Este artículo se publicó hace 3 años.

antimilitarisme

Pepe Beúnza: "El meu drama va ser no convèncer als d'ETA que la lluita no violenta era molt més eficaç"

Pepe Beúnza, el primer objetor de conciencia político de España, en Utrecht en 1970.
Pepe Beúnza, el primer objector de consciència polític d'Espanya, a Utrecht el 1970. Arxiu Pepe Beúnza

Madrid-

Publicidad

Com li diu algú a la seva mare que entrarà a la presó per no fer la mili? Un defensa els seus ideals, encara que també causa dolor en el seu entorn familiar.

Els testimonis de Jehová —objectors de consciència per motius religiosos i precursors del moviment— que van ser empresonats després de declarar-se insubmisos esperaven ser rescatats. Vostè confiava que algú el tragués de presó?

Els insubmisos polítics van intentar fer un front comú, infructuosament.

Publicidad

I vostè confiava que algú el tragués de la presó?

De fet, abans de declarar-se objector de consciència, es va procurar un suport internacional. Era una lluita contra la mili o també contra el franquisme?

Publicidad

Pren consciència després d'un viatge el 1967 a França, on contacta amb la Comunitat de l'Arca. En aquella nau s'havien embarcat pacifistes, objectors, insubmisos, anarquistes, vegetarians...

A la mili un es feia un home. O això deien, perquè vostè creu que es basava en l'obediència cega i en la servitud al superior.

De fet, en el seu moment la mili va ser l'oportunitat per a moltes persones de sortir del seu llogaret, de la seva localitat, de la seva província, de la seva regió i fins i tot de la península.

Després de set mesos de presó [va ser condemnat a quinze mesos per un delicte de desobediència, però una amnistia va evitar que complís tota la pena], en comptes de tornar a la caserna a fer la mili, se'n va al barri valencià d'Orriols. Allí hi havia moltes mancances i decideix prestar un servei alternatiu: fer classes nocturnes i muntar una guarderia.

Declarar-se objector i no insubmís li sembla una mesura fluixa o menor? Cal ser valent per a declarar-se insubmís? O no ho considera un acte de coratge?

Publicidad

L'objecció li sembla un pacifisme de segona?

Quan comença a prestar un servei alternatiu a Orriols, difon la seva proposta. Però llavors el condemnen a un any de presó per desertor i l'obliguen a fer la mili en un batalló disciplinari al Sàhara.

Publicidad

Com que van matar el capità?!

Com fa entendre als antifranquistes que cal optar per la via no violenta, és a dir, per la desobediència civil?

"Lluitem contra la mili, però també per la llibertat, que implicava enfrontar-te al franquisme, una dictadura brutal, feroç i repressora"

Alguns moviments de desobediència han estat atacats per l'Estat, associant-los, per exemple, a la lluita violenta.

Publicidad

Li comentava que l'Estat va intentar frenar la desobediència civil associant-la fins i tot al terrorisme.

El seu nom va ser inclòs en l'informe de la Guàrdia Civil sobre la suposada cúpula dels Comitès de Defensa de la República. Discrepa d'algun aspecte del procés o de la seva estratègia?

"Em fa por que hi hagi molts intents que a Catalunya aparegui un grup armat. Seria terrible, però la gent persevera en l'estratègia de la lluita no violenta. El camí de les armes és un camí equivocat"

Publicidad

Està a favor de la independència de Catalunya o del dret a decidir?

Quina hauria de ser ara la lluita? La desmilitarització, el no a la guerra, el tancament de les nuclears…?

Tornant a la insubmissió i al pacifisme, quin ha estat el seu llegat?

Henrique Mariño

Carballo, 1975. Periodista. Actualmente trabaja en el diario Público, donde escribe artículos, reportajes y entrevistas. Antes pasó por El Correo Gallego, Cadena COPE, Agencia EFE, La Voz de Galicia, El Mundo, Spain Gourmetour y ADN.es. También ha colaborado, entre otras publicaciones, con las revistas MAN, Números Rojos, DT, Táboa Redonda o Luzes.

Comentaris dels nostres subscriptors