La llei d'amnistia ja és quelcom més que un text sorgit d'uns acords per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Amb la presa en consideració per part del ple del Congrés dels Diputats d'aquest dimarts, l'amnistia inicia el seu periple legislatiu com a proposició de llei per acabar convertida en norma legislativa totalment en vigor quan sigui definitivament aprovada al Congrés -amb tota probabilitat, ja que compta amb el suport de tots els partits de la majoria d'investidura excepte Coalició Canària- i sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

A partir d'aquest moment, la tramitació de la llei d'amnistia tindrà dues prioritats: rapidesa i invariabilitat. Tant el PSOE com a partit promotor de la proposició de llei, com els independentistes, aposten per una tramitació parlamentària per la via d'urgència amb un calendari que preveu finalitzar el procés a finals del mes de març vinent o principis d'abril. I que tindrà al seu pas pel Senat el principal obstacle i temps de demora, a causa de l'oposició de la majoria absoluta del PP en aquesta cambra. Es calcula que la tramitació a la Cambra Alta serà d'uns dos mesos abans de tornar al Congrés i ser plenament ratificada.

Integritat del text sense esmenes rellevants

Pel que fa al contingut, el text presentat públicament i que va ser registrat pel PSOE mantindrà la seva integritat. Tot i que finalment no van signar la seva presentació tots els grups de la majoria, sinó que ho va fer el PSOE en solitari, fonts socialistes asseguren que l'acord amb tots els grups de la investidura excepte Coalició Canària -Sumar, ERC, Junts, PNB, EH Bildu, BNG- per votar a favor de la llei d'amnistia és ferma i inclou mantenir la integritat del text. Fonts socialistes asseguren que no admetran cap canvi substancial i des dels dos partits independentistes, ERC i Junts, admeten que la llei s'aprovarà "sense pràcticament cap retoc o almenys cap que sigui rellevant" durant el període d'esmenes. Totes les esmenes de l'oposició de les dretes seran tombades al Congrés.

Esquerra Republicana és el grup que ha manifestat més voluntat de retocar el text i de fet els republicans van forçar -amb la seva negativa a signar la proposició de llei- la presentació en solitari per part del PSOE, tal com va avançar Públic. Els dubtes d'ERC tenen a veure amb l'articulat relatiu als casos d'imputació per presumpte terrorisme com el que instrueix el jutge Manuel García Castellón de l'Audiència Nacional en relació amb les protestes organitzades per Tsunami Democràtic. Des del partit d'Oriol Junqueras consideren que "hi ha marge per a algunes petites millores tecnico-jurídiques". Però fonts de la direcció d'Esquerra avancen a Públic que "no tenim decidit si presentarem cap esmena, hi ha alguns serrells que ens agradaria millorar però tenim clar que no presentarem cap esmena que no pugui prosperar si no té els suports necessaris de la resta de grups" .

Pugna independentista respecte a l'autoria

Per part seva, fonts de la direcció de Junts asseguren que no tenen previst presentar esmenes, encara que no es tanquen a estudiar les d'altres grups com pot ser les consideracions que ha posat ERC sobre la taula. El portaveu de Junts, Josep Rius, assegura que el seu partit no té una proposta per "millorar" la llei d'amnistia que avui ha iniciat el tràmit parlamentari, però afegeix que el partit estudiarà les esmenes que presentin els altres grups i puguin "enriquir" la llei. Rius valora molt positivament el pas fet aquest dimarts i en treu pit: "Avui s'ha pres en consideració la llei d'amnistia, que fins fa un temps el PSOE deia que era impossible. Des que Junts és a l'equació de la governabilitat les coses impossibles acaben passant".

Esquerra manté també una valoració positiva de l'admissió a tràmit de la llei d'amnistia que atribueix al treball previ realitzat pels republicans la legislatura passada amb la negociació per a la reforma del Codi Penal, la derogació del delicte de sedició o els indults. Segons el president del partit, Oriol Junqueras: "Estem convençuts que tot això que hem fet és el que ha permès obrir el camí cap a l'amnistia i donar-la per descomptada", com a parer seu demostra la presa en consideració de la llei d'aquest dimarts per part del ple del Congrés dels Diputats.

El recorregut de la tramitació pas a pas

Descomptada o no, l'amnistia té garantit el recorregut legislatiu i l'aprovació amb els 178 vots a favor de la majoria de la investidura -amb l'excepció de la diputada de Coalició Canària-. La llei continuarà a partir d'aquest dimarts el tràmit parlamentari per mitjà d'urgència. Les formacions disposaran duna setmana per presentar esmenes al text.

Després se celebrarà un nou ple per debatre les esmenes a la totalitat que previsiblement presentaran el PP, Vox i UPN. Esmenes que han de ser de text alternatiu i no de devolució. És a dir, que els grups opositors presenten un text totalment alternatiu, cosa que en aquest cas dificulta l'articulació d'una fórmula a la dreta. L'esmena a la totalitat de devolució, és a dir, que es retira la llei i es retorna al promotor, només s'aplica als projectes de llei que presenta el Govern i a les proposicions de llei presentades des del Senat. En cap cas, l'esmena a la totalitat de devolució és aplicable a la llei d'amnistia.

Si els grups de l'oposició de dretes presenten esmenes a la totalitat es preveu que siguin tombades i la llei prosseguirà el seu recorregut amb el debat a la comissió pertinent, en què els grups podrien introduir esmenes parcials, i finalment se sotmetrà de nou al ple del Congrés per a l'aprovació definitiva en el primer tram a la Cambra Baixa, possiblement a finals de desembre o principis de gener.

Aprovada al Congrés, la llei anirà al Senat, on el PP disposa de majoria absoluta. La Cambra Alta rebutjarà la proposta amb tota seguretat. La modificació del reglament -recorreguda pel PSOE al Tribunal Constitucional- permet que la Mesa de la Cambra Alta obviï la petició del Congrés d'una tramitació per via d'urgència, per la qual cosa els populars allargaran els terminis. Es preveu que uns dos mesos de demora. Vox pretenia que el PP anés més enllà i la Mesa del Senat aturés la tramitació del text no tramitant-la, cosa que el PP ja ha dit que no farà.

Un cop el Senat rebutgi el text, la llei tornarà immediatament al Congrés dels Diputats, que celebrarà un nou debat en ple i aixecarà el veto de la Cambra Alta amb la mateixa majoria que recolza la norma, 178 vots. Posteriorment, el rei Felip VI la signarà, i la llei es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) perquè entri en vigor, previsiblement a finals de març o principis del mes d'abril.

Desconfiança envers l'aplicació dels jutges

Completat el tràmit parlamentari i amb la llei d'amnistia en vigor tots els focus es dirigiran al poder judicial i als jutges i tribunals que l'hauran d'aplicar. I malgrat l'alta probabilitat dels recursos d'inconstitucionalitat que es puguin presentar, i fins i tot si alguns jutges plantegen qüestions prejudicials, la llei d'amnistia preveu que en cap cas no es paralitzaria la seva aplicació amb mesures cautelars. És a dir, que en espera de la decisió del Tribunal Constitucional o de la resolució de qüestions prejudicials, els jutges han d'aplicar l'amnistia cas per cas a mesura que els afectats -imputats o sentenciats- presentin el requeriment de revisió de la causa.

Fonts jurídiques asseguren que "un jutge no pot fer altra cosa que aplicar la llei, li agradi o no, altrament podria incórrer en un delicte de prevaricació". Però la inquietud plana entre els partits i actors independentistes que no confien en la justícia espanyola i que els jutges apliquin la llei amb totes les garanties i extensió. Per això organitzacions com Òmniun ja preparen un observatori de seguiment de tots els casos en què cal aplicar l'amnistia.

Segons expliquen fonts de la negociació, la llei d'amnistia s'ha construït des de tres paràmetres: primer, abastar el màxim de casos possibles vinculats a la consulta del 9-N, el referèndum de l'1-O i les protestes contra la sentència del Procés. Segon, garantir el marc constitucional per passar el filtre del TC. I tercer, evitar les ambigüitats al màxim possible per anul·lar el marge d'interpretació dels jutges. Aquestes fonts reconeixen que aquestes tres condicions no sempre són compatibles. I que per encaixar en la constitucionalitat pot haver quedat algun forat jurídic que permeti algun jutge intentar driblar l'amnistia.

Blindatge contra maniobres judicials

Alguns protagonistes de la redacció de la llei són més optimistes. És el cas de l'exdiputat d'En Comú Podem i negociador de Sumar a la redacció de la llei d'amnistia, Jaume Asens, que assegura que la llei d'amnistia està "el més blindada possible" i dóna "el mínim marge d'interpretació als jutges". Asens fa aquestes consideracions davant d'un possible intent de "sabotatge" dels magistrats que no descarta. "Pot passar que hi hagi jutges que intentin esquivar l'aplicació com van fer amb la reforma del Codi Penal, amb el tema de la malversació", afirma Asens. Però el jurista subratlla que la llei "està pensada per evitar aquest escenari".

A l'independentisme tampoc hi ha dubtes que alguns jutges intentaran curtcircuitar l'amnistia i Oriol Junqueras vaticina que la llei d'amnistia afrontarà "dificultats" per poder aplicar-se. "Només cal veure el grau de politització que hem vist al Poder Judicial i la reacció partidista de molts jutges contra l'amnistia, fins i tot abans de conèixer-la, amb concentracions de jutges amb togues impròpies en un estat de dret de qui ha d'aplicar llei de manera imparcial", assegura també un membre de la direcció de Junts.

Caldrà esperar l'aplicació efectiva de la llei d'amnistia per comprovar el grau de confrontació que es pot arribar a donar entre els poders de l'Estat. Sens dubte, aquest dimarts ha començat el tràmit de la llei més polèmica de la democràcia i una de les més transcendents. I que sens dubte marcarà la legislatura. Des del punt de vista legislatiu, durant els quatre mesos vinents amb debats d'alt voltatge parlamentari i l'enfrontament garantit entre la majoria del Congrés i la del Senat. En allò judicial a partir de l'aprovació de la llei amb l'actuació que puguin fer els jutges en la seva aplicació. I en l'àmbit polític centrant la confrontació política entre les dretes del PP, VOX i UPN i el Govern del PSOE i Sumar amb els seus aliats parlamentaris.

Una dura pugna política que serà així durant tota la legislatura, però que s'agreujarà en els propers sis mesos previs a les eleccions europees del 9 de juny del 2024. Amb tota probabilitat, el PP augmentarà els decibels de la seva ofensiva contra l'amnistia i contra el Govern de coalició progressista -que també trasllada a les institucions europees- per convertir les eleccions al Parlament Europeu en una suposada revàlida de les eleccions generals del 23J que Alberto Núñez Feijóo va perdre contra tot pronòstic.