Pot una ciutat com Barcelona ser sobirana energèticament?

Un gest tan senzill com prémer un botó o activar un interruptor té un enorme pes. Cada vegada que ho fem, un munt d'engranatges encaixen entre sí i s'activen corrents per encendre, potser, una bombeta. O activar el tambor d'una rentadora. O obrir les portes d'un ascensor. Però, a banda de la part mecànica, perquè aquella bombeta faci llum o perquè aquestes portes s'obrin, cal tot un procés complex per generar un quelcom que sempre tenim a la boca, però que no acabem d'entendre: energia elèctrica.

Ens cal l'electricitat per molt més del que podria semblar. I cada cop, aquesta necessitat creix més. Als electrodomèstics de tota la vida, s'hi sumen les cuines d'inducció o les bateries dels cotxes o patinets. És per això que, segons dades del darrer informe del Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) de l'ONU, el consum d'energia mundial creix de mitja un 1,4% anualment. És ben sabut que és molt menys nociu pel medi ambient un cotxe elèctric que un de dièsel, però no cal perdre de vista que, tot i que l'energia elèctrica es pot generar amb fonts renovables, una part molt significativa s'aconsegueix a través de la crema de combustibles fòssils o a través de l'ús d'energia nuclear.

Segons dades del mateix informe, la demanda de combustibles fòssils (com el gas o el petroli) ha augmentat de forma sostinguda durant les darreres tres dècades. I aquesta dinàmica no fa pinta de revertir-se, ja que la població mundial no deixa de créixer. És per això que l'ONU va plantejar una advertència que no havia posat mai sobre la taula: cal començar el decreixement, rebaixar la producció i limitar la dependència econòmica, energètica i alimentària que tenim a nivell global. En aquesta línia, pren força una de les demandes històriques dels col·lectius ecologistes: la sobirania energètica.

Aquest concepte suposa que una comunitat tingui el dret i la capacitat de prendre les seves pròpies decisions sobre la producció i el consum d'energia segons les seves necessitats i circumstàncies, sense que això afecti negativament a tercers. És a dir, suposaria la capacitat de generar l'energia necessària per abastir una comunitat a través de fonts sostenibles i de proximitat. Suposaria generar l'energia justa i necessària per viure, sense convertir-la en un bé de mercat. Suposaria eradicar, doncs, la pobresa energètica i l'espoli de territoris. Si pensem en un poble de pocs habitants, sense fàbriques ni grans aparells que consumeixin massa, aquesta imatge podria ser imaginable. Però és realista plantejar la sobirania energètica en una ciutat com Barcelona?

Generar energia amb l'skyline

Turiel: "Si volem mantenir les ciutats amb l'actual model i nivell de consum, no només no és possible la sobirania energètica, sinó que tampoc ho és la transició sostenible"

El doctor en física i investigador del CSIC Antonio Turiel ho té claríssim. No. Una ciutat com Barcelona no pot ser sobirana energèticament. "La major part del consum d'una ciutat ve del petroli en diverses formes. Així, que si volem mantenir les ciutats amb l'actual model i nivell de consum, no només no és possible la sobirania energètica, sinó que tampoc ho és la transició sostenible", sentencia el físic. Segons recorda Turiel, les energies renovables són finites i és impossible alimentar tota la nostra demanda a través d'aquestes fonts, però sí que apunta a que hi ha molt marge de millora i optimització.

Per exemple, un dels problemes que hi ha actualment a l'hora de subministrar energia es basa en què aquesta es produeix de manera molt localitzada per després distribuir-la a través de grans i complexes xarxes. "L'electricitat no és un líquid: és una ona i, com més viatja, més potència perd", explica Turiel. És per això que una de les opcions que planteja el físic és de produir energia de manera local, en petites quantitats i per abastir necessitats bàsiques. "Les empreses no s'ho plantegen perquè la producció local no és suficient per ser comercialment rendible, però si ho plantegem com un servei local, té molt sentit", diu.

Conscients de la necessitat de frenar el canvi climàtic, ja fa alguns anys que diversos col·lectius ciutadans i ecologistes han anat plantejant projectes de producció local d'energia sostenible, cada vegada més avançats i ambiciosos. Un dels últims que ha aterrat a la capital catalana pretén canviar Barcelona, començant pel seu skyline. El col·lectiu Viure de l'aire vol afegir una altra senya d'identitat al perfil de la ciutat: entre la Sagrada Família i el Castell de Montjuïc volen afegir-hi la silueta de dos aerogeneradors que, plantats a Collserola, produirien suficient energia com per abastir 9.000 famílies, segons dades del col·lectiu.

Aquesta cooperativa de consumidors va començar a plantejar fa un any aquesta instal·lació, després d'una prova pilot que es va realitzar al municipi de Pujalt (Anoia), on es va col·locar un aerogenerador el 2018. El projecte va tenir un cost de 3 milions d'euros i va ser finançat per 600 famílies. "Va ser tot un èxit", assegura Jordi Ferrer, promotor del projecte Viure de l'Aire BCN. Ara, però, la iniciativa és molt més ambiciosa: per instal·lar els dos molins caldran entre 10 i 12 milions d'euros; és per això que s'han inscrit al germinador social de la cooperativa de producció i distribució energètica Som Energia, que els podria donar un impuls econòmic.

Ferrer: "Volem un lideratge ciutadà. De les administracions només volem que no ens posin pals a les rodes"

La inversió d'aquest projecte serà totalment privada. I és que, "volem un lideratge ciutadà. De les administracions només volem que no ens posin pals a les rodes", diu Ferrer, en referència a la "complicada" legislació que regula les energies sostenibles. Segons la llei espanyola d'impuls a les energies renovables, els parcs eòlics han d'estar a una distància de 500 metres dels nuclis urbans, fet que només deixa com a possible emplaçament Collserola. Però, a la vegada, la legislació diu que no es poden posar aquests aparells a parcs naturals. "Tot i això, la Unió Europea diu que s'ha d'estudiar cas per cas i a Collserola ja hi ha una torre de comunicacions. Pensem que no farem cap mal al parc", asseguren des de la cooperativa.

Consumir el que generes

Aquests aerogeneradors, que si tot va bé estaran instal·lats en tres anys, estarien connectats directament a la xarxa elèctrica. És per aquest motiu que l'energia generada no anirà directament a les llars de les famílies inversores, sinó que es vendrà a les empreses distribuïdores. "El projecte no beneficiarà només els inversors, sinó que contribuirà a que Barcelona sencera consumeixi energia més neta", apunta Ferrer. Però, així com Viure de l'Aire planteja un projecte de ciutat, hi ha altres iniciatives que amplien encara més el focus i miren directament a les comunitats de veïns. Un exemple el trobem a l'empresa Habitat Futura que va engegar fa set anys el projecte Illa Eficient.

Aquesta iniciativa, que hauria d'estar enllestida l'any vinent, pretén fer energèticament eficient una illa de l'Eixample. De moment treballen amb vuit (de les 27) finques de l'illa, a les quals hi ha 160 llars que, per una banda, veuran reduït el seu consum i, per una altra, seran capaços de generar bona part de l'energia que requereixin. Per assolir això es treballa en una rehabilitació dels edificis a través d'elements actius (per exemple, un motor d'ascensor que consumeixi menys) i passius (finestres aïllades o millora de les façanes) i també en la instal·lació de plaques fotovoltaiques als terrats. "L'energia generada cobrirà els consums comunitaris i l'excedent podrà ser usat per altres finalitats dins la mateixa comunitat, o bé pot ser venut a la xarxa elèctrica i els propietaris se'n repartirien els guanys", explica Cèlia Galera, CEO d'Habitat Futura.

"Darrere d'una placa fotovoltaica o un edifici eficient hi ha tot de gestions i traves fiscals i legals"

Aquest projecte ha requerit una inversió de 250.000 euros per habitatge de mitjana, tot comptant amb una subvenció conjunta del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que ha sufragat la meitat dels costos. Es tracta d'un model en què, al contrari que el de Viure de l'Aire, la iniciativa ciutadana passa a un segon pla, però això no ha de ser necessàriament dolent. "Darrere d'una placa fotovoltaica o un edifici eficient hi ha tot de gestions i traves fiscals i legals. El nostre paper és simplificar la vida a uns veïns que, d'altra banda, segur que no s'haguessin animat a fer el pas", assegura Galera.

Un d'aquests veïns és en Joan Anton Cano, propietari de diversos pisos a les finques de l'Illa Eficient i membre de la cooperativa de consumidors. "Abans d'aquest projecte no ens havíem plantejat que hi hagués canvi climàtic ni que hi haguéssim de fer res. De l'energia solar només sabíem que era molt cara de generar i que costava molt recuperar la inversió. Teníem altres prioritats", explica. Ara, però, reconeix que a través del projecte, han pres consciència que cal anar aplicant canvis per protegir el medi ambient. "A més, ara que la llum va tan cara, et preguntes per què i veus com millora la situació si et pots gestionar allò que és teu", explica.

La modernitat és tornar a allò que ja funcionava

Una de les parts més importants del projecte Illa Eficient va ser convèncer els veïns dels beneficis i la necessitat de fer aquesta inversió. "Parlem de ciutadans que no necessàriament han d'estar conscienciats i als quals hi ha missatges que no arriben. Fem una tasca de pedagogia ambiental important, per combatre pors irracionals. Vivim a una època en què tot ha de ser eco, però ningú ens explica com ho hem de fer", apunta Cèlia Galera. La necessitat de fer pedagogia també és un dels objectius del projecte Viure de l'Aire. Tot i que està impulsat per ciutadania molt conscienciada, la idea és que el missatge arribi a tothom. Per això, no és pas un capritx que els aerogeneradors modifiquin l'skyline de Barcelona.

"No volem una turbina amagada. Sabem que les ciutats no són, ni de bon tros, el millor indret per col·locar-la, però la volem allà perquè que volem que estigui molt present"

"No volem una turbina amagada. Sabem que les ciutats no són, ni de bon tros, el millor indret per col·locar-la, però la volem allà perquè que volem que estigui molt present a l'horitzó i la gent sigui conscient que l'energia que consumeix no es genera per art de màgia", explica Jordi Ferrer, qui coincideix amb Cèlia Galera en què els canvis energètics provoquen "por pel gran desconeixement que els envolta". La pedagogia serà, doncs, molt important en els anys que vindran perquè si volem evitar el col·lapse ambiental, caldran canvis molt més grans i significatius, segons alerta el físic i investigador del CSIC Antonio Turiel: "Plantegem malament la transició energètica. Generar electricitat amb energies netes està molt bé, però no ho hem d'electrificar tot", apunta Turiel, qui afegeix que "estem intentant salvar un model energètic obsolet: no hem d'adaptar l'energia al model, sinó el model a l'energia que podem obtenir".

Així, el físic determina que cal canviar el model de consum i assegurar que les energies renovables no siguin només elèctriques. Per això, recupera una escena del calaix dels llibres d'història i ens parla de les colònies tèxtils, que se situaven a un indret en funció de l'entorn i produïen en funció de les fonts disponibles. "No es tracta de tornar al segle XIX, sinó de dialogar amb el territori. Seguint aquests models, descentralitzaríem la riquesa, generaríem produccions més resilients i, sobretot, no toxificaríem les energies renovables", explica Turiel, que pensa en un futur que, d'arribar, encara trigarà. Ara només hi ha les primeres pedres d'aquest camí cap a l'eficiència energètica, però, si més no, ja hi ha qui ha començat a caminar-hi.