Este artículo se publicó hace 4 años.
"Pensàvem que se'ns moriria la gent als passadissos"
El cap de pneumologia de l'Hospital de Bellvitge, Jordi Dorca, explica els darrers descobriments sobre com ataca la Covid-19 als pulmons.
Maria Rubio
Barcelona-
Les fórmules que troba el coronavirus per atacar el cos humà encara són terreny desconegut per a la ciència. Durant aquests escassos dos mesos d'alerta sanitària que han viscut Catalunya i la resta de l'Estat espanyol, s'ha començat a posar llum a algunes qüestions, sobretot pel que a com la Covid-19 ataca els pulmons. Una de les preocupacions dels pneumòlegs és que el virus pot arribar a generar fibrosi pulmonar, una lesió irreversible als teixits dels pulmons que fa que perdin elasticitat i, conseqüentment, capacitat respiratòria. Així ho explica el cap de pneumologia de l'Hospital de Bellvitge, Jordi Dorca, qui detalla quins han estat els descobriments científics d'aquestes setmanes en una investigació liderada pel seu hospital.
"A molts dels pacients amb Covid-19 que han patit insuficiència respiratòria els hem hagut de connectar a un ventilador, inclús durant setmanes", explica. Durant el tractament, s'introdueix aire a pressió perquè el pulmó afectat pugui rebre'l bé. "Si cada cinc segons injectem mig litre d'aire a un pulmó malalt, és possible que li generem lesions a causa de l'elevada pressió necessària, el que s'anomena barotrauma, reconeix. Aquesta no és l'única complicació que es pot generar durant la ventilació, ja que molts pacients també necessiten que se'ls tracti amb oxigen pur a causa del baix nivell d'oxigen a la seva sang. "L'oxigen pur és tòxic per als pulmons si s'administra durant molts dies", recorda el pneumòleg de Bellvitge.
Aquests dos mètodes, així com una inflamació aguda dels pulmons a causa d'una pneumònia, poden generar fibrosi pulmonar secundària. Però Dorca explica que els especialistes també han pogut detectar un quart mecanisme que pot generar fibrosi: "Hi ha pacients que semblen posar en marxa un mecanisme de fibrosi primària".
Els pacients amb fibrosi pulmonar primària podrien tenir predisposició genètica
Els pneumòlegs es refereixen a la fibrosi pulmonar idiopàtica, una fibrosi de la qual se'n desconeixen les causes, sense inflamació prèvia. Una altra pneumòloga de l'Hospital de Bellvitge, la doctora Maria Molina, l'ha pogut estudiar durant més d'una dècada per determinar que aquesta pot estar produïda per una predeterminació genètica: "Els cromosomes són com cordills entrellaçats, i al final de tot tenen els telòmers, que eviten que aquests es desfacin. Hi ha persones que els tenen més curts, quelcom que pot portar a mutacions genètiques que afavoreixin el desenvolupament de fibrosi primària", diu Dorca. Les investigacions actuals indiquen que aquells malalts de coronavirus que semblen haver desenvolupat fibrosi pulmonar primària podrien tenir ja aquesta predisposició.
Trombosi per la Covid-19
A més de les afectacions pulmonars, dorca confirma que la Covid-19 pot generar trombus, tot i que de nou creu que aquests es manifesten en pacients que tenen una predisposició genètica: "El perfil més habitual per presentar trombosi espontània és la dona jove, fumadora i que pren anticonceptius. Es tracta de persones que poden generar trombosi amb facilitat. "És típic que un pacient, després d'haver estat 14 hores en un avió assegut a una cadira amb les cames doblegades, després, en caminar, comenci a sentir escalfors i dolor, i que hagi generat una trombosi a les venes de les cames".
El problema dels trombus es genera, sobretot, si aquests arriben als pulmons: "Es desplacen de manera silent per la sang. El pulmó és com un filtre perfecte de la sang venosa i la seva funció és oxigenar-la. Si la sang queda taponada i no arriba, no s'oxigena, el que es denomina embòlia de pulmó. És una de les malalties que mata sense avisar", agrega dorca.
El virus mata sobretot pel que passa al pulmó, tot i que pot afectar altres òrgans
Tot i que els pulmons no són els únics òrgans afectats: també pateixen per la Covid-19 els ronyons, el fetge, els intestins o inclús el cervell. A banda de les lesions inflamatòries, "els ronyons i el fetge acostumen a rebre molta sang, mentre que els malalts de coronavirus poden tenir baixa la pressió arterial. Els trombus també poden afectar el cor, amb infarts o taquicàrdia, o al cervell, amb les embòlies. I els intestins també s'inflamen amb facilitat, generant diarrees importants". Tot i això, Dorca insisteix que es tracta d'afectacions menys comunes: "Per resumir, la Covid-19 sobretot mata pel que passa al pulmó. hi ha pacients que pateixen altres coses, però el desenllaç de la malaltia acostuma a dependre del pulmó".
Els dos mesos de perspectiva també permeten als professionals sanitaris mirar pel retrovisor per relatar com es va viure el cim de la corba als seus centres. Jordi Dorca afirma que van tèmer perquè l'Hospital de Bellvitge no pugués amb tots els malalts que arribaven: "Fins a la primera setmana d'abril, vam ingressar cada dia 60 positius. El 28 de març vam arribar als 108 greus i el mateix dia van morir 30 d'aquests". Diu que a principis de Setmana santa comptaven amb que es quedarien sense llits en qüestió de dies: "Pensàvem que se'ns moriria la gent als passadissos. Això no va arribar a passar perquè cada dia morien 20 o 30 pacient, i hi havia llits per als 70 o 80 nous que anaven entrant. Quan rondàvem la capacitat màxima, els 600, de sobte vam començar a baixar d'interns a 500, 400, 300. De tal manera que no vam arribar a la saturació per molt poc. Però vam estar forces dies pensant que l'endemà rebentaria".
"Quan es va anul·lar el Mobile World Congress, no sospitàvem que el virus ja circulava"
Aquesta experiència, afirma Dorca, és la que van viure la majoria dels hospitals a Catalunya. Segons el doctor, a la Unitat de Cures Intensives de Bellvitge van morir al voltant del 40% dels pacients, mentre que a la de semicrítics -una planta intermèdia- el percentatge de difunts va ser del 20%.
Dorca creu que és precipitat assenyalar el que ha fallat, tot i que sí qu indica un dels errors que es van cometre setmanes abans del decret d'estat d'alarma: "Quan la crisi va esclatar a Itàlia, vam dir que serien els italians els que ens contagiarien. però això no va ser del tot així". "El pneumòleg afirma que el coronavirus ja estava a l'Estat espanyol per aquelles dates: "Que jo recordi, l'únic que va dir que no s'havia de celebrar el Mobile World Cogress va ser el doctor Oriol Mitjà. Temíem que, si se celebrava el congrés, en 15 dies tindríem un brot, però
La recerca frustrada d'un antiviral
Una de les empreses més importants de la investigació és trobar la cura del coronavirus. El pneumòleg Jordi Dorca explica a Públic com la ciència va obrir el calaix de tots els antivirals per aplicar-los als pacients sense temps per a provatures: "Primer es van administrar els antriretrovirals contra la sida. Durant el primer mes els van donar a gran part dels malalts, i al final es va arribar a la conclusió que no servien per res i que, a sobre, eren perillosos".
També des de l'inici, els metges van començar a subministrar hidrocloroquina, un medicament antipalúdic que s'utilitzava per tractar l'artritis reumatoide: "Té un alt component antiinflamatori, és molt barata i fàcil d'administrar. Amb dues pastilles al dia, n'hi ha prou". De moment no es té informació suficientment contundent per demostrar si funciona, quelcom del que, entre altres investigadors, se n'està ocupant el doctor Oriol Mitjà amb el seu assaig clínic.
A més de l'hidrocloroquina, també es va utilitzar l'azitromicina, el conegut Zitromax a les farmàcies: "Aquest últim serveix per tractar grips i amigdalitis en nens petits". El problema d'aquest mix és que s'ha comprovat que pot generar arrítmies greus: "S'ha deixat d'enviar a la gent a casa amb el coronavirus i un quadre gripal lleu amb aquest tractament, per molt joves que siguin. Té el seu risc", explica Dorca.
L'últim intent se l'ha emportat l'antiviral Remdevisir, el medicament que es va inventar per acabar amb l'Ebola i que va fracassar. "Desgraciadament, en aquella ocasió no es va desenvolupar un antiviral pensant en els ciutadans del sud global, sinó que feia por que el virus arribés als països dels blanquets", critica. L'empresa Gileat Sciences, propietària de la patent, la va passar a diferents laboratoris, i hospitals de tot el món han participat d'un assaig clínic que ha sigut menys satisfactori del que s'esperava: "S'han trobat que el quadre clínic s'escurçava quatre dies, però la mortalitat era la mateixa. Alguna cosa li fa al virus, però d 'això a dir que tenim la cura... Això sí, les accions de Gileat estan pels núvols".
Vacances a prop de casa
Jordi Dorca observa el desconfinament i augura mal pronòstic. Assegura que l'esforç ingent del sistema sanitari no es podrà repetir: "El país es va aturar i l'economia està rebentada. Veig molt complicat que s'augmenti la despesa en sanitat fins al 10%-12% del PIB, i no estancar-nos en el 8% actual", diu després de referir-se a les retallades de la crisi de 2008 i a la precarietat de metges joves i infermeres. S'escandalitza en veure que no s'està complint amb rigor l'ús de mascaretes: "Quan passejo per la Diagonal, hi ha gent que no porta mascareta, i dels que la porten un terç la tenen mal posada. Si no la porta tothom, no funcionen".
Creu que s'hauria d'obrir un debat sobre com passar l'estiu, després que molts esperin un rebrot a la tardor: "Pensen que el virus farà vacances. La calor i el clima sec va en contra seva, però fins a cert punt. I la gent no es portarà bé aquest estiu, voldrà viatjar, i anar a la platja..". Dorca té clar que aquests mesos toca passar-los a prop de casa: "Segones residències, el poble de la família o un càmping. Si algú marxa al Canadà i agafa el coronavirus, ja es veurà qui el repatria i qui paga la factura".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..