Per què els Països Baixos seguiran estant en contra del pla de la UE contra la crisi

En les últimes setmanes els neerlandesos s'estan guanyant l'etiqueta de dolents del continent en molts països, sobretot a Espanya, Itàlia i altres llocs on als neerlandesos els agrada anar a estiuejar. Malgrat les dures crítiques que ha rebut el govern de Mark Rutte, el seu ministre de Finances, Wopke Hoekstra, que comença a fer-se famós a tot Europa, no va cedir ni un centímetre en la reunió de l'Eurogrup d'aquest dimarts, que continuarà durant la tarda (i la nit) de dijous.

Per què deuen ser tan obstinats aquests neerlandesos? Rutte té molt bones raons per seguir ancorat en el seu discurs malgrat les pressions. Un còctel en el qual es barreja la desconfiança històrica cap als països catòlics del sud amb els arguments econòmics més freds.

Per què creuen que els coronabons no són necessaris

El primer argument dels neerlandesos és simple. No cal emetre deute comú perquè la Unió Europea ja té eines per donar liquiditat als estats que ho necessitin. El Banc Central Europeu ha llançat un programa de compra de deute per valor de 750.000 milions d'euros, i la resta del pla que discuteix l'Eurogrup inclou avals per mobilitzar préstecs per a empreses i per a finançar ERTO per valor de 300.000 milions d'euros en total.

Si tot això falla i un país no pot finançar-se als mercats, sempre pot acudir al fons de rescat europeu per demanar finançament favorable... sempre que accepti un programa de reformes per tornar les seves finances al bon camí. Rutte i Hoekstra creuen que tot això és suficient.

Oficialment, segueix l'argument, no hi ha cap país que tingui problemes de liquiditat. Itàlia i Espanya encara poden acudir als mercats per finançar-se perquè les seves primes de risc, de moment, no són massa altes. La vicepresidenta espanyola per a Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha reiterat en diverses ocasions que Espanya està lluny de necessitar diners del MEDE i que només vol que s'aprovi el seu ús per recórrer a ell en cas d'emergència.

Si ja tenim tots instruments i ningú necessita liquiditat ara, per què emetre deute en comú? És més, Hoekstra pensa que llançar eurobons "no és raonable" i que "crearien més problemes que solucions per a la UE".

Els neerlandesos no es fien del sud

Si el primer argument és racional, el segon és més visceral. Els neerlandesos, simplement, no es fien del sud.

Una desconfiança que té arrels històriques, segons explica Mathieu Segers, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Maastricht. Els neerlandesos, i sobretot els de religió protestant de nord de país, encara es recorden de l'ocupació espanyola, que va acabar fa més de 350 anys. "Tot ministre de Finances fa referència en alguna ocasió a la poca fiabilitat dels socis catòlics en el procés d'integració europeu". Així que aquest és un moment clau per Rutte de mostrar que els Països Baixos defensen els seus interessos a Europa.

Per això, els Països Baixos volen tenir les condicions d'uns possibles préstecs negre sobre blanc i no en té prou amb una referència general a les normes d'equilibri fiscal generals de la UE. "Països Baixos sap que si no negocia les condicions abans de prestar els diners mai més tindrà l'oportunitat de discutir", prossegueix Segers.

D'altra banda, els neerlandesos mai acceptaran l'emissió de bons comuns per la seva aversió a endeutar-se amb el sud. Una por tan gran que Rutte ha proposat crear un fons de solidaritat comuna de fins a 20.000 milions d'euros, en què ells posarien 1.000 milions. Un fons que consistiria de donacions, no de préstecs. El missatge és clar: ajuda, fins a cert punt sí; però compromisos comuns zero.

Per què han de enviar un missatge a la ultradreta

Com en tots els països, la posició d'un govern a Europa sempre té molt a veure amb enviar missatges a casa. Als Països Baixos, la ultradreta representada pel Partit per la Llibertat de Geert Wilders és la segona força al parlament i espera repetir un resultat similar en les eleccions de l'any que ve.

El debat sobre l'euro i la integració de la UE és un dels temes clau sobre la taula als Països Baixos, explica Segers. Així que Rutte no es pot permetre ser tou amb el sud. Si acaba cedint, "només pot ser després d'haver manifestat la seva posició de manera abrupta".

No creuen ser insolidaris

En els últims dies, la retòrica de Rutte i Hoekstra no és tant de confrontació directa, sinó de mà estesa. Sobretot després de veure les dures crítiques que va rebre el seu govern després d'insinuar que si els països de sud necessiten ajuda enmig d'una pandèmia que s'està emportant milers de vides per davant és perquè no han fet els deures en els últims anys.

Després de la irada reacció del primer ministre portuguès, António Costa, que va qualificar aquesta posició de "repugnant", Hoekstra va arribar fins i tot a demanar disculpes pel to i ha baixat un grau els seus atacs. El ministre feia una crida fa uns dies a la solidaritat europea, però també a la "sensatesa", en una entrevista amb De Volkskrant.

La solidaritat dels Països Baixos, això sí, es limitarà al que es pugui fer dins del pressupost que ja té la Unió Europea. Qualsevol nova creació serà a contracor.

Per què el parlament neerlandès dona suport a la posició de Rutte

L'últim argument habitual de Rutte i Hoekstra és simple, però un dels més poderosos: el seu parlament no els permet cedir a un MEDE sense condicions, i molt menys a la creació de coronabons.

Dels tres socis de govern de Rutte, dos estan estan totalment en contra d'aquestes mesures i el tercer, els liberals europeistes del D66, no creuen que els eurobons siguin la solució a l'actual crisi. Això, per no parlar de la ultradreta, que té 22 dels 150 diputats de la cambra. Aquest mateix dimarts el parlament celebrava un ple en què reiteraven el seu suport a la posició del seu govern. I mentre això no canviï, diu Rutte que no pot cedir al que li demanen els seus socis europeus. Per molt que Alemanya acabi cedint a l'ús del MEDE sense condicions.