La gent que és del Ripollès i la Garrotxa, el Pirineu gironí, comparteix ADN amb poblacions del nord d'Europa. Una circumstància no es dona a altres regions del mateix Pirineu, amb pocs quilòmetres de distància. El més lògic és que en un territori tan petit, els seus habitants es barregin entre ells, però no ha estat el cas. Hi ha una explicació científica per tot plegat.

Segons l'estudi GENPIR, iniciat l'any 2010 pel professor Pedro Moral de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i dirigit per Joan Fibla i Oscar Lao del CSIC-Barcelona, les barreres geogràfiques naturals i els límits imposats per l'Església catòlica i i perpetuats de manera inalterable durant llargs períodes de temps han configurat l'estructura genètica de seva població. 

En aquesta recerca, publicada recentment a la secció Evolutionary and Population Genetics de la revista Frontiers in Genetics hi ha participat prop d'un miler de persones nascudes en aquestes comarques del Pirineu i no emparentades. L'informe posa de manifest que hi ha una diferenciació genètica singular i que els límits establerts pels bisbats i l'orografia han estat barreres socials i físiques que han determinats els seus perfils genètics.

"La distància geogràfica és un factor determinant en la diferenciació genètica entre poblacions, per això podem observar diferències entre asiàtics i africans o entre aquests i els europeus", ha indicat el professor de la Universitat de Lleida i responsable del grup de recerca Genètica de malalties complexes de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Joan Fibla.

La principal conclusió de l'estudi és que les poblacions rurals del Pirineu català presenten diferents perfils genètics en un sentit oest-est, que respon tant a factors geogràfics com socials o migratoris, però on els límits establerts pels bisbats han jugat un paper determinant. Així, l'anàlisi dels perfils indica que les poblacions de l'oest (Ribagorça-Pallars-Urgell) mostren marcades diferències amb les de l'est (Ripollès-Garrotxa) i valors de diferenciació intermedis amb les del Pirineu central (Berguedà-Solsonès).

Així mateix, la comparació amb altres poblacions europees indica que en les poblacions de l'est del Pirineu, els fenòmens migratoris històrics procedents del Centre i Nord d'Europa han deixat empremta, mentre que en les poblacions de l'oest, han estat procedents de la Península Ibérica. Aquests dos perfils, tot i formar part d'un mateix territori, no s'han barrejat per dos motius: l'orografia de la regió, ja que el Massís del Cadí constitueix una clara barrera geogràfica que separa les regions occidentals de les regions orientals, i les divisions administratiu-religioses establertes pels bisbats de l'Urgell, Girona, Vic i Solsona.

"No és d'estranyar que les relacions familiars coincideixin amb els límits dels bisbats", afirma el professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, Jesús Burgueño, membre de l'equip d'investigació que ha dut a terme l'estudi. "Els humans, com a éssers socials, estem subjectes a unes regles que emanen del poder, econòmiques, polítiques o religioses, que més enllà de permetre el bon funcionament de les estructures socials, també modulen les relacions interpersonals", ha dit. "En aquest sentit, l'església ha actuat com a factor central i determinant de les relacions interpersonals en les societats passades" ha afegit.

Perfils de risc genètic

El personal investigador indica que queda per determinar fins a quin punt aquesta estructura pot haver generat diferències interpoblacionals que es puguin reflectir en diferències en la susceptibilitat genètica a malalties. De fet, fa un temps, el mateix estudi va determinar la gent que viu a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès crearien més fàcilment defenses de malalties com ara la covid-19 que les del Pallars Jussà i Sobirà i l'Alt Urgell.

Així doncs, la informació obtinguda en aquest projecte permetrà definir els perfils de risc genètic poblacional a malalties comunes, proporcionant una visió actual i completa de la susceptibilitat genètica a patologies com el càncer, la malaltia coronària o la diabetis.