total de les prebendes dels expresidents de la Generalitat per a les arques públiques valencianes des de juny de 2003 a febrer de 2018, segons la resposta de la Conselleria d'Hisenda al grup de Podem. Més de dos terços d'aquest desemborsament (724.986,69 euros) han anat a parar al manteniment de l'oficina de Francisco Camps, a l'ull de l'huracà per la Gürtel i altres fronts judicials com el cas de la Fórmula 1. Camps és, a més, l'únic de tots els expresidents valencians que s'han acollit a la prerrogativa de pertànyer al CJC, del qual és membre des de 2011. La seva retribució és de 90.276,21 euros per a aquest 2018.

La resta de la partida milionària es desglossa en les oficines d'Alberto Fabra (244.294,92 euros, alhora que és senador) i José Luis Olivas (51.634,42 euros en el període 2003-2004), aquest últim condemnat per falsedat en factures i frau, i que afronta actualment el judici pel desfalc de Bankia i Banc de València a Mèxic. Per la seva banda, Eduardo Zaplana es va acollir a l'Estatut dels expresidents per beneficiar-se de la seguretat i Joan Lerma és l'únic dels cinc càrrecs de l'alta magistratura de la Generalitat que va renunciar a les prebendes. Actualment és senador.

Meco posa l'accent en l'opacitat d'aquestes oficines. "La situació és molt rocambolesca. Se suposa que l'expresident atén els interessos dels valencians. Quins? Per què? Com? En què es tradueix això? El que sí sabem és que tenen dos assessors i xofer. Uns assessors que els assessoren en què? Un xofer que el porta on? Hi ha tot un seguit de despeses sense límit; és una barra lliure", denuncia la portaveu de la formació morada.

Per als impulsors de la nova llei és urgent així mateix posar fre a la compatibilització de càrrecs públics o privats, així com establir clarament els supòsits de revocació dels Molt Honorables que hagin estat condemnats per sentència ferma per delictes contra l'administració pública.

Pensions vitalícies i consells consultius

El cas valencià s'adscriu en el dels territoris que han determinat per la via legislativa prerrogatives i recessos amb compensacions a aquelles persones que en el seu dia van accedir a representar la més alta institució autonòmica. El mapa dels privilegis a l'estat espanyol dibuixa escenaris diferents, que van des dels sous vitalicis al dret a oficina o vehicle. A Catalunya, l'expresident Jordi Pujol, acorralat pel cas de la seva herència, va renunciar el 2013 als beneficis de la pensió vitalícia, consistent en un 80% del sou de president en exercici durant la meitat del temps que va romandre en el càrrec. Es calcula que Pujol va rebre uns 82.000 euros anuals per aquest concepte. No és l'única font de beneficis: el mateix Jordi Pujol va aprovar el 2003 una llei que garanteix una paga vitalícia del voltant del 60% del sou un cop assolida l'edat de jubilació i una pensió de viduïtat per a la parella de l'expresident o expresidenta. Retribucions similars tenen els expresidents del Parlament i fan de Catalunya un dels territoris amb les prebendes més suculentes per als líders de les principals institucions.

Com al País Valencià, en comunitats com Galícia o Castella i Lleó, els expresidents gaudeixen de la facultat de formar part dels consells consultius. En el cas de la Comunitat de Madrid, aquesta prerrogativa va ser suprimida el 2015 per Cristina Cifuentes, a exigència de Ciutadans, el que ha suposat que l'expresidenta madrilenya no pugui acollir-se a un privilegi que sí que van gaudir Joaquín Leguina, Alberto Ruiz-Gallardón i Ignacio González. En territoris com Andalusia, la Rioja o Cantàbria s'han suprimit o retallat durant els últims anys algunes de les prebendes previstes per als expresidents.

En el cas dels expresidents del Govern d'Espanya, des de 1992 regeix un decret que regula l'Estatut dels expresidents que actualment afecta Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero. Després de la moció de censura, Rajoy va sol·licitar l'assignació anual com a expresident per a despeses d'oficina i seguretat. Ser expresident del Govern també concedeix el dret a formar part del Consell d'Estat, un lloc que està remunerat amb 75.000 euros anuals i que és incompatible amb l'empresa privada.