El poder adquisitiu dels treballadors catalans ha caigut un 10,5% la darrera dècada

Una de les conseqüències més evidents de la crisi econòmica de la darrera dècada ha estat el creixement de la desigualtat que, entre d'altres qüestions, ha arribat pel descens dels salaris reals en contraposició amb l'increment de les rendes altes i els beneficis de les grans corporacions. En el cas de Catalunya, els treballadors han perdut un 10,5% del poder adquisitiu en els darrers deu anys, segons un informe de la UGT de Catalunya a partir de les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El sindicat assenyala que durant el 2018, de mitjana els treballadors han tingut un augment del salari real -l'increment nominal del sou restat de la inflació- de l'1%, una millora que no ha servit per revertir anys de pèrdua de capacitat adquisitiva.

Les rendes salarials no han deixat de perdre pes en l'economia, ja que si el 2011 representaven el 48,9% del PIB el 2017 havien caigut fins al 45,9%, mentre que les del capital han guanyat pes i han passat del 43,3% al 44,5% en el mateix període. Per al sindicat, "davant d’aquest escenari, és necessari i és de justícia que les persones assalariades recuperin urgentment poder adquisitiu". En un comunicat, afegeix que els sous "han de créixer per sobre de la inflació i guanyar participació sobre el repartiment de la renda".

Per tot plegat, l'organització exigeix a les empreses que als convenis col·lectius apliquin augments salarials al voltant d'un 3%, de manera que els treballadors guanyin realment poder adquisitiu. El sindicat atribueix la falta de correlació entre el creixement econòmic i l'increment de beneficis empresarials amb l'evolució dels salaris a mesures com la Reforma Laboral de 2012, que van introduir un "desequilibri en la correlació de forces en la negociació col·lectiva". Per això reclama "mesures immediates que reverteixin les reformes laborals i els efectes negatius que ha tingut, per tal de reduir la precarietat laboral i millorar les condicions de treball". Finalment, considera que la millora del salari mínim interprofessional fins als 900 "és un gest, però no suficient" i reclama un salari mínim de 1.000 euros.