El Pirineu vol limitar els habitatges turístics i el preu dels lloguers per evitar la 'gentrificació' rural
La plataforma Pirineu Viu i entitats com el Sindicat de Llogateres convoquen una manifestació el 6 de desembre a la Seu d'Urgell, coincidint amb l'inici del pont festiu, per denunciar situacions com que el 60% dels pisos de la zona siguin segones residènc
Barcelona-
A l'Hospital Comarcal de Vielha no troben un especialista mèdic en diàlisi perquè el lloguer d'un pis de 60 metres quadrats pot superar els 2.000 euros al mes. Aquest exemple serveix per calibrar la situació a la qual s'enfronta el mercat de l'habitatge a les comarques del Pirineu. Més enllà de la constatació de l'escalada de preus a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que va derivar en una gran mobilització fa uns dies a la capital catalana, existeixen altres realitats, en les quals l'increment desorbitat dels lloguers també expulsa els habitants del seu lloc de residència.
En aquest escenari, la plataforma Pirineu Viu, juntament amb altres entitats en defensa dels llogaters, com el Sindicat de Llogateres, han decidit sortir al carrer el pròxim 6 de desembre a la Seu d'Urgell, coincidint amb l'inici del Pont de la Puríssima, per denunciar la situació. "Diem prou", proclama Bernat Lavaquiol, un dels portaveus de l'entitat. Així, recorda que el turisme suposa més d'un 70% de l'activitat i en aquest context els habitatges turístics representen 74% del total. "Són pisos que no s'habiten més de 10 dies a l'any de mitjana, mentre al Pirineu resulta impossible trobar una casa per llogar".
"Estem patint un desplaçament dels habitants del Pirineu cap a altres zones en un episodi de gentrificació rural i verda, que es demostra amb la fugida dels veïns de la Cerdanya cap al Berguedà"
Lavaquiol al·ludeix als treballadors andorrans que es veuen forçats a anar a viure a la Seu d'Urgell, cosaque implica traslladar la problemàtica a la capital de l'Alt Urgell, tensant allà encara més el mercat immobiliari. "Estem patint un desplaçament dels habitants del Pirineu cap a altres zones en un episodi de gentrificació rural i verda, que es demostra amb la fugida dels veïns de la Cerdanya cap al Berguedà".
El portaveu de Pirineu Viu planteja que una de les derivades del negoci de les pistes d'esquí és l'especulació immobiliària. "Totes les pistes excepte Baqueira Beret i Masella són públiques, per la qual cosa la rendibilitat s'obté de serveis complementaris com el turisme, l'hoteleria o l'habitatge". Per fer front a aquesta espiral, Lavaquiol assenyala la necessitat de diversificar les activitats econòmiques, eliminar o reduir les llicències de pisos turístics i controlar els preus dels lloguers.
Monocultiu turístic
Després de la mobilització històrica per demanar la baixada dels lloguers celebrada a Barcelona, ara les entitats del Pirineu criden a la mobilització convocada per 40 col·lectius pirinencs sota el lema 'Per un Pirineu Viu: habitatge digne'. Núria Ferrando, un altre de les portaveus de Pirineu Viu, denuncia que "al Pirineu hi ha un llit turístic per cada habitant" i a més considera "inacceptable que un 60% de l'habitatge sigui segones residències". Ferrando exposa que la situació al Pirineu català i Andorra "està al límit" i que criden a una mobilització massiva "per abaixar el preu dels lloguers i poder continuar vivint als nostres pobles".
"L'augment desorbitat del preu de l'habitatge no només afecta les grans ciutats, sinó que també es viu de ple al món rural"
Per la seva banda, Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, afirma que el problema de "l'augment desorbitat del preu de l'habitatge no només afecta les grans ciutats, sinó que també es viu de ple al món rural" i que per això cal que "persones de tot el país desbordem la manifestació del dia 6 de desembre a la Seu d'Urgell".
Per la seva banda, Eva Vilaseca, de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, qualifica el monocultiu turístic, que representa el 70% de l'economia del Pirineu, com un model "obsolet" que "posa en perill el futur del territori i el planeta". Vilaseca afegeix que aquest model "degrada el territori, consumeix recursos essencials com l'aigua i és incompatible amb la realitat climàtica actual".
Increment de la població
Les comarques del Pirineu són les que percentualment registren les xifres més elevades de segones residències de Catalunya: un 64% de mitjana, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Municipis de la Cerdanya, com Alp o Fontanals, superen el 80% d'habitatges de segona residència a causa de la seva proximitat a les estacions d'esquí de La Molina i Masella. Per altra banda, una altra dada preocupant és l'escassa oferta d'habitatge públic. Així, a la Cerdanya, el parc d'habitatge d'aquest àmbit és només de 86 immobles, una xifra que equival a l'1,33% del total.
En aquest context, la Generalitat va decidir el passat estiu incloure localitats com Vielha, Bellver de Cerdanya, el Pont de Suert i Bagà al llistat de municipis amb el lloguer tensionat, de forma que s'afegien a les zones amb un topall de preus.
La Cerdanya ha passat dels 14.000 als gairebé 20.000 habitants
L'increment dels valors dels pisos es produeix en el marc d'una tendència creixent de la població. A la Cerdanya, des de l'any 2000, la xifra de persones empadronades ha augmentat un 41%. La comarca ha passat dels 14.000 als gairebé 20.000 habitants. A la capital, Puigcerdà, la població s'ha enfilat des dels 6.900 de fa dues dècades als 9.700 actuals, un 40% més.
La realitat demogràfica i del mercat residencial contrasten amb l'ocupació. Les empreses del sector de les estacions d'esquí i del turisme d'esports d'hivern tenen problemes per cobrir la demanda de professionals, no per la manca de treballadors, sinó per les dificultats d'aquests per trobar un habitatge a un preu raonable. Atesa la situació, alguns d'ells es veuen forçats a viure en autocaravanes o furgonetes, el que evidencia la precarització de les seves condicions vitals.
A llarg termini, més enllà de les demandes de les entitats socials i plataformes veïnals del Pirineu per regular els preus dels lloguers, semblen necessàries polítiques de llarg abast que permetin garantir les condicions d'habitabilitat dels habitatges i evitar l'enrunament de construccions en sòl rústic a tot el Pirineu. Seria una altra fórmula per incrementar l'oferta.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..