Eleccions municipals"Porto més anys aquí que Manuel Valls", els manters rebaten els candidats a l'alcaldia

"Porto més anys aquí que Manuel Valls". Amb aquesta contundència, Lamine Batily, que es dedica a la venda ambulant, s'ha encarregat d'inaugurar el debat entre manters i caniddats a l'alcaldia de Barcelona. La iniciativa, impulsada per l'entitat Casa Nostra Casa Vostra, ha reunit membres del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona i els candidats de tots els partits, amb l'excepció de Josep Bou (PP) i Manuel Valls (Cs), curiosament els dos que més aposten per una política punitiva de seguretat i per perseguir col·lectius com els manters. 

El debat, que ha estat organitzat amb la col·laboració del diari Ara i la Ràdio Primavera Sound -de fet, s'ha fet al seu estudi-, i l'alcaldessa, Ada Colau, ha criticat l'absència dels dos candidats de les formacions de dretes. El discurs més dur amb els venedors ambulants - representats pels activistes Lamine Sarr, Marie Faye, Daouda Dieye i Lamine Bathily- l'ha mantingut el cap de llista del PSC, Jaume Collboni: "Vull ser coherent. Diré el mateix aquí i a fòrums de comerciants". Segons ell, el petit comerç és el primer perjudicat per la venda ambulant: "La Pili no venia els diaris al seu quiosc, així que va haver de vendre altres coses. La Pili va haver de tancar el quiosc. O el José, que vol baixar a passejar pel Passeig Joan de Borbó però no pot. Ni la Pili ni el José culpen els manters, culpen l'Ajuntament". 

"Deixaré de menjar perquè el José pugui passejar tranquil·lament?", li responia Dieye. Tenint en compte que el Partit Socialista ostenta el Govern espanyol, la resta de candidats han interpel·lat Collboni per demanar reformar la Llei d'Estrangeria al Congrés dels Diputats. "Canviaran la llei? Tenim les majories per fer-ho, ara", deia Colau, que oferia el vot dels comuns. També ho feien ERC i Junts per Catalunya, en especial pel que fa als permisos de treball, no disponibles per a les persones que faci menys de tres anys que són al país sense papers. "Què volíeu que fes aquests tres anys? Seure davant un Mercadona i demanar diners? No. Vaig haver d'anar a treballar al camp i a la manta", relatava Sarr en la seva intervenció.

Colllboni no ha confirmat quina serà la posició del PSOE a Madrid envers la reforma de la llei. No han faltat dards enverinats en aquesta qüestió tampoc entre les altres formacions. "La Llei d'Estrangeria és una llei del PSOE i Convergència", apuntava el candiat per ERC, Ernest Maragall. "Maragall, vostè formava part del PSC quan es va aprovar la Llei d'Estrangeria", li recordava Colau. Davant aquest bloqueig, la cupaire Anna Saliente ha proposat  mesures per "desobeir" el marc legal actual: "Des de Barcelona, podem garantir l'arrelament sense contracte laboral. Podem emetre informes d'arrelament positius. Podem garantir el padró sense domicili". 

Un problema a "l'espai públic", per a Maragall i Artadi

Artadi i Maragall, però, també han insistit en plantejar la venda ambulant no autoritzada com un problema que afecta "l'espai públic": "La ciutat és un espai de complexitat i de convivència, de drets i deures. I en això, també incloc els manters", explicava el republicà, qui posava èmfasis en la venda ambulant com una activitat "il·legal". "Si aquesta qüestió està al centre del debat és, precisament, perquè té a veure amb l'ocupació de la via pública, amb el comerç i amb la restauració", deia Elsa Artadi, número dos de JxCat. Per a tots dos les solucions passen per donar oportunitats de treball fora de la manta, afavorint plans d'ocupació i formació a qui ara s'hi dedica, sense concretar més.

"El José del Collboni no podrà passejar per la via pública pels turistes. A mi també em fa ràbia anar per la rambla de Catalunya i trobar-me borratxos. Es parla de com ocupen la via pública els turistes borratxos?", replicava Daouda, qui ha volgut assenyalar les arrels "racistes" del debat. Sobre aquesta qüestió, Saliente ha proposat "habilitar una zona pel Top Manta" mentre no es puguin aplicar qüestions referents als permisos de treball, la llei d'estrangeria o els plans d'ocupació. 

"Quan vam arribar, només hi havia un tractament policial que no funcionava. Com a tota la costa catalana", ha volgut remarcar Colau. L'alcaldessa ha tret pit de les mesures impulsades des del consistori: "Hem denunciat el CIE i estem pendents que l'Audiència Nacional resolgui [la denúncia]. Hem generat plans d'ocupació per a persones en situació irregular per primer cop, i 100 persones que estaven treballant al carrer ara estan treballant a la cooperativa impulsada per l'Ajuntament". Tot i això, tampoc s'ha estat de clicar l'ull al petit comerç: "Mentre no puguem canviar la llei d'estrangeria, hem de governar per a tothom. Pels drets humans, que és prioritari, i també pels comerciants veïns i veïnes". 

Els manters defensen la cooperativa Diomcoop

La cooperativa Diomcoop, impulsada pel consistori per regularitzar la situació laboral de manters, ha estat criticada pel candidat republicà: "L'Ajuntament ha de prendre la iniciativa. Definir un criteri d'autoritat per l'espai públic. Sabem que la cooperativa no ha anat bé, és una experiència millorable". A la crítica també s'hi ha sumat Collboni, qui creu que l'Ajuntament "ho està intentant", però no ho ha aconseguit.

Ha estat la mateixa representant de Diomcoop al debat, Marie Faye, qui l'ha respost: "No ha estat un fracàs. Fins i tot les empreses més grans no poden aconseguir el que hem aconseguit nosaltres en tres anys amb gent que no tenia ni idea d'economia i ni idea de com fer una empresa". Colau també ha dit estar "molt orgullosos" de la creació de la cooperativa, que afirma "ha regularitzat molta gent i està generant ingressos".

Les relacions entre la Guàrdia Urbana i els manters també han tingut un espai, tot i que reduït. Ha estat el manter Lamine Bathily qui ha entrat al debat a assenyalar Elsa Artadi: "Vostè va dir ahir que augmentaria la plantilla de la Guàrdia Urbana que havia d'actuar. Es queixa del que fa l'Estat espanyol enviant la Guàrdia Civil l'1 d'octubre, però després fa el mateix". La candidata postconvergent, però, ho ha negat, i ha dit que només considera el debat del Top Manta com un problema per l'espai públic, però no de seguretat.