Pisos rusc: explotar la misèria i la vulnerabilitat

Quan es parla amb Marc Olivé, la cara visible de Haibu 4.0, el projecte que pretén omplir Barcelona i altres ciutats de l’Estat espanyol de pisos rusc, el cinisme sembla no entendre de límits. Enfundat en una armilla groga, Olivé dona la cara. Darrere, però, no hi ha un simpàtic promotor que ofereix refrescos i pica-pica als vianants que vulguin conèixer el projecte -avui s’hagués hagut d’inaugurar una exposició del projecte pilot-, sinó una fundació holandesa, quatre societats limitades i "un grup d’inversors" que ja han adquirit set locals a diferents barris de Barcelona i "un edifici de set plantes a Plaça Urquinaona per encabir-hi entre 350 i 400 persones", segons ell.

A finals d’octubre l’Ajuntament de Barcelona va ordenar paralitzar les obres d’un local de Haibu 4.0 al Carrer Constitució, al districte de Sants Montjuïc, per no "ajustar-se a la legislació vigent". Es tractava d’un prototip per ensenyar a la ciutadania interessada en aquest tipus d’habitatge com serien els pisos rusc: habitatges d'1,2 metres d’amplada, 1,2 metres d’alçada i 2,2 metres de llargària amb espais compartits però sense cuina. Aquesta setmana, el prototip ha estat precintat de nou, després que Olivé no fes cas de les indicacions de l’Ajuntament. "Vull que em denunciïn per desobediència civil perquè així tindré un procediment judicial en 24 hores. Aquest local és nostre i no me’l poden precintar", i se li dibuixa un somriure al rostre. L'estratègia del grup promotor ha estat comprar uns quants locals baixos per muntar els prototips, que són els que estan rebent les pintades i la brossa de la gent que s’oposa al projecte, mentre els veritables inversors que hi ha darrere treballen en silenci per fer d’aquests habitacles una realitat.

En un primer moment, la mostra es va precintar perquè aquests habitatges no s’ajusten a la normativa vigent per no complir els requisits d’habitabilitat i no permeten viure en unes condicions de dignitat. Per rebre la cèdula d’habilitat, l’habitació ha de ser d’almenys cinc metres quadrats, segons la normativa de la Generalitat. "Aquesta proposta no té cabuda a la ciutat", s’ha dit en repetides ocasions des de l’Ajuntament de Barcelona, on des del principi s’ha assegurat que no es permetrà la proliferació d’aquests tipus d’habitatges. A més, en les últimes setmanes s’ha tancat l’exposició de pisos rusc que s’havia muntat a l’Hospitalet de Llobregat, i s’ha fet pagar a Haibu 4.0 una multa de 16.000 € pels 30 dies que ha estat oberta al públic.

De "cuinar és un caos" a "has estat mai a un hostel?"

"La setmana que ve muntarem una carpa davant els jutjats amb globus i parafernàlia”, assegura Olivé, qui en cap moment menciona el problema de l’habitatge a Barcelona o les polítiques o iniciatives que s’estan portant a terme des de l’Ajuntament o la lectura sociològica de l’augment del turisme a la ciutat. El seu discurs, buit de contingut, recorda al d’un Donald Trump de barri, amb l'única diferència que ell no és Donald Trump.

Als habitatges, per exemple, no es preveu que hi hagi una cuina -tan sols es preveu la presència de microones, forns i neveres per cada quatre persones-, i és que Olivé considera que "cuinar és un caos", sense pensar que tenir accés a quelcom tan bàsic com l'alimentació és un dret. "Tu has estat mai a un hostel?".

A la pregunta de si s’explotarà la vulnerabilitat de les persones, la resposta és un categòric "sí"

Quan se li parla dels problemes que es poden derivar de la convivència entre 15 persones que no es coneixen de res, la solució és la presència d’un coach, “per tractar temes com això de les olors”. De totes maneres, Olivé gairebé ni es planteja aquest escenari: "Si una persona dóna molta canya, li fotrem més sessions de coach per estabilitzar-la. A més la comunitat del rusc podrà decidir si aquesta persona ha de marxar, com a Gran Hermano. Si es decideix que marxa, se li donarà l’oportunitat d’ocupar un altre rusc en un altre lloc i si la torna a liar parda, a tu casa o bé, donde puedas”, assegura sense pudor.

Afegeix: "Quan estàs molt malament i un col·lega et deixa una habitació, vas amb la mentalitat de no donar pel sac, que encara gràcies que te la deixa, això és una mica el mateix”. A la pregunta de si s’explotarà la vulnerabilitat de les persones, la resposta és un categòric “sí". “Uns psicòlegs ens han fet un estudi de quin tipus de persones vindran i en quina situació es troben. Nosaltres només ajudarem a les persones a aixecar el cap: no trobaràs a Barcelona cap lloc per aquest preu on t’hi deixin estar”.

Per al problema de possibles robatoris o altres conflictes també hi ha una solució aparentment simple però de lectura sociològica i filosòfica qüestionable: “Posarem càmeres a l’entrada de tots els habitacles".

Olivé no veu cap problema de dignitat humana en la proliferació d’aquests tipus d’habitatges, al contrari. "Estem aportant solucions reals". Per la seva preocupació, i com que no volen "nanos que vulguin marxar de casa dels seus pares", als ruscs només hi podria accedir gent de 22 als 65 anys, sempre sota un procés de selecció “exhaustiu”, en les seves paraules. En aquest moment de la conversa, passa un amic seu que s’atura a un semàfor. "¿Què Marc, que estàs con lo de los pisos ataúd?”, li diu des de la moto.

Si bé a la nota de premsa s’assegurava que hi havia la intenció de fer una "gran campanya informativa", el cert és que a l’hora de la convocatòria no hi havia ningú: ni detractors ni persones a favor. Ni tan sols Acció Llibertària de Sants, qui s’oposa frontalment al projecte, no s’hi ha presentat.

Veïns en contra del rusc

"Estan guanyant 5.000 euros al mes per un pis de 150 metres quadrats"

El projecte dels pisos rusc és profundament impopular, a pesar del que diu Olivé, qui assegura que ja "tenen moltes peticions": la comunitat de veïns i el barri de Sants s’oposa al projecte i durant les últimes setmanes han estat llençant brossa al local per mostrar el seu rebuig.

L’Esmeralda Gómez, de 72 anys i veïna de Sants, no en té una opinió favorable. "És un tema de drets, la gent no pot viure així i és una iniciativa inhumana. Com a veïna de la comunitat, no m’agradaria tenir al meu bloc un pis de 150 metres quadrats amb 20 persones vivint-hi, la veritat".

En Joan Llitera, de 27 anys, veí del barri i arquitecte tampoc no ho veu clar: "Pagar 200 euros per un llit? No. En un pis de 150 metres quadrats, si en destines 100 a zones comuns i 50 a habitatges, pots encabir-hi 20 persones. A 200 euros per persona, això genera uns beneficis de 5.000 euros al mes. Estan guanyant 5.000 euros al mes per un pis de 150 metres quadrats. No ho trobo correcte".

De la mateixa manera opina la Patrícia González, de 34 anys. "S’ha de treballar perquè tothom tingui dreta a un habitatge digne i no es poden acceptar aquest tipus de propostes. És una vergonya". Si bé Haibu 4.0 proposa que es tracti d’una solució temporal per a persones amb recursos econòmics limitats, la Patrícia ho té clar “Si una persona passa una dificultat, els serveis socials i els departaments competents s’han de fer càrrec de la situació”.