La política de la por s'acarnissa amb refugiats i periodistes a Lesbos

La política de la por s'imposa –ara com ara- amb un Govern grec que sembla girar, encara més, a la dreta.

Refugiats caminant per les carreteres, esperant a les parades del bus i fent cua en el port de Mitilini per comprar bitllets cap a un futur més incert, fins i tot, del que ja tenen. Però, almenys, potser, un futur. Alguns amb motxilla i uns altres sense res, perquè això és tot el que tenen. Van des de Moria, on està el camp de refugiats més gran d'Europa, cap a Mitilini, la capital de l'illa. Alex, un migrant afganès que viu al camp de refugiats de Moria, ens mostra el seu bitllet Mitilini-Atenes, ens explica que "alguna cosa ha canviat" i que "ara és possible aconseguir el bitllet sense la documentació que ens demanaven abans".

La realitat aquí –a Lesbos– canvia a cada moment. I, al mateix temps, segueix la lògica Lampedussiana: canviar-ho tot perquè res canviï. I res canvia, perquè els perjudicats són sempre els mateixos, els que sempre ho van ser, els que menys tenen. Des que la Unió Europea va decidir posar-li preu als éssers humans, en el vergonyant acord amb Turquia en 2016, els moviments geoestratègics i polítics de Turquia i Grècia es tradueixen en milers de refugiats desplaçant-se o intentant travessar les fronteres al so de les declaracions d'Erdogan i Mitsotakis. Però darrere de les declaracions i dels comunicats oficials hi ha una immensa quantitat de faules i rumors, que en molts casos són filtrats als refugiats pels mateixos governs, de manera directa i indirecta.

L'últim del qual es parlava ahir entre els refugiats del camp de Moria és que s'ha obert la possibilitat de comprar tiquets de ferri cap a Atenes, sense ser necessària la documentació que fins ara era requerida.

El Govern grec pot estar pretenent, de manera silenciosa, buidar el camp de refugiats de Moria

Amb això, el Govern grec pot estar pretenent, de manera silenciosa, buidar el camp de refugiats de Moria, ja que molts prefereixen deixar el camp i anar a la capital, fins i tot sense tenir res allà. A més, en sortir de l'illa perden el dret d'asil. Si són detinguts a Atenes, poden ser portats de nou a Lesbos per a reiniciar el procés de sol·licitud d'asil. També existeix la possibilitat que directament siguin deportats. Tot això, per descomptat, no ha estat confirmat pel Govern grec. En les últimes hores, uns 500 migrants i refugiats han abandonat l'illa en el ferri Mitilini-Atenes. El rumor sembla confirmar-se de moment.

Al mateix temps, el Govern grec ha fet dos importants anuncis. D'una banda –i en contra del dret internacional- ha anunciat la revocació del Conveni de Ginebra durant el mes vinent. Amb això, Grècia es nega a processar cap sol·licitud d'asil en els pròxims 30 dies. Per l'altra, a la tarda d'ahir van anunciar que activaven les maniobres militars amb foc real en la zona de l'Egeu. Des de primeres hores del matí, poden veure's i escoltar-se els exercicis en algunes de les zones militars de Lesbos. Al camp d'entrenament situat entre Mitilili i Zermi, al costat de la mar, també hi inclouen pràctiques de tir.

L'actitud dels guardacostes grecs també sembla haver canviat en les últimes 24 hores. Ahir vam poder veure imatges de tensió i fins i tot d'intents per frenar en mar oberta a les embarcacions carregades de persones que intentaven arribar a la costa. A la frontera terrestre amb Turquia, a Evros, els migrants i refugiats que estaven en la zona rebien missatges del Govern grec als seus mòbils on se'ls avisava que intentar travessar la frontera de manera il·legal podria portar-los conseqüències importants.

Agressió de grups feixistes a periodistes i personal d'ONGs

A Lesbos, la policia es nega a protegir a periodistes i personal d'ONGs, prohibeixen el pas en determinats punts de l'illa i en uns altres t'avisen que "sent periodista" et serà molt difícil creuar. Afirmen que "ells no poden fer-hi res". No volen. La connivència amb els feixistes que tallen diferents punts i agredeixen a qualsevol que sigui sospitós de ser periodista o personal d'ONG és clara. Creuen sense problema els seus punts de control, somriuen i miren per a un altre costat fins i tot sabent el que està passant. Ahir, de nou, periodistes i ONGs van ser atacats, alguns dels vehicles van ser destrossats amb pals i pedres de gran grandària.