El PNB podrà tornar a governar amb el PSE davant d'una oposició liderada per EH Bildu

Iñigo Urkullu ja sap el que farà els propers quatre anys. El lehendakari i candidat a la reelecció pel PNB ha aconseguit 31 escons que podrien formar part d'una majoria absoluta si aconsegueix reeditar l'acord amb el PSE, que puja tímidament de nou a deu escons. Ho farà, això sí, davant una oposició d'esquerres consolidada: EH Bildu puja quatre escons i arriba als 22.

Les eleccions més insòlites en la història d'Euskadi han confirmat diversos pronòstics, encara que també han deixat algunes sorpreses. En el primer capítol entra el PNB amb el seu 39,2% de vots, reflectits en aquests 31 escons. Els nacionalistes surten així molt reforçats tant en l'escenari polític d'Euskadi, on continuen en línia d'ascens, com en el panorama estatal, on es veurà enfortit en les seves relacions amb el Govern de Pedro Sánchez de cara a les polítiques de reconstrucció o el debat dels pressupostos generals de l'Estat.

El partit del lehendakari s'ha quedat a set escons de la majoria absoluta, xifrada a Euskadi en 38. El PSE, el seu aliat fins ara en les principals institucions basques -incloent l'Executiu autonòmic-, n'ha aconseguit deu, de manera que una més que possible reedició del pacte entre les dues formacions garantirà a Urkullu una còmoda majoria absoluta. Durant aquesta última legislatura els dos partits sumaven al Parlament 37 escons, el que dificultava l'aprovació de determinades iniciatives.

En qualsevol cas, encara falta el sí definitiu del PSE. De moment, la seva candidata i secretària general, Idoia Mendia, ha deixat clar principalment amb qui no governarà: durant les setmanes prèvies a aquestes eleccions, la candidata socialista va tancar la porta al tripartit d'esquerres que va proposar Elkarrekin Podem-IU i comprenia també a EH Bildu.

Aquí està, precisament, una altra clau llançada per les urnes. EH Bildu, PSE i Elkarrekin Podem -en aquest ordre de aparició- sumen 37 escons, a un de la majoria absoluta. Matemàticament podrien governar, però a aquesta hora sembla, literalment, impossible que aquest acord vagi a concretar-se.

Aquest bloc de l'esquerra està liderat, de forma clara, per EH Bildu. La coalició abertzale ha millorat fins i tot els seus resultats de 2012, quan va obtenir 22 escons. En l'última legislatura en tenia 18.

Durant la campanya electoral EH Bildu no va tancar la porta a un acord tripartit d'esquerres, encara que va evitar generar expectatives entre les seves bases. La coalició abertzale no confiava -ni confia- en un gir del PSE que el porti a abandonar el seu pacte amb el PNB per arribar a un acord amb la coalició sobiranista.

Hi haurà oposició forta liderada per EH Bildu i hi haurà també, per primera vegada en la història d'Euskadi, un parlamentària de la ultradreta. Amaia Martínez, candidata de Vox per Àlaba, accedirà a la Cambra després d'aconseguir el seu partit l'1,9% dels vots.

Caiguda de Podemos i PP

El saldo negatiu en aquestes eleccions ha caigut en Elkarrekin Podem-IU i PP-Ciutadans. Els conservadors, que portaven l'exeuroparlamentari Carlos Iturgaiz com a candidat, cauen de nou a sis escons. Els seus pitjors resultats dataven de 1990, quan van obtenir aquest mateix nombre de representants. La caiguda del PP suposa un cop dur per a Pablo Casado, que va imposar Iturgaiz com a candidat i va obrir una crisi encara sense tancar en la formació conservadora.

De la mateixa manera, els sis escons de PP porten una altra novetat: dos d'ells estaran ocupats per Ciutadans, un partit amb escassíssim suport a Euskadi i que en aquestes eleccions va acudir en coalició amb els populars.

Per la seva banda, Elkarrekin Podem-IU passa dels 11 escons que va obtenir en les eleccions de 2016 -primers comicis autonòmics als quals es va presentar la formació morada- als sis recollits aquest diumenge. El seu declivi contrasta precisament amb el tímid augment del PSE i, principalment, amb la pujada d'EH Bildu.

Alta abstenció

Són les eleccions del PNB i també de l'abstenció, que bat un altre rècord: segons dades definitives, ha arribat al 47,1%. La crisi del coronavirus, que durant la campanya va estar marcada pel focus a la localitat guipuscoana d'Ordizia, ha tingut un alt impacte en les urnes. Fins ara, la dada més alta d'abstenció corresponia a les eleccions autonòmiques de 1994, quan va arribar al 40,3%. En les votacions de 2016 havia arribat al 39,9%.