La pobresa farmacèutica augmenta

L'ONG Banc Farmacèutic alerta que en els darrers mesos s'està trobant "molta més demanada" de persones que no poden pagar-se els medicaments o tenen dificultats per fer-ho, sobretot per les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19 i la inflació. "Si s'encareixen els productes bàsics com els aliments, les persones amb dificultats també en tenen més per pagar els medicaments", diu el director de l'entitat, Javier Vinzia, en una entrevista a l'ACN.

Vinzia també es mostra preocupat per la despesa en medicaments en l'àmbit de la salut mental i per la pobresa menstrual. L'entitat calcula que més del 3,3% de la població a l'Estat espanyol té dificultats per pagar-se la medicació i insta les administracions a reconèixer l'abast del problema.

El Banc Farmacèutic, associació fundada el 2007 a Barcelona, ha rebut un 30% més de peticions en els primers set mesos del 2022 respecte al mateix període del 2021. Vinzia indica que, tot i que del 2018 al 2022 han augmentat l'import per pagar medicaments en més de 100.000 euros, no poden atendre totes les peticions. L'any passat, l'entitat va cobrir els fàrmacs d'unes 1.400 persones en el programa del Fons social de medicaments i la previsió per quan s'acabi aquest any és haver-ne atès unes 1.600.

Fons social de medicaments

El programa del Fons social de medicaments es va posar en marxa el 2015 en el marc d'un acord amb l'Institut Català de la Salut (ICS) per cobrir el cost del pla de medicació de persones amb malalties cròniques sense recursos per pagar-lo. El programa va començar amb una prova pilot a Barcelona i més tard es va estendre a la resta del territori. Aquest programa funciona de la següent manera: el treballador social del centre d'atenció primària (CAP) fa la valoració i el seguiment dels casos dels pacients, que, un cop donats d'alta en una plataforma, poden retirar la medicació a la farmàcia i l'entitat paga els medicaments a l'establiment.

Els usuaris del programa són persones amb malalties cròniques amb un pla de medicació amb un cost superior als 20 euros. De mitjana, el cost d'aquests plans per als pacients se situa entre els 80 i 100 euros però algunes vegades pot superar els 200, exposa Vinzia. Si el pla de medicació té un cost inferior als 20 euros i el pacient no el pot pagar, es considera que es troba en una situació de pobresa general i no farmacèutica. Sense posar-li cognoms, a la pobresa.

El director de l'ONG explica que les dificultats per pagar la medicació per part d'algunes persones "es van desbordar cap al 2015" després que el 2012 es comencés a aplicar el model de copagament a nivell estatal. "El programa va sorgir arran de la petició de treballadores socials, que van alertar que la pobresa farmacèutica que estàvem cobrint en entitats socials se l'estaven trobant als centres de salut amb el decret de copagament", recorda.