Ingressos baixos, persones amb nacionalitat estrangera, atur elevat i baix nivell educatiu. Aquests són els patrons que se solen repetir quan parlem de zones de Catalunya on regne l'abstencionisme. Les associacions de veïns dels barris amb més abstenció a les últimes eleccions al Parlament argumenten que els electors tenen una "desafecció absoluta amb la política" a les portes de les eleccions del 12 de maig.  

Les àrees amb menys participació fa tres anys tenen una renda que ronda la meitat que la del conjunt de Catalunya i l'atur quadruplica la xifra catalana. Segons una anàlisi de l'ACN amb dades del 14-F, marcades per la Covid-19, el perfil socioeconòmic dels barris més abstencionistes és dels més baixos del país.  

Entre les 20 de les més de 5.000 seccions censals a Catalunya amb menys entusiasme per l'última contesa electoral a la cambra catalana es van trobar zones metropolitanes, com ara cinc àrees de Sant Adrià de Besòs, tres de Badalona i una del Prat de Llobregat, de Terrassa, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. A més, Figueres, Reus, Girona, Lleida i Constantí també van registrar zones amb una abstenció de més del 75%.

Quatre patrons

Les xifres de participació a nivell de secció censal per al 2021 arreu del país reflecteixen diversos patrons. Un d'elles és la correlació entre la participació i el nivell socioeconòmic, ja que les zones amb un índex més alt es van situar en prop del 80% de votants a les urnes, mentre que les àrees amb menys benestar no van passar del 40%. 

Així, les seccions censals amb ingressos per unitat de consum d'entre 10.000 i 20.000 euros l'any se situen en general per sota del 40% de participació, mentre que les que superen un 60% de sufragis emesos tenen ingressos d'entre 20.000 i 40.000 euros per unitat de consum, amb dades de l'INE.  

De la mateixa manera, molt bona part de les seccions censals amb un atur superior al 20% van registrar una participació inferior a la mitjana catalana, que es va situar en el 51,3%. Per contra, els territoris que van passar del 60% de vots tenien, en general, un atur d'un 10% o inferior.

La tendència es similar per nivell educatiu, i fins i tot més pronunciada: com més persones amb titulació superior, més participació a la cita electoral del 14 de febrer del 2021. Les seccions censals amb més d'un 40% de les persones amb carrera universitària o equivalent registren, en general, percentatges superiors a la mitjana catalana. En canvi, les zones amb una taxa de votants per sota de la mitjana se situen en uns nivells d'educació superior d'entre el 10 i el 30%.

Quant al nombre de persones amb nacionalitat estrangera, també hi ha un patró, si bé no tant marcat. A les seccions on hi ha més percentatge de migrants, la participació sol ser més baixa – això, però, no és atribuïble a una hipotètica major abstenció dels estrangers, ja que en qualsevol cas no tenen dret a vot.

Sant Roc, el barri amb menys participació del país

Una de les seccions censals del barri de Sant Roc de Badalona és la de menys participació del país, amb un 9,4% el 2021. Situada entre l'avinguda del Marquès de Mont-roig i el carrer Alfons XII, en el tram entre el carrer de la Primavera i l'avinguda del Maresme, té una renda de 9.567 euros (la mitjana és de 20.927 euros), un 32,5% d'estrangers, un 4,3% de persones amb educació superior i un 41,2% d'atur. Un perfil que encaixa amb el de la majoria dels altres barris especialment abstencionistes.

El secretari de l'associació de veïns de Sant Roc i vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona, Enrique Lara, diu que la gent està "més pendent de la subsistència" i de com menjar cada dia que dels comicis. "Governi qui governi, aquí sembla que estem sempre al mateix lloc", explica, matisant que "no és així" ja que la Generalitat ha invertit durant els últims 20 anys uns 100 milions per rehabilitar i construir edificis.

Segons ell, la clau per una major integració en la societat en aspectes com les eleccions o la vida laboral ha de partir de l'educació. Lara diu que, a Sant Roc, el sistema educatiu "no funciona perquè tenim entre el 35% i el 40% d'absentisme a l'escola, és endèmic". L'activista veïnal, que assegura que hi ha una bona part d'adults analfabets a la zona, diu que l'assistència dels nens als centres educatius podria ser un requisit per demanar prestacions socials.