LA POSIDÒNIA EN UN PUNT DE NO RETORNLa posidònia de Balears, desemparada encara fins el 2018

Quan María José Estarellas va començar, només tenia la voluntat. S’apropava nedant als vaixells que fondejaven sobre la posidònia i els informava que no podien fer-ho i per què. Al poc temps es va comprar una taula de paddle surf i va aconseguir fulletons informatius plastificats. Quatre anys després, fa la mateixa feina però acompanyada de grups de voluntaris d’entre cinc i deu persones i amb suport institucional i de diverses organitzacions ecologistes.

"Ho vaig començar a fer perquè visc a prop de la mar i no podia veure com es deteriorava així", afirma. La transparència de les aigües de les Illes és deguda, essencialment, a l’acció de la posidònia com a filtre i reguladora. L’extensió de les prades conegudes és de 650 quilòmetres quadrats. Són autèntics boscos amb més de 100.000 anys en alguns casos. L’espècie més longeva de la biosfera. Ara, però, s’ha arribat a un punt de no retorn.

L’acció humana en general, i la massificació turística i les seves conseqüències en particular, han fet que les plantacions de posidònia hagin disminuït a ritmes alarmants. A això se li suma el fet que el seu creixement és molt lent – no arriba a centímetre per any – i que fins ara no s'havia pogut comprovar que la seva restauració és viable tècnicament i econòmica.

L’any 2017 és l’any dels límits. És l’any en què els problemes latents de les Illes s’han fet més visibles que mai. És meitat de legislatura. I també ha estat l’any en què s’han fet públiques moltes dades, com les que diuen que més de 60.000 embarcacions van passar per les Balears, 30.000 de les quals a les Pitiüses. D’aquestes, un 80% van fondejar sobre posidònia, el que ha provocat, per exemple, que en un any i només comptabilitzant vuit platges d’Eivissa, desapareguessin entre 20.000 i 40.000 metres quadrats de posidònia per aquests fondejos.

Informació insuficient

Aquest any, els voluntaris entre els quals es troba Estarellas tenen nous fulletons i més persones disposades a participar en el projecte, tot i que en farien falta molts més perquè no arriben. "Amb la informació no és suficient. Hi ha vaixells que no escolten i nosaltres no tenim capacitat sancionadora", explica Estarellas.

Tot i això, assenyala que tant el Govern balear com l’insular s’han coordinat amb ells i han oferit nou material. Ara bé, la manca de recursos per part de les institucions fa que la vigilància sigui insuficient i que molts vaixells surtin impunes després de fondejar sobre posidònia.

Tal i com apunta Adrià Pascual, que va ser capità de veler xàrter, les sancions no serveixen de molt "perquè la majoria d’aquests vaixells van amb banderes de paradisos fiscals, per la qual cosa és quasi impossible fer-los arribar la multa".

Com a capità explica que falta més informació a les cartes nàutiques sobre la situació de les prades de posidònia, per exemple. També assenyala que "es fa el que es pot" amb la informació que es dóna però que cal polir alguns punts, com la zonificació, contemplada en l’esborrany de llei de protecció de la posidònia.

Un dels grans projectes de la legislatura

Aquest esborrany de llei es va presentar fa unes setmanes, encara que fa més d’un any que s’anuncia la seva creació. De fet, és una de les grans apostes d’aquesta legislatura progressista. El director general d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern, Miquel Mir, ho defineix com quelcom "que tothom sabia que s’havia de fer però que ningú acabava per fer".

El que tothom sabia era que la posidònia està protegida tant per lleis europees (com a hàbitat) com per la llei espanyola de les espècies protegides. I el que ningú acabava de fer era establir uns mecanismes de regulació, no només per prohibir els fondejos sinó també els vessaments d’aigües fecals i salmorra.

El futur decret és, en paraules de Mir, "una garantia de conservació i protecció de la posidònia" a través de "polítiques actives i voluntat política". La normativa, que entrarà en vigor al 2018, és pionera a l’Estat espanyol. Cap comunitat autònoma té una regulació tan extensa i concreta per a la posidònia, però el cert és que cap dels territoris acumula tanta extensió de posidònia com les Illes. Un 50% de les prades que hi ha a l’Estat es troben en aigües balears i són el que permet que l’arena de la platja no se’n vagi.

La regulació és complexa, i es per això que des del Govern han decidit obrir un procés de participació pública abans d’iniciar el procés de tramitació de la normativa. "Ho podríem haver iniciat sense fer-ho, però creiem que una llei com aquesta necessitava d’un procés en què es poguessin fer aportacions".

Aquest any, «desemparats»

L’esborrany ha tingut una acollida positiva tant des de la societat com des dels diferents col·lectius ecologistes de les Illes. Tanmateix, la normativa no arribarà a aplicar-se aquest any i temen que una altra temporada rècord deixi encara més malmesa a la posidònia. "Aquest any estam orfes i desemparats", afirma María José Estarellas.

Tot i que, tal i com explica Miquel Mir, el Govern destinarà més pressupost a barques de vigilància, boies ecològiques i a informadors de terra per a Eivissa i Formentera, els danys a les prades de posidònia són greus i la temporada turística ha començat abans aquest any.

Aquest estiu serà una altra temporada d’espera. D’espera de noves dades sobre l’evolució de la posidònia i d’espera a saber com de rècord seran les xifres d’aquests mesos. Però també serà de presa de consciència. Gràcies a la feina del voluntariat i de les organitzacions ecologistes, a les quals se’ls hi ha sumat el Govern, la població illenca però sobretot la que ve a visitar el territori entén la necessitat de tenir cura i preservar els boscos de la mar.