"Per assolir l'autodeterminació de Catalunya cal predisposició a entendre's amb el sobiranista del costat"
Barcelona--Actualitzat a
Entrevistem el president del CIEMEN, David Minoves, amb motiu del 50è aniversari de l'entitat que treballa per al "coneixement, reconeixement i difusió dels drets col·lectius dels pobles i dels drets lingüístics"
David Minoves (Barcelona, 1969) és president des del 2015 del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), una entitat que aquest setembre celebra el seu 50è aniversari. L'entrevistem per fer un balanç de l'organització fundada per Aureli Argemí l'any 1974, amb la voluntat, segons Minoves, de fer front al "desconeixement absolut que hi havia al món de la realitat de Catalunya" i al "desconeixement general sobre els diferents pobles que no són estats".
El president actual assevera que el CIEMEN és encara "molt necessari", especialment en una "època de regressió" en què els discursos xenòfobs i l'extrema dreta guanyen terreny a través de les xarxes socials. Pel que fa al camí cap a l'autodeterminació de Catalunya, Minoves apunta que és imprescindible tancar el període de "repressió" amb l'aplicació de l'amnistia i, a partir d'aquí, teixir complicitats entre els diferents sectors de l'independentisme. En altres paraules, estar "predisposats a entendre's" amb els companys de lluita.
Quin balanç fa de la trajectòria del CIEMEN?
Molt positiu, perquè les motivacions que va tenir el fundador i president emèrit mort aquest any, Aureli Argemí, continuen vigents. El CIEMEN és una entitat, un lloc de trobada per a la tasca de coneixement, reconeixement i difusió dels drets col·lectius dels pobles i dels drets lingüístics.
Quines eren les motivacions d'Argemí que continuen vigents?
L'Aureli va fundar l'entitat des de l'exili perquè en aquell moment era el secretari de l'abat Escarré, que va haver de marxar de Catalunya per imposició del règim franquista. En aquell moment va prendre consciència del desconeixement absolut que hi havia de la realitat de Catalunya al món, així com va poder copsar el desconeixement general sobre els diferents pobles que no són estats.
Aquesta voluntat continua vigent perquè a hores d'ara encara no s'ha reconegut com caldria els drets col·lectius de diversos pobles que malden pel seu alliberament i que no han tingut l'oportunitat d'aparèixer al mapa ni de formar part dels debats internacionals.
D'altra banda, la situació lingüística ha empitjorat moltíssim. Les grans llengües prenen terreny a les minoritzades i, per aquest motiu, hi ha la necessitat actual de protegir-les.
Per tant, la missió del CIEMEN és encara imprescindible.
L'Aureli apostava per la solidaritat internacionalista des del reconeixement de les llengües sense estat. El món ha canviat en aquests 50 anys, la diversitat també forma part de casa nostra. A Catalunya hi ha persones de tot arreu i es parlen multitud de llengües, també de minoritzades, com l'amazic.
El CIEMEN també és necessari perquè és un espai on el sobiranisme civil es pot trobar i endegar tota mena d'iniciatives. En els últims temps, el catalanisme ha evolucionat cap a l'independentisme. Hi ha moltes entitats que treballen per l'alliberament nacional i per la defensa de la democràcia. Tanmateix, també ha augmentat la polarització i la segmentació, i per això cal un lloc transversal com el CIEMEN, que faci un paper aglutinador de diferents sensibilitats on tothom es senti còmode.
A què es refereix?
Hi ha persones de pensaments molt diferents que continuen treballant per als drets col·lectius dels pobles. Hi ha un exemple molt clar que és que, en un any, després de tota la situació de desorientació que hem viscut des del 2017, el CIEMEN torna a formar part de les mobilitzacions de l'11 de setembre, que es convoquen de forma unitària. És un missatge significatiu de la voluntat de cridar als carrers a tothom, no només aquells que s'han sentit còmodes en els darrers dos o tres anys.
És evident que el context ha canviat molt des del 2017. Quin consideres que és el camí per assolir l'autodeterminació de Catalunya?
Cal una predisposició per entendre's amb el sobiranista del costat. Diferents entitats fan la seva proposta de com posar en marxa el procés d'emancipació. Per a nosaltres el conflicte continua existint, una altra cosa és que s'hagi acabat allò que popularment van anomenar El Procés. La repressió no es tancarà fins que s'apliqui al 100% la llei d'amnistia. Un cop passada aquesta pàgina, caldrà reconstruir complicitats.
"El conflicte i la repressió no es tancarà fins que s'apliqui al 100% la llei d'amnistia"
Nosaltres no entrem en debats al voltant dels lideratges. Cal predisposició per entendre's amb el sobiranista del costat. L'únic límit són els drets humans. A Catalunya ha aparegut una nova extrema dreta independentista i aquesta és l'única línia que no es pot traspassar.
Com valores el canvi de Govern?
No entraré a valorar el Govern. Jo em vaig manifestar obertament en un article. Deia que particularment era un error negociar un acord d'investidura per al president Illa amb una força amb la qual no es comparteix un projecte polític. Les raons que posaven sobre la taula depenien bàsicament de Madrid i no de la força que es té a Catalunya. Creia, d'altra banda, que les urnes s'havien de veure com una oportunitat i no com un risc.
S'ha constituït un nou Govern i el sobiranisme en general ha d'aprofitar l'actual conjuntura, ja que és la que és. Haurien de complir tot allò que s'ha acordat, especialment pel que fa a totes les mesures vinculades a l'emergència lingüística i al finançament de Catalunya. I, a més, la Convenció per resoldre el conflicte polític que es va acordar hauria de ser una oportunitat. En qualsevol cas, insisteixo que no hauria de ser motiu de controvèrsia partidista dins de l'independentisme. Avanci o no, cal tornar a teixir complicitats entre el sobiranisme.
Illa va demanar al Govern de Política Lingüística un informe sobre l'estat del català. Quin paper juguen la cultura i la llengua en la preservació de la identitat de les nacions sense estat?
És evident que sense estructures polítiques que protegeixin les llengües minoritzades, aquestes no podran superar la substitució lingüística i la minorització permanent. Calen accions polítiques positives a favor del català, molt més agosarades del que s'ha fet fins ara al Govern, no només a Catalunya, sinó per recuperar tot el terreny perdut davant les agressions de l'extrema dreta contra la llengua al País Valencià i les Illes Balears. L'Estat espanyol també té una responsabilitat perquè s'ha compromès amb la preservació del basc, el català i el gallec, no només a la Unió Europea, sinó amb la nova Llei de Llengües.
"Calen accions polítiques positives a favor del català, molt més agosarades del que s'ha fet fins ara al Govern"
Independentment de l'evolució del procés d'alliberament de la nació, la llengua catalana no només ha de ser coneguda, que ho és molt, sinó reconeguda i d'ús social predominant. Mentre Catalunya no disposi d'un estat propi en el qual la protecció de la llengua sigui una de les prioritats, nosaltres continuem tenint drets lingüístics que s'han de respectar.
Ara es tornen a escoltar discursos similars als del Franquisme, quan es va crear el CIEMEN. Estem retrocedint en drets?
Estem en una època de regressió i, a més, els mitjans de comunicació i les xarxes socials influeixen en la construcció d'un marc comunicatiu que té un impacte diferent en funció de la generació. Molta gent jove s'informa a través de les xarxes i la gairebé inexistència del català té un impacte molt negatiu, tant pel coneixement com per l'ús.
Però no només parlem de llengua, sinó també dels continguts. És tota una estratègia de l'extrema dreta per incidir en determinats sectors de la societat. Hi ha una onada involutiva a tots els nivells, de drets i llibertats.
Tenim discussions que no tenen massa sentit. El CIEMEN ha estat molt clar i, a vegades, poc entès: només és possible la construcció d'una identitat catalana a través de l'empelt de les persones arribades d'altres països. Ni demogràficament ni lingüísticament seria possible mantenir la identitat nacional catalana si no tinguéssim la capacitat d'afegir i de crear una identitat col·lectiva a través de les persones nouvingudes.
El CIEMEN ha rebut moltes crítiques per aquesta afirmació?
"Adoptar un discurs xenòfob és fer-nos mal i dificultar la capacitat de la nació catalana de preservar-se"
Una de les potencialitats que té el català és que és una llengua minoritzada que s'ha mantingut en el temps gràcies a la gran capacitat d'aprenentatge que han tingut les persones que l'han adoptat. Si no hagués estat així, tindríem un problema molt més gros. El català avui és més conegut que mai, però no és utilitzat socialment. Si davant d'aquest fet tinguéssim la temptació absolutament errònia i antinatural d'iniciar tot un procés de tancament nacional, d'adoptar un discurs xenòfob, ens estaríem fent mal i dificultant la capacitat de la nació catalana de preservar-se i tenir futur.
Has mencionat la filtració dels discursos xenòfobs a través de les xarxes socials. Com entomeu aquests nous reptes des de l'entitat?
Fa un temps vam arrencar una campanya per garantir els drets civils i polítics de les persones estrangeres que viuen i treballen a Catalunya. És una realitat que veiem en les eleccions municipals, on només poden votar una sèrie de persones que no tenen nacionalitat espanyola, que són de països on hi ha un conveni de reciprocitat. Hi ha gent estrangera que porta 10 o 20 anys vivint aquí i que no pot escollir el seu alcalde. Això és una gran anomalia que dinamita la democràcia i que dificulta la construcció d'una identitat nacional que estigui oberta a tohtom.
També hem fet una campanya per fer èmfasi que els catalanoparlants han de poder parlar català a tot arreu perquè hi tenen dret. És una acció adreçada a l'administració, però també a la ciutadania.
Com projecteu el futur?
Les entitats civils som fonamentals per a qualsevol societat. Les que no en tenen, són molt pobres i tenen poques eines de resistència en moments de canvi i desorientació. La mera existència del CIMEN és una necessitat perquè el nostre objectiu continua sent molt vigent. Tot i això, volem actualitzar el nostre corpus doctrinal i donar resposta a l'envelliment i la desconnexió de les noves generacions a aquestes realitats. Volem buscar només vies per continuar tenint incidència en la vida social i política de Catalunya.
A més, hi ha moltes situacions de vulneració com la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, el genocidi a Palestina, la situació al Sàhara occidental o del Kurdistan que ens motiven a continuar treballant i mostrant aquesta solidaritat del poble català envers altres pobles que també malden pel seu alliberament.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..