Per què es constitueix un nou partit d'esquerres a Catalunya?

Demà dissabte, 8 d'abril, se celebrarà l'assemblea constituent del nou partit dels Comuns al pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona, amb capacitat d'albergar més de 3.400 persones. Això vol dir que quedarà formalment creat el nou subjecte polític que des de fa quatre mesos preparen algunes forces d'esquerres a Catalunya: Barcelona en Comú, ICV, EUiA i Podem; juntament amb els esforços d'altres persones no vinculades a aquests partits, però que veuen aquesta oportunitat com a “històrica” per instaurar un nou “model de país” allunyat del relat processista dels darrers anys i capaç d'acabar amb “l'hegemonia convergent”. Un objectiu ambiciós, però amb un temps de cocció molt més relaxat que altres coalicions electorals encetades pels Comuns. 

Durant l'assemblea es votaran presencialment l'ideari polític (després d'aportacions fetes per 3.500 persones durant els mesos de febrer i març) i el codi ètic de la nova formació, i a partir de les 19h de la tarda de dissabte es donaran a conèixer els resultats de les persones que integraran la direcció transitòria del nou partit (comissió executiva i coordinadora) després de vuit dies de votacions telemàtiques que finalitzen el mateix dissabte. El grup impulsor que ha liderat el comandament del nou espai cedirà les seves funcions a aquests dos òrgans que, a diferència del primer, hauran estat elegits per les persones inscrites al nou partit. De moment, de les més de 8.000 persones inscrites a la plataforma 'Un País en Comú', menys de la meitat (unes 3.000) han votat als candidats que han de formar la nova direcció transitòria fins que s'abordi l'organització definitiva del partit.

Després de la retirada de la llista de la direcció de Podem, hi ha vuit candidatures a l'executiva del partit, que pot ser d'un màxim de 33 persones, i 21 a la coordinadora, amb un màxim de 120 persones. Moltes persones es presenten a títol individual, majoritàriament activistes com per exemple Toni Barbará (Dempeus per la Salut Pública) o Miguel Pajares (president de la CCAR), perquè la votació no és en bloc i permetrà barrejar els candidats de les diferents llistes.

Quins perfils hi ha al nou espai, més enllà de Xavier Domènech i Ada Colau?

La candidatura encapçalada pel portaveu del nou espai, Xavier Domènech, i integrada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, té totes les de guanyar en aglutinar els principals dirigents de les organitzacions dels Comuns (BComú, ICV, En Comú Podem i EUiA) i apostar per cares més desconegudes vinculades a l'activisme social o polític tant per a l'executiva com per a la coordinadora del nou partit.

Entre les persones amb càrrecs polítics que integren aquesta llista, destaquen els dirigents d'ICV Ernest Urtasun, David Cid i Marta Ribas; quasi la totalitat de regidors a l'Ajuntament de Barcelona per BComú, com Gerardo Pisarello, Eloi Badia, Janet Sanz, Laia Ortiz, Gemma Tarafa, Laura Pérez, Gala Pin, Mercedes Vidal o Jaume Asens; el coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, i altres vinculats del partit com Héctor Sánchez, Núria Lozano, Eva Balart o Núria Buenaventura; diputades d'En Comú Podem com Lucía Martín, Aina Vidal, Mar Garcia o vinculats com Marc Grau, i càrrecs amb pes polític de BComú com Susana Segovia i Adrià Alemany. Més enllà de Barcelona, també participen el portaveu de Terrassa en Comú, Xavier Matilla, i l'alcaldessa de Castelldefels, Candela López, entre altres representants territorials.

Si deixem a un costat la política activa, a la llista participen representants de la societat civil o persones a títol individual que veuen aquesta oportunitat política com a “històrica” per comandar un canvi polític a Catalunya liderat per forces de l'esquerra. Entre aquestes, destaquen la sindicalista de CC.OO., Joana Agudo Bataller; la psicòloga Teresa Estany Profitós; dones activistes com Rosa Cañadell, Sandra Ezquerra o Hakima Abdoun; i acadèmics com el catedràtic en Ciències Polítiques, Joan Subirats -dirigent de BComú-, el geògraf Jordi Borja o la professora d'Història Contemporània de la UB, Paola Lo Cascio.

Lo Cascio representa un dels perfils més independents de l'executiva encapçalada per Domènech, i precisament d'aquells que la candidatura vol posar en valor per animar a la ciutadania a implicar-se en el procés de construcció del nou espai. En declaracions a Públic, la docent universitària reconeix que el procés de construcció d'aquest nou partit “ja no està tan amarat als moviments socials com ho estava BComú”. “La diferència és que ara tothom ha fet molts aprenentatges i veiem una finestra per construir”, indica.

Per a ella, “la política és un projecte, i aquest que té les característiques de ser un projecte de país solvent que recull la idea de treballar per objectius i amalgamar cultures diferents”. El nou partit, segons ella, funcionarà perquè “el procés fins aquí s'ha plantejat de manera participativa i els espais s'han obert”. “Jo no vinc de cap lloc i he pogut aportar”, afegeix com a exemple personal i membre del grup impulsor.

Per tot això, Lo Cascio espera que el pròxim 8 d'abril “sigui un moment en el qual la gent, tot i venir d'espais diferents, es pugui reconèixer per un objectiu comú”.

Les cares menys conegudes, però que assoliran pes polític

Noms com Elisenda Alamany o Marc Parés ressonen ja amb força per ocupar espais d'important decisió dins el nou partit i es destaca el seu perfil com a "independents", per molt que siguin persones amb una politització prèvia -Alamany és regidora de Decidim Castellar i Parés ja va participar a la campanya del 20D d'En Comú Podem.

Parés, ideòleg del nou partit i professor de Geografia de la UAB, recorda a Públic que aquesta vegada ha decidit involucrar-se activament en política perquè “el nou espai ja no serà una coalició de partits, sinó que tindrà una base ciutadanista”, sense comptar que ell és de Vic i ara és un nou espai d'àmbit català. “Volem superar la lògica dels quatre partits que han format això perquè no es tracta d'unir les militàncies dels partits. Sense ells no arribaríem al 8 d'abril, però ara les coses es fan d'una altra manera i amb continguts dirigits a una gran majoria social”, argumenta. “L'objectiu d'aquest nou espai és fer una majoria social que permeti fer un model de país alternatiu”, afegeix. El fet que la direcció de Podem hagi decidit quedar-se fora del nou espai l'incomoda perquè “fa molt de temps que esperem que hi hagi un projecte d'esquerres unitari” i “davant d'un moment històric, la direcció de Podem no ha sabut llegir el món actual”.

En la mateixa línia, la filòloga Elisenda Alamany destaca a Públic el valor de les persones no orgàniques que formen part de la llista del Dòmenech, un terç segons indica, i el respecte entre els diferents actors polítics a l'hora de confeccionar la llista: “La nostra llista recull el millor de cada tradició, cap actor es posa per davant de l'altre perquè va molt més enllà d'una coalició o una suma de sigles. És important que aconseguim sumar la gran quantitat d'independents perquè s'ha de respectar una perspectiva no partidista”. I continua: “És un projecte que no s'ha fet en un despatx, s'ha construït amb transparència i això permet sumar tants independents com sigui possible”. Segons explica, “l'objectiu de tots els actors [s'entén dels que estan al grup impulsor] era englobar la diversitat més gran possible d'actors per interpel·lar al màxim de gent possible”.

Alamany, convençuda que les llistes no han estat un 'pacte entre cúpules' com ha denunciat Podem sinó una “llista de consens” amb diversitat d'actors i persones independents, considera que la retirada de Podem “no afectarà el conjunt de la gent que està il·lusionada i veu a 'Un País en Comú' com una opció de país”. “Si continuen els titulars negatius, pot provocar una certa confusió, però no una barrera per deixar de participar”, diu convençuda. A més, com reiteren els impulsors del nou partit, considera que “l'empenta i les reivindicacions de Podem hi són” amb la participació de personalitats com Vicenç Navarro, que forma part de Podemos estatal i està a la llista 'de consens', i de la llista encapçalada per Jéssica Albiach, també amb càrrec a Podemos i qui s'ha desmarcat de la direcció de Podem a Catalunya.

La filòloga defensa que el dia 8 d'abril “comença per a molta gent l'il·lusió per un nou subjecte”. “El 'procés' està en un punt mort, nosaltres volem continuar pensant en el 'mentrestant' i en el futur de Catalunya”, engresca.

Noms que queden fora de l'espai polític

Aquesta gran assemblea, però, s'ha quedat a últim moment sense la participació de la direcció de Podem, que la setmana passada va retirar la seva candidatura. Per tant, les persones inscrites a 'Un País en Comú' ja no poden apostar per la llista presentada per la direcció de Podem que estava liderada per la diputada d'En Comú Podem Marta Sibina. A banda de la representant, i de més càrrecs vinculats a Podem i altres coalicions participades, el nou partit que es constituirà dissabte es quedarà sense actius socials com l'economista i activista Sergi Cutillas o el sociòleg Felipe López-Araguren, que estaven a la candidatura defensada per Albano Dante Fachin.

Podemos, participarà a l'assemblea del nou partit?

La decisió de Podem Catalunya de retirar-se del nou espai ha trastocat el posicionament favorable de la direcció estatal de Podemos amb el nou partit d'esquerres catalanes. La setmana passada els líders de Podemos van defensar públicament el seu respecte a la decisió de la direcció catalana i, per tant, van ratificar que Podem no forma part del nou subjecte. Tot i això, segons expliquen fonts del partit a Públic, “s'espera que hi hagi comunicació per part de la direcció de Podemos” de cara a l'assemblea del dia 8, ja que dins el nou partit hi ha diputats del grup confederal al Congrés com Xavier Domènech o Lucía Martín. Segons aquestes mateixes fonts, “des de la direcció del nou espai s'ha pressionat perquè hi assisteixi Pablo Iglesias”, però assenyalen que “és molt improbable”. Podem, a mesura que avança el procés de consolidació del nou partit, sap que haurà de posicionar-se en algun moment i, sobretot, quan s'apropi una nova convocatòria electoral i la direcció estatal hagi de plantejar una estratègia de suport als seus homòlegs catalans.