El patrimoni cooperatiu de Barcelona: una manera de recuperar el teixit veïnal

A Catalunya, a partir de mitjans del segle XIX el cooperativisme obrer va assentar les bases de societats de resistència per respondre a l'explotació del capitalisme industrial. Mitjançant la cooperació i la solidaritat, les cooperatives "es convertiren en institucions socials de primer ordre, organitzaren el consum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores, i implementaren polítiques socials autogestionades seguint els principis de la democràcia econòmica", tal com explica el llibre Les Cooperatives obreres de Sants, d'Ivan Miró i Marc Dalmau.

Barcelona va ser un dels indrets on aquestes cooperatives van esdevenir més populars i van acabar sent l'eix del teixit veïnal de diferents barris, apostant no només pel model cooperatiu, sinó pel foment de la cultura popular i la vida social. Van veure el seu apogeu durant la Segona República, però amb l'arribada del franquisme, l'ecosistema cooperatiu i cultural al voltant d'aquests espais va desaparèixer. Els barris que van viure més de prop l'auge cooperativista van ser la Barceloneta, Gràcia, el Poblenou o Sants, zones eminentment proletàries.

En els últims anys, i gràcies a l'empenta del teixit veïnal, aquestes velles cooperatives recuperen la seva identitat i es perfilen com a centres vertebradors de la vida dels barris barcelonins.

La Cooperativa del Segle XX, memòria viva de la Barceloneta i solidaritat marinera

Fa uns dies l'Ajuntament de Barcelona publicava el concurs per seleccionar l'equip d'arquitectes que donarà forma a la rehabilitació de l'edifici de l'antiga Cooperativa del Segle XX, al barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella, fundada el 1901 per 100 associats cooperativistes.

L'edifici acollirà un model d'equipament ajustat a les necessitats del seu entorn i a les demandes del procés que ha fet el veïnat durant 11 anys. Està previst que esdevingui un equipament cultural orientat a joves i que respecti el patrimoni arquitectònic i cultural de l'espai. L'obra de la rehabilitació s'iniciarà el 2021, segons està previst.

En un primer moment, la Cooperativa del Segle XX es va organitzar al voltant d'una botiga de queviures que es dedicava a la gestió popular del consum. A poc a poc l'activitat va anar augmentant i va arribar a convertir-se en un punt d'assistència a famílies de mariners morts en naufragis. Durant els anys 20 va arribar a tenir més de 300 socis i fins i tot tenia la seva pròpia moneda.

El 1939, durant la Guerra Civil, l'edifici va ser destruït per un bombardeig per part de les tropes franquistes. Durant la dictadura l'entitat va recuperar algunes activitats socials i culturals, però als anys 80 l'activitat cooperativa va anar desapareixent.

La recuperació de l'edifici arriba després d'una llarga lluita veïnal que s'inicià el 2006. El 2014, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar els tràmits per expropiar l'edifici i finalment el 2017 l'espai va esdevenir de titularitat municipal.

La Lleialtat Santsenca, del barri i per al barri

La Lleialtat Santsenca, fundada el 1891, fou una de les primeres cooperatives de Barcelona, però amb l'arribada del franquisme, l'edifici va ser expropiat i el 1950 la Lleialtat va desaparèixer de manera definitiva com a cooperativa i va convertir-se en una sala de festes, el Bahía.

Entre el 2008 i el 2009 diversos col·lectius de Sants van començar a reclamar la recuperació de l'edifici com un dels emblemes del barri i van un impulsar un procés de reobertura de l'espai. L'any 2011 l'ajuntament va comprar l'edifici però la inauguració no va ser fins a l'agost de 2017, ja que entre mig van haver-hi problemes diversos per les obres.

Actualment la Lleialtat Santsenca està regulada per un conveni de gestió cívica, el mateix conveni que tenen l'Ateneu Nou Barris o l'Ateneu L'Harmonia. En el cas de la Lleialtat, es compta amb espais de participació, una assemblea i comissions temàtiques en les quals participa la gent del barri i les diverses entitats de Sants-Montjuïc. A més, les subvencions permeten que hi hagi un equip tècnic de persones que se n'encarreguen del funcionament del dia a dia.

L'Agus Giralt treballa a la Lleialtat i destaca els tres eixos que articulen l'espai de l'antiga cooperativa de la Lleialtat: cultura, veïnatge i consum responsable, és a dir la recuperació de la idea del cooperativisme. En l'àmbit cultural destaca la feina que s'ha fet durant aquests últims anys per la recuperació de la identitat de l'edifici. "Durant quaranta anys la Lleialtat va ser la sala de ball Bahía i al barri tothom la coneixia amb aquest nom. Hem treballat, juntament amb la gent de La Ciutat Invisible, per recuperar el nom, que al cap i a la fi és recuperar la memòria del que fou aquest espai abans d'esdevenir una sala d'oci".

Tal com apunta Giralt, des de la Lleialtat Santsenca es treballa perquè l'espai esdevingui un punt de trobada al barri que ajudi a teixir les xarxes veïnals d'acció comunitària. "A Sants també hi ha Can Batlló i les Cotxeres. La nostra voluntat és treballar amb tots els projectes similars al nostre i arribar a tothom, esdevenir un nexe d'unió per la gent que habita el barri; és per aquest motiu que tots els nostres projectes i la programació estan pensats en col·lectiu".

El barri de Sants va ser un puntal de l'economia cooperativa. Altres cooperatives com la Nova Obrera, l'Empar de l'Obrer o el Model del Segle XX van gosar d'una alta popularitat i van vertebrar el teixit de barri de l'època.

Recuperar el patrimoni i la memòria de barri

La rehabilitació d'aquestes antigues cooperatives vol recuperar, d'una banda el patrimoni històric de la ciutat i de l'altra, la memòria dels diferents barris. Ivan Miró, especialista en economia cooperativa, social i solidària considera que recuperar aquests espais és un exercici de memòria política. "La història dels moviments populars no ha estat a l'ordre del dia ni políticament ni acadèmicament (...) La democràcia de mercat tampoc mai va posar en relleu la recuperació d'aquesta memòria cooperativa i solidària, però arran de la crisi econòmica i la situació de precarietat, la situació ha canviat i han proliferat les iniciatives cooperativistes i solidàries fruit de la necessitat. Això ha provocat la reivindicació d'aquests espais". La recuperació d'aquests edificis no només és una manera de recuperar equipaments públics gestionats per i per al barri, sinó que sovint esdevenen una peça d'articulació cultural, econòmica i política important en el dia a dia dels veïns i veïnes.

Ivan Miró va ser una de les persones que va estar darrere de la recuperació de la Lleialtat Santsenca, juntament amb els veïns i veïnes del barri i la cooperativa d'arquitectura LaCol i continua pensant que en una ciutat com Barcelona "és fonamental l'apropiació dels barris per part de les classes populars".

La Beckett, el Teatre Lliure o el Teatreneu també van ser antigues cooperatives

Una altra cooperativa que ara ha recuperat la popularitat gràcies a la seva rehabilitació ha estat Pau i Justícia, que ara acull la Sala Beckett Obrador Internacional de Dramatúrgia dedicada a la creació teatral. Pau i Justícia, fundada el 1895 en un dels barris emblema del moviment proletari, el Poblenou (on fins al 1939 va haver-hi una vintena de cooperatives), va ser una de les cooperatives de referència de la ciutat comtal, amb més de 1.200 socis i una activitat que es va allargar fins a la dècada dels anys vuitanta. Va arribar a tenir una biblioteca, una coral, un teatre, una escola i fins i tot un centre excursionista. Marc Dalmau, autor del llibre Un barri fet a cops de cooperació: el cooperativisme obrer al Poblenou, explica com la cooperativa va ser iniciativa de divuit treballadors i com entre totes les famílies van aixecar l'edifici treballant de manera voluntària els festius i els diumenges.

La Sala Beckett és una de les Fàbriques de Creació de l'Ajuntament de Barcelona i compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, però està constituïda com a Fundació. El patronat està format per 12 dramaturgs: Josep Maria Benet i Jornet i José Sanchis Sinisterra en són els patrons d'honor.

El Teatreneu, al barri de Gràcia també fou una antiga cooperativa, la Cooperativa de Teixidors a Mà. Va ser fundada el 1876 i va tenir activitat fins al 2004, moment en què va ser reconvertida en teatre. Al barri de Gràcia també s'hi troba una altra Lleialtat, ara també reconvertida en un teatre, el Teatre Lliure, que va fundar-se com a cooperativa amb una vocació pública però una gestió privada. Després de 13 anys programant a la manera convencional, el Teatre Lliure va decidir portar a terme un canvi radical en la fisonomia de l'espai i va passar de tenir una sala a tenir-ne tres. També va fer un canvi en la gestió i va començar a programar d'una manera innovadora: ara és el públic qui determina la durada dels muntatges i qui gestiona els continguts. La multiprogramació fa que aquest teatre pugui oferir més de 30 espectacles diferents a la setmana.