Pérez de los Cobos: Puigdemont era "el piròman" dient com apagar el foc

El president del Govern, Carles Puigdemont, era "el piròman" dient com apagar un incendi, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, posava "bastons a les rodes". Si més no aquesta és la descripció que ha fet aquest dilluns el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos de l'actitud de tots dos durant la tardor del 2017 en què es va celebrar el referèndum de l'1 d'octubre prohibit pel Tribunal Constitucional.

Pérez dels Cobos compareix com a testimoni davant el judici que se celebra a l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos per la seva actuació aquells dies. I ell, el coordinador del dispositiu policial per a impedir l'1-O per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha desplegat un devessall de retrets cap a l'actitud de Trapero i l'"obstruccionisme" de la policia catalana, a la qual ha acusat que fins i tot en els casos on van tenir actitud de col·laborar van rebre ordres dels seus superiors d'apartar-se.

El coronel ha estat interrogat aquest dilluns pel tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, en la represa del judici contra Trapero. No va veure ni va conèixer cap actuació dels Mossos per a tancar col·legis en compliment del mandat judicial, assegura.

-“Si jo hagués tingut comandament sobre els Mossos, la meva primera decisió hauria estat apartar al major Trapero, que estava constantment posant pals a les rodes".

De los Cobos ha reiterat que no tenia comandament operatiu sobre els Mossos, i "ells i només ells" -els caps policials de la policia catalana- van dissenyar el seu dispositiu i es van preocupar que fos així amb motiu del referèndum suspès pel TC. I es van trobar amb una situació "violenta" major que la que havien previst, ha relatat.

Sense objeccions, Pérez dels Cobos ha descrit com en la reunió de la Junta de seguretat celebrada el 28 de setembre de 2017 el llavors president Puigdemont va voler definir els criteris d'actuació de la Policia Judicial. "Això és com si el piròman definís les condicions d'actuació dels bombers", perquè en lloc de servir per a apagar el foc el que feia era propagar-lo.

Segons el testimoniatge del coronel, Puigdemont els va comunicar que es trobaven tots allí "per a definir els criteris de la Policia Judicial", quelcom que segons Pérez dels Cobos, cap polític pot fer, però és que a més es tractava de qui havia convocat el referèndum, ha postil·lat.

Devessall de retrets

Al principi va confiar que els Mossos anaven a actuar per a impedir el referèndum. Però, amb el temps, la desconfiança, "es va anar acreixent per aquesta actitud renuent", sobretot per part de Trapero, si bé "mai pensem que s'arribaria a aquest nivell d'inacció".

Va barallar tres hipòtesis sobre l'actitud dels Mossos durant el 1-O: la col·laboració, la passivitat i el obstruccionisme. "Pensàvem que es mourien entre la primera i la segona, però ens vam equivocar, es van moure entre la segona i la tercera".

Més retrets. El pla dels Mossos per al 1-O "més que pautes, contemplava pistes" perquè els convocants del referèndum "fessin el que havien de fer a fi d'evitar que es tanquessin els col·legis". Unes pautes "que es van comunicar als convocants i es van llançar als quatre vents", malgrat el secret que dictava la instrucció de la Fiscalia per a impedir la celebració del referèndum.

Mentre ningú sabia quan i com anaven a actuar els 6.000 policies nacionals i guàrdies civils que van intervenir en aquesta jornada, "tothom va saber amb antelació" el que anaven a fer els Mossos. "Algú va procurar que se sabés", ha reblat.

També ha descrit actituds "de gresca" d'agents amb les persones que organitzaven activitats en els col·legis en les hores prèvies i a les quals havien de demanar les claus dels edificis públics per a tancar-los.

Els escortes

Ningú els va explicar què anaven a fer els escortes dels alts càrrecs de la Generalitat, i una de les seves sorpreses va ser que "van acompanyar als seus protegits a participar en una activitat il·legal, la qual cosa em sembla insòlit". En un col·legi, van comprovar com entre les "persones parapetades" per a impedir el tancament d'un col·legi estava la llavors consellera d'Educació, Clara Ponsatí, protegida pel seu escorta, armat. I com Puigdemont va canviar de vehicle sota un pont per a evitar ser seguit. Els Mossos "van posar més força precisament on anaven a anar aquestes personalitats", ha afegit.

El dispositiu dels Mossos va ser "un despropòsit encaminat a facilitar el referèndum més que a impedir-ho", ha assegurat Pérez dels Cobos. Van tenir a 4.700 efectius "durant tot el dia plantats" sense impedir l'activitat il·legal, en lloc de moure'ls a les zones on eren necessaris.

Pérez dels Cobos ha recordat a més com al juliol va ser destituït Albert Batlle, director dels Mossos d'Esquadra i precedesor de Pere Soler perquè no estava d'acord amb aquest desafiament a la legalitat, igual que va dimitir el conseller d'Interior Jordi Jané. Motius que va conèixer perquè li ho va comentar el propi Batlle.

En el banc dels acusats s'asseuen el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector de la policia catalana Pere Soler, i el exsecretari general d'Interior Cèsar Puig.

Els acusats van declarar la setmana passada, i ara és el torn dels testimonis del judici. Trapero va defensar l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O, i es va desmarcar del Govern de Puigdemont i del procés independentista.

Pérez dels Cobos ha desmentit aquest desmarcatge. Fins i tot ha recordat la felicitació que va realitzar Puigdemont als Mossos en els dies següents al referèndum.

La Fiscalia manté l'acusació de rebel·lió contra Trapero i li demana per 11 anys de presó. Encara que revisarà aquesta acusació al final d'aquesta vista oral davant la sentència del Suprem que va condemnar als líders del 'procés' per sedició i no per rebel·lió al no apreciar violència.