Entrevista a Martín Rodrigo"El passat esclavista català està present per diferents vies"

El sistema colonial iniciat al segle XVI va enriquir determinades elits i famílies de les nacions imperialistes, alhora que va reduir Àfrica a la meitat de la població. Martín Rodrigo ha estudiat el paper que va tenir Catalunya en el tràfic i comerç d'esclaus durant els segles XIX i XX. Així ho va recollir en el llibre Del olvido a la memoria. La esclavitud en la España contemporánea (Icaria, 2023), i ara en l'exposició La infàmia. La participació catalana en l'esclavatge colonial, que el Museu Marítim de Barcelona acull fins al mes d'octubre. 

Una mostra, guionitzada pel periodista Antoni Tortajada, mitjançant la qual el públic pot conèixer les responsabilitats i les conseqüències socials que va comportar aquella etapa. Professor d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Rodrigo reclama un major compromís de les institucions per escatir i reparar degudament el que va significar l'esclavisme.

Quina implicació va tenir Catalunya en el comerç i tràfic d'esclaus a les Antilles americanes?

Va començar el 1790 a Cuba, quan l'illa va passar a convertir-se en una colònia de plantació de sucre i, en menor mesura, de cafè. Ho va facilitar el fet que, un any abans, Carles IV liberalitzés el comerç d'esclaus i es desencadenessin diversos processos. D'una banda, la revolta que el 1791 va posar fi a l'esclavitud a Haití i, més tard, la decisió del Regne Unit i dels Estats Units d'abolir-la. Doncs bé: el forat que van deixar aquests països van cobrir-lo els espanyols, entre els quals alguns catalans.

Fins quan va allargar-se?

Acabarà el 1821, moment en què s'estableix la seva il·legalització, per bé que el comerç va durar fins a l'any 1867, provocant que, només en aquest interval, 650.000 africans fossin conduïts a Cuba.

El forat que van deixar el Regne Unit i els Estats Units amb el comerç d'esclaus van cobrir-lo els espanyols

Com s'organitzava el transport d'esclaus?

Involucrava persones de diversos països. Podies trobar embarcacions finançades per un català, que el capità fos portuguès, els mariners gallecs i que els vaixells s'haguessin fabricat als Estats Units. Es tractava, doncs, d'un negoci transnacional que va enriquir molta gent, de la qual alguna va tornar després als seus països. Són els que anomenem els indians.

Els indians catalans a què es van dedicar'

N'hi ha que van construir edificis a Ciutat Vella i a l'Eixample de Barcelona, mentre que d'altres van invertir en indústria, crear cases de comerç o impulsar companyies de vapor. Però sobretot van utilitzar el seu capital, assolit del complex colonial-esclavista, per fundar bancs i, per via matrimonial, establir lligams amb les famílies de la burgesia que no tenien res a veure amb l'esclavitud. Vilanova i la Geltrú és un bon exemple d'això, perquè de no tenir activitat manufacturera, gràcies als indians va esdevenir un centre fabril i industrial de referència.

Es tractava d'un negoci transnacional, que va enriquir molta gent

Una de les coartades per guanyar-se la concomitància del poder era la seva labor filantròpica. És així?

Sens dubte. Alguns van realitzar obres benèfiques i assistencials, la qual cosa els va permetre tenir la simpatia d'una societat que preferia ignorar com havien acumulat la fortuna en base al patiment dels seus iguals a Cuba. I quan moria un d'ells, no es parlava del seu passat esclavista i sí, en canvi, de les escoles o hospitals que havien fundat.

Per què es va mantenir tant temps l'esclavitud?

Quan moria un indià, no es parlava del seu passat esclavista i sí, en canvi, de les escoles o hospitals que havien fundat

Estava reglamentada, cosa que deixava els esclaus sense cap dret, i encara menys el de protesta. Entre l'Estat i els mateixos amos acordaven que, en virtut de la reglamentació, podien utilitzar el fuet i altres mètodes de càstig contra els qui es revoltaven. L'única contestació va venir de les petites societats de base cristiana que van aparèixer a França i Anglaterra el segle XIX, ja que a l'Estat espanyol els lobbies proesclavistes, com és el cas dels Centros Hispano-Ultramarinos, sorgits 1871 quan ja cap país europeu mantenia l'esclavitud, pressionaven perquè no s'adoptessin mesures abolicionistes.

Quins passos s'estan donant en termes de reparació?

Arran del Black Lives Matter i altres moviments descolonials sorgits als Estats Units en les passades dècades, s'han pres decisions importants. Però a l'Estat espanyol, encara hi ha moltes reticències. I si ja costa fer-ho en relació amb el franquisme, no pot estranyar que les dificultats per abordar l'època colonial siguin molt més grans.

Les institucions de l'Estat no estan per aquesta labor?

Només cal veure com el 12 d'octubre continua servint als grans partits per exaltar l'imperialisme o que a Barcelona amb prou feines s'hagi aconseguit retirar una estàtua, la dedicada a Antonio López y López (ennoblit amb el títol de Marquès de Comillas), un dels esclavistes més destacats, obviant la gran quantitat de places i carrers que encara glorifiquen a altres figures d'aquell període.

La idea que no podem jutjar amb ulls del present allò que va ocórrer en el passat és una fal·làcia

Falta molt per avançar en aquest àmbit?

La inèrcia és mantenir el relat oficial i llançar la idea que no podem jutjar amb ulls del present allò que va ocórrer en el passat, quan és una fal·làcia. Perquè, si mirem l'etapa esclavista, ja aleshores hi havia gent que denunciava aquells fets des d'una mirada similar a la nostra. Per tant, no podem admetre aquest argument, que al capdavall és una excusa per no aplicar mesures de restauració i dignificació a les comunitats afectades.

En aquest àmbit, quines polítiques caldria emprendre?

Es podria demanar perdó, tal com ha fet el rei dels Països Baixos, encara que aquí sembla inversemblant, ni tan sols com a descàrrec de consciència. I, en termes materials, es podria donar la ciutadania als descendents de les persones que van ser esclavitzades, desplegar programes de memòria o condonar el deute. El Regne Unit ho va decretar pels països del Caricom, la comunitat d'estats del Carib que havien estat sota el seu domini.

A Catalunya, preveus que això s'afronti a curt o mitjà termini?

Des de l'administració ja es revisen algunes col·leccions que provenen del saqueig colonial. Però només és un petit gest. Caldria dotar de més recursos als qui ens dediquem a documentar aquelles pràctiques, estudiar formes de reparació o explicar, per exemple, la circumstància que existeixen famílies la riquesa de les quals prové d'aquella etapa. No oblidem que el passat esclavista de Catalunya està present per diferents vies.