Poesia per a tothom fins el 18 de maig

El Barcelona poesia d’enguany no ha pogut començar millor. El festival va arrencar divendres a la tarda al Casino de l’Aliança de Poblenou, amb una sessió dividida en tres actes. El primer en trepitjar l’escenari va ser Albert Garcia Elena amb 'Vòrtext', un pregó carregat de crítica. El van seguir els 'Trets poètics' d’Enrique Falcón, Blanca Haddad i David Caño; i la veu encarregada de tancar la inauguració va ser la de Kae Tempest, que, ferma i vulnerable, irradia una vibració que no s’apaga, se’t fica a dins i ja no marxa.

Amb les entrades exhaudrides i el públic entregat abans que es deixés veure, Kae Tempest, nascuda a Londres el 1985 com a Kate Esther Calvert, va fer arribar el seu missatge com un torrent imparable. La seva actuació va ser una sacsejada. Després de dir bona nit, va sorprendre a tothom dient que era la primera performance des del febrer 2020. La gent tenia moltes ganes d’escoltar el que havia de dir, però Tempest també tenia moltes ganes de deixar anar. I així ho va fer. Des de les entranyes va transmetre la necessitat imperiosa de respectar-nos entre els de la mateixa espècie, perquè al capdavall som fets de la mateixa carn. Com diu a Faces: és difícil acceptar que tots som una mateixa carn/ Donades les divisions desenfrenades entre opressors i oprimits/Però ho som./ Més empatia/ Menys cobdícia/ Més respecte.

Kae Tempest és poeta, dramaturga, intèrpret d’spoken word, rap i hip hop. Va començar a fer rap en públic als setze anys. El 2012 va guanyar el prestigiós premi Ted Hughes de poesia amb 'Brand New Ancient'; el 2014 va publicar el seu primer àlbum Everybody Down, i des d’aleshores ha anat fent i publicant treballs que trenquen les cotilles que defineixen els gèneres. En català la podem llegir gràcies a Més llibres que ha publicat 'Connectar', un llibre traduït per Martí Sales, i on Tempest que el va escriure durant el confinament, hi aboca reflexions sobre sobre la necessitat de saber qui som.

Això va passar divendres, però el Barcelona poesia encara té moltes cites que val la pena seguir fins el 18 de maig. Aquesta edició, on poesia i pensament van molt lligats, ha estat comissariada per Josep Pedrals i Mireia Calafell, i teixint la programació han volgut destacar el poder terapèutic de la paraula. Pots consultar la programació sencera aquí, i a continuació cinc propostes destacades.

Lliurament dels Jocs Florals al Saló de Cent (10 de maig)

El poemari 'Un grapat de pedres d’aigua' de Manel Ollé ha estat distingit amb els Jocs Florals, un premi que compta amb 150 anys d’història. La pensadora Ingrid Guardiola serà l’encarregada de parlar de la poesia d’Ollé.

Angélica Freitas a la Casa de la Misericòrdia (12 de maig)

Un úter és de la mida d’un puny així es titula la conversa que mantindrà la poeta brasilera Angélica Freitas amb Aníbal Cristobo i Lucía Fumero. Què vol dir ser dona, el feminismei els seus estereotips, seran els temes de la conversa.

Pol Guasch al Centre Cultural la Farinera del Clot (13 de maig)

Ningú no sap què pot l’amor, així es titula la cita protagonitzada pel poeta i narrador Pol Guasch, la filòsofa Begonya Saez i l’artista Mireia Sallarès. El subtítol de l’acte ja dóna pistes del to de la trobada: "Hey, no vayas presumiendo por ahí…". L’amor i les seves múltiples perspectives, convencionals o no, seran el tema de debat, i de ben segur que l’autor de Napalm al cor no decebrà als assistents.

‘La poesia fa male’ al Pati del Palau de la Virreina (15 de maig)

Al voltant de l’exposició La violència il·lustrada, de Nanni Balestrini, dissabte a la Virreina es podrà gaudir la instal·lació i performance La poesia fa male a càrrec de Celeste Araújo, Mohamad Bitari, Francesc Gelonch, Lola Nieto, Anna Pantinat, Míriam Reyes, Raquel Santanera, Oriol Sauleda, Maria Sevilla i Mariana Spada.

Festival Internacional de Poesia al Palau de la Música Catalana (18 de maig):

L’edició d’enguany recupera la cloenda habitual del festival amb una recital que inclou veus d’arreu com la de la poeta basca Miren Agur Meabe; la iraniana Athena Farrokhazad; la poeta francesa Samantha Barendson o el congolès Fiston Mwanza. Els mestres de cerimònies seran Big Bounce i la música la posaran Oriol Roca i Sasha Agramov.