Després de tota una vida al PSC -quatre dècades de militància-, Jaume Graells (1959) fa un any que va deixar el partit i concorre ara com a cap de llista d'ERC a les eleccions municipals de l'Hospitalet de Llobregat. El gir de guió s'explica pel poc suport intern rebut després que denunciés les irregularitats del Consell Esportiu de la ciutat. Es tracta d'un cas de presumpta corrupció que encara està pendent de judici, però que va comportar la dimissió de dos regidors -un dels quals també era el primer secretari del PSC a l'Hospitalet- i que l'alcaldessa, Núria Marín, hagués de comparèixer als jutjats.

Apel·lant a tots els votants progressistes de la segona ciutat més poblada de Catalunya -265.000 habitants- i encapçalant una candidatura que també inclou EUiA, Graells s'ha fixat com a principal objectiu evitar la reelecció d'una Marín que acumula 15 anys al càrrec, la tercera part dels 44 consecutius que suma el PSC dirigint el govern municipal.

En opinió de l'alcaldable republicà, tant de temps al poder han conduït a una administració paralitzada, conseqüència de la confusió entre partit i ajuntament i l'establiment d'una xarxa clientelar, que arriba a impedir l'acompliment de les promeses electorals. I, afegeix, l'única forma de capgirar-ho és amb un canvi de color al consistori. Més enllà de la crítica a la gestió socialista, parlem amb Graells de les propostes i el projecte de ciutat d'ERC i com la formació -que ara és la segona força, amb 5 dels 27 regidors del consistori- pretén torpedinar una hegemonia que encara sembla indestructible.

Fa un any va abandonar el PSC, després de 40 anys de militar-hi, arran de sentir-se sol quan va denunciar la presumpta corrupció en el cas del Consell Esportiu. Ara és l'alcaldable d'ERC i vol ser l'alternativa a un govern socialista, però fins a quin punt això és factible?

Pensem que és possible. El PSC té una majoria absoluta molt ajustada i ja l'havia perdut fa uns anys. La proposta per fer-ho possible és la unitat de les esquerres, dels progressistes de la ciutat. L'alcaldessa és regidora des del 1995, porta 28 anys a l'Ajuntament i aspira a anar-se'n als 32, i això no és bo. En tots els àmbits de la vida, a les empreses, a les institucions, convé que hi hagi renovació. La nostra és una candidatura d'acord de diferents forces polítiques, hi ha ERC, EUiA i també la plataforma Gent pel Canvi i jo mateix soc un candidat independent, i des d'aquesta candidatura unitària aspirem a aconseguir el màxim de suports de la ciutadania. Aquesta filosofia també l'aplicarem quan s'hagin fet les eleccions si podem arribar a pactes amb altres forces per poder fer una alternativa a qui porta més de 40 anys governant.

Per on sortirien els números per fer una aliança postelectoral que el pugui fer alcalde?

Volem sumar amb tots els progressistes de la ciutat, ja tenim una candidatura que és la suma de les esquerres i continuem treballant per sumar després de les eleccions. Evidentment no m'anticiparé a possibles mapes polítics, aposto per tenir jo la majoria absoluta, però sí que és veritat que el pitjor que li pot passar políticament a aquesta ciutat és tenir un govern encapçalat per Núria Marín. Ha de marxar ja, per la seva pròpia salut mental. I, per tant, farem tot el possible per ajudar-la a què marxi.

El cas del Consell Esportiu ha evolucionat com s'esperava quan el va denunciar? Dos antics regidors del PSC segueixen encausats i pendents de judici, però la causa contra Núria Marín ha estat arxivada.

Vaig denunciar uns fets i se'm va dir que aquells fets havien de tenir persones responsables i en aquell moment eren els dos regidors més el director del Consell. A l'alcaldessa no la vaig denunciar, van ser les investigacions les que la van considerar sospitosa. La van citar i a partir d'aquí a través dels interrogatoris em desenganyo molt més amb l'alcaldessa. En comptes de donar-me suport com a denunciant, amb les converses que ella va tenir i que han transcendit amb la investigació, la meva impressió és que va fer costat als que van cometre presumptament les irregularitats.

El tema és molt greu. La corrupció no només afecta dos regidors, un dels quals era el primer secretari del PSC de l'Hospitalet, Cristian Alcázar, sinó que ara hi ha 14 investigats que són militants del partit, el que denota una xarxa clientelar claríssima. L'alcaldessa és responsable de tot el seu govern i és responsable del que passa al partit a l'Hospitalet. I el que no pot fer és dir que no ha passat res. Ara penalment ella no té responsabilitat, segons criteri del fiscal, però ha de donar explicacions a la ciutadania, cosa que no ha fet.

Aquesta xarxa clientelar i la presumpta corrupció és la principal conseqüència de tants anys de govern del mateix partit?

En aquest mandat hi ha hagut dos grans temes que per a mi són escandalosos des del punt de vista polític. Un és la corrupció, que afecti tanta gent del partit, que hagi afectat el primer secretari i que hagin hagut de dimitir els dos regidors. I l'altre és l'incompliment del programa electoral. Hi ha un 80% de propostes que va anunciar Núria Marín fa quatre anys que s'han incomplert. No són propostes menors, parlem de compromisos importants. Cada any ha anunciat que soterrarien les vies del tren, ara ho ha tornat a fer, però afirmo rotundament que és inviable que en els propers quatre anys hagin començat les obres, dubto que l'obra estigui adjudicada. No només no dona explicacions per incomplir el 80% del seu programa sinó que torna a enganyar la ciutadania.

Hi ha temes com el poliesportiu de Santa Eulàlia que va anunciar, va dir que s'arreglarien tots els edificis patrimonials de la ciutat aconseguits després de les reparcel·lacions urbanístiques i no s'ha fet amb cap. Va anunciar que es construirien quatre escoles bressol i tampoc. Va dir que es faria un edifici de cultura popular catalana i res, ... De 220 mesures, 180 no s'han complert. Ens hauríem de preguntar per què això. Hi ha coses que depenen directament d'ella, d'altres que no però s'hi compromet i com a mínim hauria de donar explicacions.

Aquests incompliments la penalitzen poc? La sensació és que una part important de l'electorat de la ciutat vota el PSC amb independència de com sigui la gestió.

És evident que malauradament entre la ciutadania hi ha una gran desinformació, per la dimensió de la ciutat i perquè hi ha uns mitjans locals que estan molt supeditats al poder de l'alcaldia... La gent votaria diferent si conegués la ineficàcia d'aquest govern i anés al fons de les propostes i els programes i de la necessitat que hi hagi una alternança política, perquè això és sa políticament. El propi aparell de l'ajuntament ha aconseguit un l'Hospitalet adormit, amb un control ferri de les entitats. Tot ho han empetitit, perquè ho volen controlar, i això fa que la ciutat s'hagi anat apagant i després no acabi de conformar una opinió crítica.

Hi ha molta gent que el que fa és no anar a votar. I això fa que s'eternitzi en el poder una opció política. Evidentment també hi ha una opció ideològica global que respecto moltíssim, de gent que va venir de la immigració, que són d'esquerres i hi ha una base socialista... Però en les eleccions municipals no hi ha la capacitat de separar i entrar en el conjunt de les propostes, no forma part del debat. En la campanya, de fet, no hi haurà cap debat polític, perquè l'alcaldessa s'hi nega. Això és antidemocràtic i no podem contrastar projectes i ella no ha de retre comptes.

Arriba a titllar el poder del PSC de "règim", no semblaria un sistema democràtic gaire sa.

És que no estem en un sistema democràtic sa a la ciutat, en el país també es manifestament millorable per moltes qüestions. Hi ha una mena de partitocràcia que tot ho controla, sotmès a l'interès personal de gent que té controlat també el propi partit i això provoca que tot es confongui. Es confon el partit amb el que són les entitats, es percep en les festes i en qualsevol acte cívic que es plantegi, i també hi ha una barreja entre el que és partit i el que és administració i això és el més greu i el que explicaria l'incompliment del programa electoral.

A l'hora de seleccionar els quadres de comandament i de determinar les carreres professionals a l'ajuntament no es fa amb criteris professionals, es fa amb criteris polítics, de partit, i això genera que no se seleccioni els millors candidats. Si això ho trasllades en molts anys, en els quals s'ha construït una administració des de criteris clientelars i polítics, doncs hi ha unes inèrcies molt negatives i genera molt de malestar entre els treballadors de l'ajuntament, perquè no es valora la seva feina, sinó que hi ha altres criteris a l'hora de promocionar i seleccionar càrrecs de comandament. Aquesta incompetència acumulada durant anys ha paralitzat l'administració, fins al punt que l'alcaldessa és incapaç de complir el seu programa electoral. Aquest per a mi és el tema central, perquè en aquests moments ara mateix a l'ajuntament és més important el com fer-ho que el que farem, perquè si anunciem que farem i després no complim, estem enganyant la ciutadania.

És a dir, que caldria fer una reestructuració en aquesta administració local?

Totalment i això només ho pot fer qui entra de nou, per això la necessitat d'aquest canvi. Ens cal una administració eficient, que tiri endavant els contractes. Qualsevol partit dirà que necessitem netejar bé la ciutat, perquè no es fa, però és que tenim el contracte de neteja en la segona pròrroga, perquè són incapaços de fer-ne un de nou. Això a l'empresari li va perfecte, perquè no ha d'amortitzar maquinària, etc. I es produeix perquè no hi ha quadres ni gent qualificada suficient perquè tiri endavant un nou contracte. I no parlo dels treballadors, sinó del comandament polític i directiu de l'ajuntament. Estem amb una administració col·lapsada, que ha estat incapaç d'executar el 80% del programa electoral. De fet, som una administració súpersanejada, perquè com que no executa el pressupost sempre hi ha un romanent que es destina a pagar deute.

Si arribés a l'alcaldia, aquest canvi en l'administració seria la primera prioritat?

Totalment. Quan entri d'alcalde el primer que farem és obrir un procés d'investigació a fons de les partides econòmiques de l'Ajuntament. Tinc la convicció que el cas Consell Esportiu no és més que la punta de l'iceberg de males pràctiques administratives. I també faríem una auditoria a fons de totes les àrees, de tots els moviments econòmics dins la casa, dels processos de contractació i dels expedients urbanístics. I a partir d'aquí iniciar un canvi radical en l'estructura administrativa i els processos de selecció de comandaments, per fer una administració àgil, que funcioni i sigui capaç de tirar endavant la gestió municipal des de criteris d'eficiència i eficàcia.

Ha estat molts anys al PSC. En tot aquest temps era conscient de tots aquests problemes?

N'era conscient, perquè això que denuncio de l'ajuntament és un mal general del país, s'ha de separar la vida política d'un partit de la vida de l'administració. Però no podia imaginar-me que arribés també a temes d'una corrupció que considero sistèmica, perquè per a mi és una xarxa clientelar claríssima. A mi això em va decebre profundament fins al punt de deixar el partit, perquè quan esclata me n'adono que no se'm vol fer costat.

Els darrers mesos entitats com la PAH, el Sindicat de Llogateres i l'Aliança contra la Pobresa Energètica han denunciat la saturació i la manca de recursos dels serveis socials municipals, amb protestes incloses. Això demostraria una certa cronificació de la pobresa i de les vulnerabilitats a la ciutat?

És un símptoma de la mala gestió municipal i, per tant, els serveis socials han col·lapsat. Hi ha una manca de recursos. Defensem que cal un canvi estructural i de concepció del que han de ser els serveis socials de la ciutat, cal avançar cap a una gestió integral, hi ha massa administracions i massa entitats que no es coordinen i això genera ineficiència. Però també és veritat que hi ha un creixement exponencial de la pobresa i això també és conseqüència que no s'hagi fet un urbanisme transformador en els barris de sempre i la nova ciutat s'ha construït d'esquenes cap als barris més populars. S'ha accentuat la massificació, no s'ha donat resposta als problemes d'habitatge i es va acumulant la pobresa en aquests barris i l'administració no hi dona resposta.

Parla d'habitatge. És un tema que va més enllà de les competències municipals i és un problema general, no exclusiu de la ciutat, però l'Ajuntament fa tot el que podria per abordar-lo?

Com en molts altres temes l'Ajuntament no hi té competències fonamentals, però sí que és veritat que té un paper clau per facilitar que passin coses. Hem de ser facilitadors perquè la Generalitat inverteixi prioritàriament a la ciutat, per exemple. Si tu no generes sòl públic suficient es faran menys habitatges públics, per més que hi hagi voluntat del Departament corresponent de la Generalitat. Les noves construccions, que tant il·lusionen la senyora Núria Marín, no han resolt el tema de l'habitatge, perquè tenen uns preus que no es poden pagar.

I, ho torno a dir, s'ha fet un urbanisme d'esquenes als barris populars. Els nous espais que tenim a la ciutat s'haurien d'aprofitar per traslladar habitatge, per fer la regeneració dels barris més antics, que s'hi puguin generar espais per fer més zones verdes i equipaments i s'hi redueixi la densitat. Això vol dir enderrocar edificis i traslladar habitatges a la zona nova de la ciutat, però no s'ha fet res. Simplement es fa un urbanisme nou, més edificis, més especulació immobiliària i no es resol el tema de l'habitatge, ni ha permès la regeneració dels barris, ni tampoc s'han guanyat espais verds per a la ciutat, que en tenim pocs i de poca qualitat. I tampoc hi ha espais per fer equipaments. No hi ha un sol solar de qualitat per construir una escola a la ciutat.

Segurament un dels grans projectes de la ciutat per als propers anys és el Pla Director Urbanístic (PDU) Biopol, a l'entorn de la Gran Via, que pretén crear desenes de milers de llocs de treball a través d'un clúster biomèdic. Hi ha qui el veu com una nova pilotada urbanística. Què en pensa?

Hem participat en la negociació del PDU de la Gran Via i hi ha un element molt positiu que és poder soterrar la Gran Via. És una zona que té a veure amb el creixement econòmic i això genera moltes oportunitats a la ciutat. Nosaltres no ens hi girem d'esquena, donem suport al PDU de la Gran Via i el soterrament si es fa dins els nostres plantejaments. El pla inicial que volia fer la Núria Marín l'han tombat els tribunals i s'han perdut quatre anys. En la negociació amb el nou pla hem aconseguit augmentar en 55.000 metres quadrats les zones verdes i reduir en 70.000 la construcció. Per tant, el que deia que no era possible, ara sí que ho és. A més, de la Gran Via cap a muntanya no es fa edificació, s'ha salvat Can Trabal i la zona agrícola.

A això li podríem donar suport, però aquesta és una part de la ciutat que no toca els barris populars, no hi ha habitatge. El que és important són els barris industrials que estan dins de la ciutat, i aquí cal anar molt alerta, perquè és l'oportunitat de transformar la ciutat, per resoldre el tema de l'habitatge i tenir zones verdes. Això passa sobretot per la reconversió d'aquests espais fent-hi un urbanisme amb mixtura d'usos, que hi mantingui també activitat econòmica, però no s'ha fet.

Fins a quin punt l'Hospitalet té un problema de seguretat? Apareix constantment citat a les enquestes municipals i l'alcaldessa demana més Mossos.

Nosaltres parlem de barris dignes, carrers segurs. Hi ha la qüestió dels delictes, que es poden quantificar objectivament, i l'altra és la percepció de seguretat que és un tema que afecta drets bàsics, si no et sents segur on estàs, la teva vida va a pitjor. I en això plantegem una política integral, que passi per la qualitat de l'espai públic, és a dir, si estàs en un espai que està net, ben il·luminat, amb els comerços oberts, amb oci i cultura activa, només amb això ja millores la percepció de seguretat. També plantegem microurbanisme per guanyar espais a la vida a la ciutat i millorar la percepció. Quan la percepció de l'espai és positiva, ja et sents més segur.

Sobre la policia, primer s'ha de resoldre el malestar general que hi ha a la Guàrdia Urbana. Crec que hi ha un tema de lideratge i jo com a alcalde n'assumiré la direcció, perquè es necessita un pla de xoc per canviar la dinàmica negativa en què es troba. Apostem per la policia de proximitat i això no es pot fer només amb les dues patrulles que circulen per la ciutat habitualment, segons m'afirmen molts agents. Defensem que hi hagi patrulles que vagin a peu, una cosa que la gent percebi, pròxima, preventiva. També parlem de comissaries mixtes de barri, de Mossos i de Guàrdia Urbana, i d'una gestió integral de la convivència, que estableix que hi ha diferents professionals que han d'intervenir i ho han de fer de manera coordinada, i això vol dir educadors de barris, tècnics de gestió integral. És un àmbit prioritari.

Com li agradaria que fos la ciutat d'aquí a 10 anys?

Ho resumim amb aquest canvi possible de l'Hospitalet, una ciutat de barris dignes i carrers segurs, amb habitatge i feina per a tothom, més verd i menys ciment, ciutat educadora i de la cultura, més feminista, participativa i amb drets per a tothom. Aquesta és la ciutat que somiem i pensem que la podem tirar endavant. Pel que fa a la feina, els nous districtes econòmics s'han fet d'esquenes a una ciutat on el 70% dels joves no té ni una FP de grau mig i, per tant, no poden accedir a aquest tipus de feina. Ens trobem que s'està construint habitatges on no hi va a viure la gent de l'Hospitalet i s'estan creant empreses on no hi va a treballar la gent de ciutat. La gran revolució aquí és la formació professional. No hi tenim competències, però som els facilitadors que això pugui passar, només posant en contacte els centres educatius amb les empreses fem la gran revolució. I això passa per una agència de desenvolupament econòmic en condicions a l'alçada d'aquesta ciutat.