Les administracions s'han posat en marxa per respondre a les amenaces d'Endesa. Aquest dijous, 40 ajuntaments catalans han acordat demanar la condonació del deute acumulat de les famílies que no han pogut pagar els rebuts, un total de 21 milions d'euros. A principis d'agost, la companyia va reclamar per carta a uns 250 municipis el pagament del 50% del deute sota amenaça de fer talls al subministrament a partir de l'1 d'octubre.

"Els ajuntaments són, en molts casos, el mur de contenció davant les persones vulnerables", explica Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, l'entitat impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va possibilitar aprovar la llei 24/2015 contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica. 

Quatre anys després de la seva aprovació, Endesa està provant de trampejar la llei que va arribar al Parlament amb 150.000 signatures de ciutadans i que va ser aprovada per unanimitat, tal com recorda Campuzano. I és que la 24/2015 planteja dues premisses que estan fent tremolar els interessos econòmics de la gran elèctrica: per una banda, els talls d'aigua, llum i gas van quedar prohibits; i per l'altra, s'obligava a la creació de convenis entre les empreses i les administracions per empetitir el deute de les famílies que no poden pagar les factures, sigui amb ajudes a fons perdut o amb descomptes molt significatius.

"Aquest deute no és de l'administració. És responsabilitat d'Endesa i de les empreses per no haver-se avingut a signar convenis", explica l'activista, qui denuncia que l'elèctrica ha esquivat la responsabilitat que marca la llei. "Podria haver-se resolt, però ho van deixar passar mentre el deute no parava d'engreixar-se. I aquí, la Generalitat també té la responsabilitat de no haver pressionat amb prou contundència", critica.

Per aquest motiu, els 40 representants municipals han firmat la Declaració de Terrassa, localitat on s'han trobat a proposta del batlle Jordi Ballart, qui ha dit que reforça el "compromís inequívoc de lluitar" per garantir els drets bàsics. Aquest document arribarà a les quatre diputacions catalanes, les entitats municipalistes (ACM i FMC) i insta a impulsar mocions que exigiran a la Generalitat assumir "el lideratge polític" perquè defensi les famílies afectades, així com per aplicar la llei contra la pobresa energètica.

En aquesta línia, Campuzano diu no entendre les declaracions que la presidenta de la Diputació de Barcelona, la socialista Núria Marín, va fer després de la reunió amb representants d'uns 150 municipis, quan va demanar que la Generalitat assumís el pagament del 50% del deute, la xifra que Endesa exigeix a les administracions: "Ens va sorprendre. No es va parlar en cap moment d'això, a la reunió. El consens era un altre: que cap ajuntament donés un sol euro a l'empresa. Però d'això altre, res".

"Endesa no pot tallar la llum a ningú"

Tot i això, la llei és clara: "Endesa no pot tallar la llum a ningú", assegura Campuzano. I què passa si, passat l'1 d'octubre, l'empresa tanca l'aixeta a una llar? "El que s'ha de fer és anar immediatament als serveis socials. No demanar cita, sinó entrar d'urgència i exigir-hi la reconnexió. A més, també cal demanar que es tramiti una denúncia per haver executat un tall il·legal". Tanmateix, el Govern va assegurar aquest dilluns en roda de premsa que multarà Endesa en cas que practiqui els talls de llum.

A la carta que l'empresa va enviar als municipis amb un mínim de cinc clients amb problemes per pagar factures, Endesa va criticar que no existís un protocol clar per aplicar la llei 24/2015: "Hi havia un protocol que va fer la Generalitat amb nosaltres, el grup promotor. Però Endesa el va impugnar", assegura Campuzano.

Queda pendent que l'elèctrica i la Generalitat arribin a un acord per generar un conveni, tal com va plantejar aquest dilluns el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani. I si, a partir d'aquest 1 d'octubre, les amenaces d'Endesa es materialitzen.