Per què el cinema en català triomfa més que mai?
Experts del sector assenyalen la voluntat política, els forts incentius econòmics i la presència de cares conegudes com a factors clau per arribar al gran públic i anar més enllà del reconeixement als festivals
Barcelona--Actualitzat a
Wolfgang (Extraordinari) ha marcat una fita en la història del cinema en català. Dirigida per Javier Ruiz Caldera, aquesta pel·lícula va liderar la taquilla a l'Estat el cap de setmana de la seva estrena amb gairebé 100.000 espectadors, superant, fins i tot, altres èxits recents com El 47 i Casa en flames o Alcarràs, guanyadora de l'Os d'Or a la Berlinale del 2022. La producció en català ha agafat embranzida i no para de sumar encerts, alhora que el cinema fet a Catalunya (en altres llengües) ja fa temps que recapta molts diners i es consolida en festivals com el de Màlaga.
Aquesta popularitat, però, no és fruit de la casualitat. Wolfgang, El 47 i Casa en flames comparteixen una sèrie de característiques que han estat clau per omplir sales. Totes tres tenen un repartiment ple de cares conegudes ―Miki Esparbé, Anna Castillo, Emma Vilarasau, Carlos Cuevas o Eduard Fernández, per citar-ne només algunes―, aposten per un estil més "comercial" i menys d'autor, i compten, sobretot, amb un pressupost molt més elevat del que era habitual en el cinema en català. Un increment de recursos que no hagués estat possible, en molts casos, sense l'aposta ferma de la Generalitat.
El productor de films premiats d'autor com Polvo Serán, Creatura o Alcarràs, Tono Folguera (Lastor Media), explica a Públic que malgrat fer pel·lícules "molt bones", fins fa quatre o cinc anys no s'aconseguien grans taquilles perquè no disposaven dels recursos econòmics per "arribar al gran públic". "Només jugàvem amb talent. A les plataformes, televisions privades i grans productores no els interessava rodar en català, però això ha canviat gràcies a la voluntat política", afegeix.
Finançament per incrementar la competitivitat
La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català (ACC), Judith Colell, corrobora l'argument de Tono Folguera: "El departament de Cultura, amb Natàlia Garriga al capdavant, va fer una gran aposta pel cinema en català i va oferir incentius econòmics per a produir pel·lícules més competitives. Ho va proposar l'anterior Govern, però sembla que la nova consellera, Sònia Hernández, segueix la mateixa línia".
En el marc del seu "gir de guió per potenciar l'audiovisual català", Cultura ofereix des del 2022 subvencions elevades a cinc films en versió original catalana o occitana que tenen, com a mínim, un pressupost de producció de 2,7 milions, i que han estat seleccionats per una comissió d'experts. D'aquesta manera, la Generalitat atorga 1,5 milions d’euros a dues pel·lícules, 1,2 milions a dues més i 800.000 euros a una cinquena. Entre les seleccionades del 2022 trobem El 47, Wolfgang, Caballé, Saben Aquell i La Paca.
"Directors molt taquillers com Ruiz Caldera no havien rodat mai en català. Estan acostumats a fer pel·lícules grans, amb repartiments de renom i uns mitjans de producció determinats. Els diners venien, per exemple, de RTVE o de Mediaset i era difícil convèncer-los de rodar en la nostra llengua. Però ara que hi ha incentius, ningú pot dir que s'ha de fer en castellà perquè té més probabilitats de distribució i d'èxit", assevera Colell. Malgrat que la versió original és en català, Wolfgang i Casa en flames es van projectar en algunes sales de l'Estat o es poden trobar a les plataformes en castellà.
Èxit als festivals, però desconnexió amb el públic
La presidenta de l'Acadèmia també apunta que si s'aconsegueix que els actors famosos es tornin encara més coneguts, "s'enfortirà un star system molt beneficiós per a la indústria". "Si Wolfgang funciona, la gent anirà a veure la propera pel·lícula de Miki Esparbé perquè el reconeixerà", afegeix a la conversa amb Públic.
Relacionado con este tema
Fins ara, les pel·lícules en català tenien molt de recorregut en festivals internacionals com Cannes o Berlín, però eren desconegudes per al gran públic, a excepció que guanyessin algun guardó. Una de les poques produccions que va triomfar entre la ciutadania ara fa 15 anys, abans de l'increment significatiu de subvencions, va ser Pa negre, una història ambientada en la Catalunya rural de la postguerra dirigida pel ja difunt Agustí Villaronga.
Segons Colell, faltava la connexió amb els espectadors, que era veritablement "important" per a impulsar el cinema en català. "És una grandíssima notícia. Les produccions americanes no són ni molt menys millors que el cinema europeu, però tenen molts diners per a fer promoció", concreta. Folguera explica que, anys enrere, les productores petites estaven "condemnades" a fer "cinema autoral de qualitat" amb salaris baixos i molt de talent a l'equip.
Relacionado con este tema
La Llei de l'audiovisual de Catalunya
Més enllà de les subvencions de Cultura, ERC va anunciar aquest dimecres la seva voluntat de recuperar la Llei de l'audiovisual de Catalunya que va caure amb l'avançament electoral i el final de la legislatura republicana. L'objectiu és recuperar el projecte de l'exvicepresidenta Laura Vilagrà per "modernitzar" la norma del 2005. L'actual president de la comissió de cultura, Joan Ignasi Elena, i la vicepresidenta primera del Parlament, Raquel Sans, van confirmar el registre del mateix text, que serà esmenat per adaptar-lo al context actual.
Sans va apuntar que és "una necessitat de país", atès el "context de globalització" i el fet que Catalunya "no té un Estat que defensi" la llengua catalana i la producció audiovisual pròpia. Per aquest motiu, considera que la llei ha de ser "tan ambiciosa com sigui possible". El document de 2023 plantejava que un mínim del 51% de la producció europea pròpia estigués produïda en català o aranès i, d'altra banda, que les plataformes oferissin en català o aranès la meitat del 30% de les obres europees que la directiva de la UE ja estableix.
Els esforços per impulsar aquesta llei audiovisual catalana van començar el 2023, després que ERC i Junts consideressin insuficient la normativa estatal sobre la presència de les llengües cooficials a les plataformes internacionals. Tot i que la llei aprovada al Congrés promovia la producció en català, basc i gallec per a les operadores amb facturació superior als 50 milions, les dues formacions van determinar que la regulació tenia mancances. Ara caldrà veure si la llei catalana finalment tira endavant.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.