Pinzellades d'Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta independentista que s'estrena al Parlament
La formació arrelada a Ripoll irromp a la cambra amb dos diputats, compartint, rivalitzant i, a voltes, competint amb Vox. Us desgranem els seus referents ideològics i detallem on ha fet forat aquest 12-M
Roger Suso
Barcelona--Actualitzat a
El 12-M ha trasbalsat sens dubte la política catalana. Les eleccions han consumat l'entrada per primer cop d'un partit d'extrema dreta independentista al Parlament de Catalunya. Amb dos diputats, un per la circumscripció de Girona i un per la de Lleida, Aliança Catalana (AC) ha aconseguit 118.302 sufragis i un 3,78% de vot del Principat, percentatges que han crescut amb escreix a Girona (9%) i Lleida (7,7%).
L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, serà diputada però al grup mixt, que haurà de compartir amb els quatre diputats de la CUP. Tanmateix, malgrat la seva irrellevància en el dia a dia parlamentari i en les majories a la cambra, el principal ariet de la formació serà la seva capacitat de contaminar i influenciar el discurs de tota la dreta i marcar l'agenda política sense governar.
Després d'una sorneguera campanya a xarxes socials –especialment a Twitter/X– i una potent promoció a la premsa espanyolista, AC ha aconseguit situar-se com la quarta força més votada a la circumscripció de Girona, per darrere de Junts, PSC i ERC. L'altra circumscripció on AC aconsegueix representació és Lleida, on el partit se situa com la cinquena opció, per darrere de Junts, PSC, ERC i el PP. Sumats als 248.554 que ha obtingut Vox fan que l'extrema dreta aquest 12-M hagi superat els 365.000 vots, més de l'11,7% dels emesos.
Aliança ha tornat a ser el partit més votat a Ripoll, com a les darreres municipals
Al seu torn, Orriols ha tornat a imposar-se a Ripoll, on ha obtingut més suports que a les municipals, i s'ha consolidat a la seva comarca, el Ripollès, aconseguint la victòria també a Campdevànol, Gombrèn i Les Llosses. AC ha estat la segona força més votada en 77 municipis com Santa Pau, Port de la Selva, Casserres, Castellar de n'Hug, Molló, Tavèrnoles, El Brull, Ullastret, Pujalt, Bellvís, Arbúcies, Lladurs o Vilobí d'Onyar. Els millors resultats d'AC s'han produït a places fortes de l'independentisme, a les zones interiors de Girona, Lleida o la Catalunya Central, amb un missatge obertament islamòfob i identitari i una crítica frontal a ERC i Junts.
Els d'Orriols han obtingut resultats destacables a Manresa, Berga -per davant de la CUP, que hi té l'alcaldia des del 2015-, Vic, Torroella de Montgrí, Lleida o Girona. L'anàlisi de dades que ha publicat el periodista Roger Tugas a Nació mostra com la formació no hauria captat pràcticament cap antic votant de Vox ni de la CUP i, en canvi, s'hauria alimentat sobretot de votants provinents de l'abstenció o de Junts i, en menor mesura, també d'ERC.
La consulta dels resultats d'AC mostra que el partit té poca tirada en les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, principalment, a les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Tarragonès. En aquestes zones, on AC ha obtingut menys suports és on Vox i l'unionisme n'ha tret més.
La formació, que va vetar els professionals de la premsa de la seva seu, no ha recollit representació a la circumscripció de Barcelona, on les darreres enquestes li atorgaven diputats. El partit ha superat els 64.000 vots, un resultat insuficient al no superar el llindar del 3% per entrar a l'hemicicle per aquesta demarcació. A Tarragona n'ha sumat més de 11.000, el 3,5%.
Qui són els seus diputats?
Orriols, antiga militant de les joventuts d'ERC i d'Estat Català i exafiliada a l'ANC i Òmnium, va formar part del col·lectiu L'Intransigent de Catalunya, un grupuscle etnopluralista de Ripoll que difonia un ideari nacionalista essencialista i defensava "els trets etnogràfics i identitaris dels catalans" apel·lant sempre a figures històriques idealitzades i revistades ad hoc com Daniel Cardona.
Orriols va estrenar-se com a regidora amb les sigles del Front Nacional, amb qui trencaria el 2020
El 2019 va ser escollida regidora a Ripoll pel Front Nacional de Catalunya (FNC) –partit no vinculat a la formació antifranquista homònima– després d'una campanya patrimonialitzant el desencís al procés i rendibilitzant emocionalment, després dels atemptats del 17A, l'antisalafisme fins a posicionaments islamòfobs.
Va trencar amb l'FNC el 2020 i va passar a ser regidora no adscrita a l'oposició del consistori ripollès. Aquell mateix any va fundar AC, formació amb la qual va concórrer a les municipals de 2023 i va aconseguir ser la força més votada a Ripoll amb 1.041 vots (30,76%) i sis regidors i asssolir l'alcaldia.
El cap de llista d'AC per Lleida, Ramon Abad, ha obtingut un escó a la cambra catalana. Segons recull el diari Segre, Abad, veí d'Alpicat, va ser militant d'ERC i va arribar a ocupar algun càrrec orgànic en la federació comarcal del partit. Abad s'ha mostrat reiteradament en campanya partidari de l'eliminació de l'impost de Successions.
Qui no ha obtingut acta de diputat han estat els caps de llista per Barcelona i Tarragona. Tampoc Jordi Aragonès, secretari d'estudis i programes del partit i cosí del president, Pere Aragonès. Pujolista, antic militant d'Unió Democràtica, Aragonès ha expressat en múltiples ocasions a Twitter/X la seva sintonia i admiració per la gran família de la dreta radical populista d'Europa com Marine Le Pen, Geert Wilders o Jimmie Åkesson.
També s'ha mostrat partidari d'un acostament d'AC a l'extrema dreta estatunidenca, en concret a un dels seus grans mecenes i propagandistes trumpistes Peter Thiel, antic fundador de PayPal i dirigent de Palantir Technologies, una polèmica companyia americana privada de programari i serveis de software de defensa i seguretat, especialitzada en anàlisis de dades massives (big data).
Semblances i diferències amb Vox
Mentre que AC és un partit pretesament independentista, Vox és obertament espanyolista i legatari, com apunta l'historiador Xavier Casals, de l'integrisme nacionalista sorgit a ultramar, essencialment a la Cuba colonial i la nostàlgia imperialista nacionalcatòlica. Per contra AC, amb un retòrica anticolonialista i d'alliberament nacional que recorda a l'extrema dreta flamenca i a la Nouvelle Droite, sosté que "és evident que Espanya té un interès especial en espanyolitzar, islamitzar i descatalanitzar Catalunya".
Tanmateix, com tota extrema dreta, AC no està exempta de l'ultranacionalisme palingenèsic, un concepte teoritzat pel catedràtic britànic d'Història Moderna Roger Griffin propi del feixisme i que podem extrapolar a la nova extrema dreta actual o dreta radical populista. Aquesta idea fa referència al desig de ressorgiment o restauració nacional del passat gloriós i mitificat de la nació i superar la decadència en què s'ha sumit la nació.
AC s'ha nodrit d'antics candidats desencantats d'altres partits per articular les llistes al Parlament
Sense dirigents ni estructura territorial, AC s'ha nodrit d'antics candidats desencantats d'altres partits per articular les llistes al Parlament –de Solidaritat Catalana a ERC–. AC ha penetrat especialment en l'electorat jove i en l'espai dels independentistes frustrats.
Amb el lema "Salvem Catalunya", durant la campanya, més enllà de pregonar una declaració unilateral d'independència per Catalunya i el suport a Israel, la formació s'ha caracteritzat per propagar les principals idees-força de l'extrema dreta europea, concretament la teoria del Gran Reemplaçament, que preconitza que "la població autòctona europea serà substituïda per una de forana i musulmana, perquè es reprodueix més de pressa", un concepte primordial en cercles ultradretans i motor del terrorisme ultradretà: Oslo i Utøya, Charleston, Christchurch, El Paso, Halle, Hanau, Buffalo, Allen o Jacksonville.
AC escuda aquest posicionament a través del vell concepte identitari de "Catalunya catalana", oposant-se a la immigració, a la castellanització i defensant una Europa "culturalment occidental".
Si Vox s'assembla més al PiS polonès, a Reconquesta d'Éric Zemmour o al Fidesz de Viktor Orbán, AC té més similituds amb Le Pen, l'FPÖ austríac o Alternativa per Alemanya (AfD). Des d'abanderar l'homonacionalisme, és a dir, a instrumentalitzar els drets LGBTIQ+ com a arma llancívola contra la població estrangera a defensar la causa LGBTIQ+ (i a voltes el feminisme) com un valor de l'Europa occidental i blanca.
AC es proclama com a partit nacionalista, conservador i democràtic. Ha captat el votant provinent del sector més conservador de l'extinta i refundada Convergència i Unió, persones desencantades amb el puigdemontisme, la CUP i la globalització. El partit tanmateix comparteix espai també amb sectors radicalitzats de la ultradreta catalana com va quedat patent durant l'acte de campanya a La Farinera del Clot de Barcelona, on van estar-hi presents antics membres dels Boixos Nois, del MIC i Defensa Catalunya.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..