El govern de Suècia ja ha expressat els seus dubtes sobre la incorporació del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea (UE). Però son diversos els paisos amb indeterminació sobre l'aplicació de la mesura, posant el focus en aspectes al cost pressupostari que pugui tenir o l'efecte dominó que es pugui crear, obrint la porta a altres llengües cooficials. 

Segons detalla Europa Press, són diversos els socis europeus que no comparteixen la urgència del Govern espanyol en funcions de prendre una decisió el mateix dia que s'aborda l'assumpte. Aquesta oposició complica la unanimitat que es requereix per un acord en la reunió de dimarts 19 del Consell d'Afers Generals. Cap estat membre no ha pres posició en contra de la proposta espanyola encara, per bé que alguns s'han mostrat receptius.

"Hi ha moltes preguntes, poques respostes i cap urgència per a ningú tret d'Espanya", resumeix una font diplomàtica. Les declaracions arriben després que l'assumpte s'hagi discutit aquesta setmana a Brussel·les, en un primer grup de treball tècnic per preparar la reunió de dimarts.

Aquest divendres es tornarà a analitzar pels Vint-i-set, en l'àmbit d'ambaixadors. Segones les informacions, diversos països demanaran a Espanya més concreció sobre el cost que suposaria per a les arques comunitàries, així com altres qüestions com la capacitat per comptar amb prou traductors i intèrprets.

Per a països com Bèlgica o Països Baixos és complicat prendre una decisió sense tenir sobre la taula avaluacions d'impacte o detalls sobre com "articular" l'entrada de tres noves llengües i una reflexió sobre la manera com afectarà el funcionament de la Unió Europea, sempre segons l'agència. En el cas de França, el reconeixement de les llengües regionals és un assumpte delicat, per la qual cosa els dubtes van fins i tot més enllà dels elements tècnics.

La defensa de la proposta

El debat a escala de ministres tindrà lloc dimarts a Brussel·les amb la presència del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares. Es tracta d'un fet inusual perquè és el secretari d'Estat per a la UE, Pascual Navarro, que habitualment representa Espanya al Consell d'Afers Generals. La seva presència escenifica la "voluntat política" que té el Govern que la seva petició prosperi, ha reivindicat el titular.

La consellera de Presidència del Govern, Laura Vilagrà, ha reivindicat en les últimes hores des de Brussel·les l'oficialitat del català a la Unió Europea. "No considerem la possibilitat que no s'aprovi aquesta oficialitat", ha assenyalat, demanant al govern espanyol que "estigui a l'altura" de les circumstàncies i reuneixi el màxim suport en l'àmbit europeu.