La Plataforma 3O encerclarà el TSJC per recordar la gran vaga general del 2017 i "seguir lluitant contra la repressió"

Aquest any no hi ha hagut concentració massiva davant l'antiga Conselleria d'Economia, situada a Rambla Catalunya. Quan es compleixen tres anys del 20-S, que va congregar milers de persones als voltants de l'edifici mentre el registrava la Guàrdia Civil, amb prou feines algunes desenes de persones han acudit al lloc. La pandèmia ha impedit la fotografia que s'hi ve repetint des de fa tres anys, però ha estat l'escenari escollit per la Plataforma 3O per presentar els actes amb què commemoran els tres anys de l'1O. L'entitat, creada arran de la vaga general del 2017 en resposta a la repressió policial durant el referèndum, ha fet una crida a encerclar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el proper dia 3 sota el lema "Autodeterminació és llibertat". Es tracta del tribunal que va emetre la sentència d'inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, pendent de resolució per part del Suprem del recurs interposat per la seva defensa.

La portaveu de la plataforma Concep Miró ha reafirmat el rol de l'entitat en "l'oposició sostinguda a l'onada repressiva" que viu l'independentisme des de 2017, i ha manifestat que l'objectiu de la nova campanya que han engegat aquest diumenge és "seguir la lluita contra la repressió social, política i sindical" que afecta més de 2.500 persones d'arreu del país. La campanya també inclourà un debat públic, amb el lloc encara per confirmar degut a la pandèmia, on es posarà sobre la taula l'afectació de la repressió a nivell social. "Avui fa tres anys dels fets on l'exercici de drets es va convertir en delicte", ha recordat Miró.

La repressió afecta, tres anys després de l'1O, més de 2.500 persones arreu del país

Marc Casanovas, portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), un dels sindicats que van convocar la vaga del 3O, ha denunciat una repressió amb múltiples facetes que ha demostrat una "involució democràtica de l'Estat", però alhora ha destacat que la mobilització va promoure un "procés d'autorganització i intel·ligència col·lectiva".

A la roda de premsa també hi han participat Antonio Baños, membre del Comitè Permanent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i excap de llista de la CUP, i Xavier Antich, de la junta directiva d'Òmnium Cultural. No hi han pogut participar el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, ni l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, que des de pocs dies després d'aquell 20-S estan a la presó, ara ja complint una condemna de nou anys.

"Una repressió incansable, inclement i cruel"

Baños ha recordat que el tercer aniversari del 20-S es viu "de manera trista" pel fet que els Jordis estan a la presó i molta gent està perseguida des d'aquell moment, inclosos càrrecs de segon nivell de l'Administració i activistes de base, com els membres de diferents CDR acusats de terrorisme en el marc de l'Operació Judes. "La repressió va començar aquell 20-S però no s'ha aturat", ha reblat. Tot i així, ha volgut subratllar que "aquell dia va ser de tristesa, però també un gran dia perquè vam aprendre com s'han de fer les coses", apuntant al pacifisme de les manifestacions. Baños, que també ha recordat l'intent policial d'entrar a la seu de la CUP el mateix dia, impedit per la presència de milers de persones, ha apuntat que aquell dia "vam començar a intuir com funciona la repressió d'un estat, que és incansable, inclement, cruel i no s'aturarà". Tot i això, ha animat a seguir en "el combat constant" contra l'Estat espanyol.

Xavier Antich, per la seva banda, ha posat de manifest que l'acte d'aquest diumenge no s'emmarca en la nostàlgia ni en un simple acte de memòria, sinó que serveix per constatar que "l'exercici de drets civils està per sobre de l'obediència a lleis injustes". Antich ha assegurat que a partir dels fets d'aquell dia es va bastir "un fals relat de violència que mai es va produir", i que l'amnistia és necessària però no és la solució: "És la base imprescindible per una resolució política a un conflicte que és polític".

Per últim, el pallasso Jordi Pesarrodona ha parlat en representació de les persones represaliades, recordant que demà afronta un judici per desobediència, acusat de no impedir el referèndum mentre era regidor a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Pesarrodona ja va afrontar una altre investigació per haver-se fotografiat al costat d'agents policials durant l'escorcoll a la seu de Governació amb un nas de pallasso.