L'amnistia és el principal tema que té sobre la taula l'independentisme de cara a una investidura de Pedro Sánchez marcada per les negociacions amb ERC i Junts. Òmnium Cultural ha xifrat en un mínim de 1.432 les persones que s'haurien de beneficiar d'aquesta llei, afectades per diverses macrocauses al voltant de l'1-O i que s'estenen fins a dia d'avui. Els partits, a més, reclamen que s'apliqui també als condemnats per la consulta del 9-N de 2014.

Des de presidents i consellers de la Generalitat a activistes rasos, passant per alcaldes i càrrecs intermitjos, inclosos alguns funcionaris, entre les 1.432 persones n'hi ha de 113 condemnades penalment, 17 pendents de sentència, 387 amb causa penal oberta, 880 sancionades administrativament i 35 pendents del Tribunal de Comptes, segons el recompte d'Òmnium.

"Una amnistia no és una mesura de gràcia, com ho és l'indult. L'amnistia és un instrument polític i col·lectiu de l'estat de dret, homologable internacionalment, per abordar democràticament un conflicte polític", va defensar el president de l'entitat, Xavier Antich, en l'acte de la Diada. 

Certs sectors han obert el debat sobre si aquesta amnistia hauria d'incloure els policies investigats per la violència el dia del referèndum, una qüestió que Antich rebutja de ple i que el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València Albert Noguera considera "il·legal".

Però, qui són exactament els independentistes que es podrien beneficiar d'aquesta amnistia? En fem un repàs.

Els líders de l'1-O

Segurament el cas més conegut són els líders de l'1-O, els polítics que estaven al capdavant de la Generalitat quan es va celebrar el referèndum, juntament amb els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Es divideixen en dos grups: d'una banda, els que van ser empresonats i posteriorment indultats de manera parcial, i de l'altra, els exiliats, encapçalats per l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, que no han estat jutjats però que tenen ordre de detenció per part del Tribunal Suprem.

Els coneguts com a Jordis formen part del primer grup juntament amb l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Tots ells van estar a la presó quatre anys i van ser indultats el juny del 2021.

Malgrat ser indultats, l'amnistia els beneficiaria perquè ho van ser parcialment, cancel·lant la pena de presó però mantenint la inhabilitació. La derogació del delicte de sedició ha fet que aquells que només estaven condemnats per això, com són els Jordis, hagin vist anul·lada del tot la seva pena. La resta, però, segueixen inhabilitats, de manera que l'amnistia suposaria un pas endavant, més enllà del seu pes en la resolució del conflicte amb l'Estat.

Els exiliats no han sigut mai jutjats, tot i que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha intentat reiteradament extradir-los a Espanya amb tres euroordres, fins ara totes fallides. Si l'amnistia tira endavant, això suposaria el retorn de Puigdemont en llibertat després d'un laberint judicial de més de sis anys.

També estan a l'exili els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, encausada també per l'organització de l'1-O. L'ara consellera Meritxell Serret, que també ho era el 2017, va marxar a l'exili i en tornar, el 2021, va ser jutjada i condemnada pel Suprem a un any d'inhabilitació, tot i que la sentència no és ferma.

Segona macrocausa: els alts càrrecs

L'altra gran macrocausa de l'1-O és la que afecta a més d'una trentena d'alts càrrecs a qui també se'ls investiga per l'organització del referèndum. És el cas de l'exsecretari general de Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Al jutjat d'instrucció número 13 hi ha la resta d'encausats, entre els quals Antoni Molons, llavors secretari de Difusió i Atenció Ciutadana; Joaquim Nin, ex-secretari general de Presidència; Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Família; Aleix Villatoro, ex-secretari general del Departament d'Exteriors; Amadeu Altafaj, exdirector de la representació de la Generalitat davant la UE, o Albert Royo, exsecretari general del Diplocat.

Estan investigats pels delictes de malversació de fons públics, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació.

Precisament aquest dijous s'ha conegut la condemna a l'exconseller Miquel Buch per haver posat escorta policial a Carles Puigdemont quan aquest va marxar a l'exili l'any 2017. La sentència estableix quatre anys i mig de presó i 20 anys d'inhabilitació per malversació de fons públics i prevaricació.

Tribunal de Comptes i 'Operació Volhov'

A tot això se sumen les diverses causes en mans del Tribunal de Comptes, que jutjarà el proper 17 de novembre els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i una trentena de funcionaris i exalts càrrecs més per la despesa de l'1-O i l'acció exterior del Diplocat.

La Fiscalia reclama a 35 membres dels executius de Mas i de Puigdemont 3,2 milions per l'organització de l'1-O i la promoció de Catalunya a l'exterior del 2011 al 2017.

D'altra banda hi ha la coneguda com a operació Volhov, per la qual van ser detingudes 21 persones, alguns dels quals exalts càrrecs i polítics d'ERC i l'antiga CDC. Els investigaven pel finançament de Tsunami Democràtic i la residència de Carles Puigdemont a Bèlgica, unes esperpèntiques i suposades connexions entre el Govern i el Kremlin, així com una presumpta trama de corrupció vinculada a la construcció d'un centre concertat i l'adjudicació d'un contracte de l'ICAM.

Es tracta de l'exconseller i exdirigent d'ERC Xavier Vendrell, l'empresari Oriol Soler, l'antic alt càrrec de CDC David Madí, l'excònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, els directius d'Events Roc Aguilera i Toni Fusté, l'exregidora d'ERC Marta Molina, el regidor de Cabrera Jordi Mir i Jordi Serra, interventor de la conselleria d'Esports de la Generalitat. L'operació va ser ordenada pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona i encara està en curs.

La Mesa del Parlament

La repressió a l'independentisme arran de l'1-O no es va quedar només en el poder executiu sinó que també va afectar el legislatiu, amb la condemna a la Mesa del Parlament del 2017. Forcadell, que n'era la presidenta, va ser jutjada a part.

Després de repetir el judici per la falta d'imparcialitat de dos dels magistrats, el TSJC va condemnar aquest any a quatre mesos d'inhabilitació i 1.200 euros de multa per un delicte de desobediència als quatre membres independentistes de la Mesa. Això va suposar una rebaixa considerable de la pena, ja que en el primer judici havien sigut condemnats a 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 de multa.

Menció apart mereixen els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O, a qui el jutjat penal número 11 de Barcelona va absoldre el 2021, una sentència anul·lada per l'Audiència de Barcelona, que va resoldre que calia repetir el judici. Estan pendents, doncs, de nova data i per tant el seu cas segueix obert. Formen part d'aquest cas prestigiosos juristes i fins i tot l'ara consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge. 

Tsunami Democràtic i protestes post-sentència

Un altre gran bloc és el que afecta a manifestants i activistes, dels CDR, per exemple, però també d'altres. El gruix de casos es concentra al voltant de les protestes quan va sortir la sentència del Procés, l'octubre de 2019, amb els aldarulls a l'entorn de la plaça Urquinaona de Barcelona durant diversos dies com a eix principal. Però també hi va haver encausats per les protestes del consell de ministres a Barcelona, la visita del Rei o la detenció de Puigdemont a Alemanya el 2018, per exemple.

Tan sols entre les protestes de les sentència, l'octubre del 2019, i just abans de l'inici de la pandèmia, el març del 2020, més de 600 persones van ser encausades per manifestar-se, segons Alerta Solidària.

Si bé hi ha hagut casos en què han resultat absoltes, com per exemple pel que fa als talls a La Jonquera promoguts per Tsunami Democràtic -van arribar a citar a 211 persones-, moltes d'altres han sigut condemnades o encara estan a l'espera de sentència.

Alguns dels casos són el de Carla Costa, condemnada a l'agost a un any de presó per participar en el tall de les vies del tren a Girona, el de Marcel Vivet, condemnat per lesionar un mosso d'esquadra a la manifestació 'Holi' contra Jusapol el 2018 i el d'Adrián Sas, un jove de Vilafranca del Penedès condemnat a tres anys i mig de presó per haver colpejat un policia durant les manifestacions del primer aniversari de l'1-O.

També està encara obert el cas de l'Operació Judes, que afecta 12 membres de CDR a qui la Fiscalia de l'Audiència Nacional va sol·licitar obrir judici oral per pertinença a organització terrorista. A vuit d'ells els atribueix també suposats delictes de tinença, dipòsit i fabricació explosius -malgrat que en cap dels registres efectuats se'n van trobar.

Altres que en el seu moment van tenir molt ressò han quedat absolts i per tant no formarien part de l'amnistia, com els 9 de Lledoners, el noi de la dessuadora taronja o Tamara Carrasco, membre d'un CDR que va arribar a ser acusada de terrorisme.

En qualsevol cas, Alerta Solidària, que ha representat bona part dels activistes encausats, lamenta que l'amnistia "arriba tard" després dels anys de patiment i angoixa que han patit els investigats, fins i tot els que finalment han estat absolts.

La causa pel 9-N

En el recompte d'Òmnium de 1.432 persones a qui beneficiaria l'amnistia no s'hi inclouen els condemnats per la consulta del 9-N, feta el 2014. Tanmateix, ERC i Junts reclamen que entrin dins el perímetre d'aquesta nova llei, a falta de com avanci la negociació.

Els principals condemnats per aquesta consulta van ser l'expresident Artur Mas, així com les exconselleres Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, per desobediència. A més, el Tribunal de Comptes els va condemnar a pagar 4,9 milions d'euros, la suma que va considerar que havia costat la iniciativa.

A Mas, se'l responsabilitza del total de la suma, mentre que a la resta de condemnats se'ls atribueix una part proporcional a les responsabilitats atribuides.